Els pobles d’Europa sacsegen uns models d’estat en els qual no es reconeixen. En tots ells, apareix la paraula “decidir”. En el cas bretó el lema és d’una senzillesa colpidora: “Viure, decidir, treballar a Bretanya”, tan difícil és d’entendre?
Si voleu conèixer la seva lluita, cliqueu l’enllaç que m’ha fet arribar Hubert Chemereau, l’historiador bretó que ens acollia ara fa uns anys en la commemoració dels setanta anys de l’apresament del president Companys per la Gestapo al poble bretó de Ar Baul.
La lluita bretona actual pren el nom de la revolta dels barrets vermells del segle XVII (http://ca.wikipedia.org/wiki/Revolta_dels_Barrets_Vermells). Com la nostra, el suport a la lluita nacional s’ha vist incrementat per l’ofec al qual l’estat centralista francès sotmet actualment la població. És una lluita pacífica, tot i que la contundència esfereïdora de les forces de l’ordre haguessin provocat que un jove “bonedoù ruz” hagués perdut una mà a causa d’una granada en una de les manifestacions.
Els bretons ens prenen sovint com a referents, és de justícia que donen tot el ressò que poguem a la seva lluita.
BEVET BREIZH DIZALC’H
.