Acabo de llegir al PUNT-AVUI d’ahir, en un article de José M. Murià que us recomano, que en la diada de Sant Jordi de Mèxic d’enguany, la novel.la guanyadora ha estat Dràcula, de la qual sóc traductora al català.
Més enllà de l’encàrrec, com a autora novella que era, hi vaig descobrir un habilíssim narrador que aconseguia crear un estil epistolar propi engalzant cartes, dietaris i enregistraments transcrits en un trencaclosques invisible, sense fissures… Que el lector no percebi tota la tramoia tècnica que sosté el text, i es deixi endur per les onades d’emoció que traspua la prosa, és mèrit tan sols dels grans escriptors. Un plaer, de veres.
Ara n’és un altre veure que després dels 115 anys de la seva publicació, des de Mèxic continuen aclamant-te, Bram!
Acabo de llegir al PUNT-AVUI d’ahir, en un article de José M. Murià que us recomano, que en la diada de Sant Jordi de Mèxic d’enguany, la novel.la guanyadora ha estat Dràcula, de la qual sóc traductora al català. 