Com a professora de Matemàtiques, sempre m’ha sorprès que un alt percentatge de l’alumnat es consideri negat per a la matèria, deixant de fer cap esforç per aprendre i, fins i tot, triant itineraris a Batxillerat per tal d’esquivar-la, encara que les matèries cursades no li serveixin per accedir als estudis posteriors que li agradarien. Això és el que actualment es coneix com ansietat matemàtica i afecta, segons un estudi de la Universitat de Granada, a més del 60% dels estudiants universitaris, que arriben a escollir carreres diferents de les que realment voldrien estudiar per intentar evitar les matemàtiques.
Alguns autors consideren que l’ansietat matemàtica és una disfunció emocional negativa amb símptomes psicològics (pensament negatiu, confusió mental, pèrdua de la memòria del que s’havia après) i físics (sudoració, cefalea, nàusees, taquicàrdia). També hi ha estudis que manifesten que l’ansietat matemàtica té una base neurofisiològica i que comença aproximadament a partir dels 5 anys.
El que realment, com a docents, hem de saber és que la nostra actitud vers les Matemàtiques té una gran influència en el nostre alumnat i en el seu rendiment acadèmic, sent les actituds negatives cap a la matèria les de major rellevància quant a que es reflecteixen en la conducta de l’alumnat.
En un estudi fet a estudiants universitaris de primer curs de Magisteri en l’especialitat d’Educació Primària, el 85% presenta nivells considerables d’ansietat matemàtica i, el que és més greu, no son partidaris de millorar els seus coneixements matemàtics. Queda clar que quan aquests estudiants siguin docents, provocaran també aquest tipus d’ansietat als seus alumnes, amb un efecte de bola de neu.
El professorat de matemàtiques té una gran responsabilitat perquè diferents publicacions estableixen que la dificultat en l’aprenentatge de les matemàtiques no està en la pròpia matèria sinó en la forma d’ensenyar-les. Algunes de les recomanacions per a l’aula són:
- Evitar la crítica negativa.
- Corregir fent un reforç positiu.
- Escriure verticalment perquè horitzontalment presenta major dificultat de comprensió.
- Treballar amb models senzills, que comportin certa manipulació i molt repetitius per generar confiança.
- Treballar per tal que l’alumnat sigui capaç d’establir patrons.
- Proposar problemes d’un entorn proper perquè són més entenedors.
Finalment, només comentar que en els adults és difícil eliminar l’ansietat matemàtica i, per tant, ens pertoca evitar-la i/o bloquejar-la en els primers anys del nostre alumnat.
Fonts:
