LA TELEVISIÓ

És un dels mitjans de comunicació més utilitzat per tots nosaltres.

Sempre hi ha noves coses per aprendre.

Així que animeu-vos a llegir al mateix temps que escolteu la música d’una de les sèries més famoses de la televisió.

Dediquem aquest article als nostres amics del Cuc i també als companys de l‘Aula d’Acollida del CEIP Espronceda que ja tenen internet a la seva classe. VISCA!

JA HEM INVESTIGAT LA RÀDIO


Heu fet un bon treball.

Ara que ja heu trobat les respostes a les vostres preguntes, jo us faig unes altres.

Podeu cercar notícies?

Us atreviu a escriure un conte o una breu història?

I si fem anuncis?

Algú s’atreveix a cantar?

Fem un programa de ràdio? 

ORIGENS DE LA RADIO

 Guglielmo Marconi

La  ràdio és va inventar l’any  1.895 . Fa molt anys que existeix uns 113 anys .

A la ciutat de Bolònia a Itàlia és on Marconi va fer les primeres proves.

Diferents  persones la van inventar  però va ser Guglielmo Marconi qui a l’any 1894 va fer la primera transmissió de telegrafia sense fils a una distància de 250 metres i també va transmetre les primeres senyals de ràdio transoceàniques, a l’any 1901.

Aquesta és la veu de Giuglielmo Marconi 

La ràdio al començament s’utilitzava per enviar missatges per l’aire i així poder  salvar vides humanes quan es navegava per mar.

 Models de ràdio antigues     

Alexandra Farell, Junet Domínguez i Rània Karzazi

LA RÀDIO A ESPANYA

 Estudis de Ràdio Ibèrica

Radio Ibèrica, a finals de 1923, va ser la pionera a Espanya; però l’any 1924 Radio Barcelona va ser la primera en fer una programacio de qualitat .

A 1932 es va crear Radio Club Sabadell que passaria a ser després Ràdio Sabadell.

Clica a sobre del micròfon i escoltaràs les primeres paraules que es van dir a les ràdios d’Espanya.

Els primers aparells de ràdio funcionaven amb acumuladors de corrent, després amb l’electricitat i ara també amb piles.

                      

      Ràdio de galena                                         Transistor amb piles.

Sergi Almirante i Jose Fernández

EL SO ARRIBA A CASA

Com van pensar per fer una ràdio?

La invenció de la ràdio es la continuació  de la invenció del telègraf i del telèfon.

 Telègraf

Com arriba el so de la ràdio?

El so produït en un  estudi de ràdio, és transformar en un tipus d’ ona, que nosaltres no podem sentir, anomenada ona electromagnètica. Aquesta ona ès la que es llança des de l’ emissora a l’ aire i quan ès captada per un aparell receptor es transforma de nou en un so que nosaltres podem escoltar.

         Ona electromagnètica        Ona sonora

Per qùe necessita antena?

Per enviar missatges ès necessari que l’ emissora tingui una antena que pugui emetre les ones de ràdio.

Perquè l’ informació arribi a totes les parts hi ha altres antenes que sòn els repetidors, és a dir que agafen senyals de l’ antena emisossra i la va repetint ( d’antena a antena) fins que arriben als nostres aparells de ràdio.   

                          

Carlos Sales i Jesus Carrascosa

APREN LA LLETRA D’EN PAFF

 

Paff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s’avorria molt              (2 vegades)
i sortia a jugar.

Hi havia un nen petit
que se l’estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.


Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.

Paff era un drac…                  (2 vegades)

Quan hi havia tempesta
s’ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d’en Paff
vigilava el vent.


Nobles reis i prínceps
s’inclinaven al seu pas
i quan Paff els va fer un crit
els pirates van callar.

Paff era un drac…              (2 vegades)

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant.


Que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d’aquell drac
es van acabar.

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.

Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se’n tornà al fons del mar.

Paff era un drac màgic … (2 vegades)

HEM FET UN DESCOBRIMENT !

 

Després de treballar la llegenda de Sant Jordi pensavem que tots els dracs eren dolents.

Hem descobert que no és així, també hi ha dracs bons que els hi agrada jugar amb les nenes i els nens.

Estem estudiant la vida d’aquest drac màgic.

QUI ÉS QUI?

Cal esbrinar quin habitant del Planeta Terra s’amaga darrere de l’interrogant.

Normes del joc:

No podem escriure si és noi o noia.

No podem escriure el curs que fa.

No podem escriure el país d’orígen.

Si podem preguntar aspectes físics.

Si podem preguntar característiques personals.

Les respostes seran Si o No

Per cercar més informació del posible personatge visita la pàgina “Els habitants del Planeta Terra”

EL PRINCIPI DE LES GUERRES

La Marta, la Danae, la Yerena, el Rafa, el David Ruiz, la Laura Garcia, el Marc i  la Cristina van donar vida a aquest dolç conflicte.

Tres nens de diferents països es van trobar diners al carrer.

A prop hi havia una botiga i van decidir entrar-hi a comprar.

El primer nen que era grec , va dir:

– M’agradaria comprar-me zacharota.

El segon nen era d’Itàlia , i va dir:

– No, hem de comprar dolci.

El tercer nen, que era de França , va insistir:

– El que hem de comprar són bonbons.

I com que no es posaven d’acord es van començar a barallar.

Havien estat els millors dels amics, però ara s’havien convertit en enemics despietats.

S’insultaven, s’empenyien.

I discutien dins la botiga per tenir la raó sobre com s’havien de gastar els diners.

El botiguer observava tots aquells incidents en silenci.

Es va apropar a ells i els va separar.

Després els va acompanyar fins al taulell de la seva botiga.

Un cop allà els va posar al damunt una bossa de caramels i va dir:

-El proper cop que us baralleu, us aconsello que sapigueu per a què esteu lluitant.

Laura: – Això és tot? Ja s’ha acabat el conte?

Marc: – Tots volien el mateix. Tots volien caramels.

Cristina: – Ja ho entenc, és important que ens escoltem els uns als altres i que no creem conflictes quan tot es pot arreglar posant atenció i parlant.

Llegint aprenem a reflexionar.

Adaptació del llibre “El gegant de la història”

                                       

EL SANTUARI DE LA SALUT

 

El santuari de la Salut va ser construit l’any 1876.

L’arquitecte Carles Gauron va dirigir les obres.

A l’interior hi ha pintures del pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat 

i vitralls molt macos.    

Antigament el terreny, que ara ocupa el Santuari, va ser una vila romana.

S’han trobat objectes que demostren que els romans havien viscut en aquesta zona com per exemple aquest mosaic.
mosaic-neptu.jpg

     

LA SARDANA

“La sardana és la dança més bella de totes les dances que es fan i es desfan”

Aquesta dança es balla fent una rotllana i agafant-se les mans.

Quan els balladors tenen els braços avall, vol dir que estan fent el pas curt.

 Amb el peu de l’esquerra  marquem un punt endavant i tornem el peu enrera. Ens desplacem a la dreta i marquem un punt amb el peu dret, tornem enrera i anem a l’esquerra.  Anem alternant els moviments esquerra dreta.

Quan els braços estan amunt iniciem el pas llarg.

En aquest cas el moviment és el mateix l’única cosa que canvia és que marquem tres punts en lloc d’un.

Millor una mostra i a practicar, que l’Aplec de la Salut ja arriba.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Ydig-BRggpU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

HEM APRÉS L’EMBARBUSSAMENT

No ha estat tant fàcil com ens pensavem.

Llegir, comprendre i memoritzar ja suposa un gran esforç. Si a més afegim un micròfon davant nostre el nerviosisme apareix i ens pot sortir així:


Quan ens concentrem la cosa canvia i els resultats milloren i  al final ho aconseguim.



    i