Monthly Archives: maig 2008

LA SARDANA

“La sardana és la dança més bella de totes les dances que es fan i es desfan”

Aquesta dança es balla fent una rotllana i agafant-se les mans.

Quan els balladors tenen els braços avall, vol dir que estan fent el pas curt.

 Amb el peu de l’esquerra  marquem un punt endavant i tornem el peu enrera. Ens desplacem a la dreta i marquem un punt amb el peu dret, tornem enrera i anem a l’esquerra.  Anem alternant els moviments esquerra dreta.

Quan els braços estan amunt iniciem el pas llarg.

En aquest cas el moviment és el mateix l’única cosa que canvia és que marquem tres punts en lloc d’un.

Millor una mostra i a practicar, que l’Aplec de la Salut ja arriba.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Ydig-BRggpU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

HEM APRÉS L’EMBARBUSSAMENT

No ha estat tant fàcil com ens pensavem.

Llegir, comprendre i memoritzar ja suposa un gran esforç. Si a més afegim un micròfon davant nostre el nerviosisme apareix i ens pot sortir així:


Quan ens concentrem la cosa canvia i els resultats milloren i  al final ho aconseguim.



    i     



LA FESTA DE LA SALUT

En arribar el mes de maig, Sabadell celebra una de les seves festes més importants.

És el dilluns que segueix al segon diumenge de maig, aquest any serà el dia 12.

Al Santuari de la Salut, a l’altra banda del riu Ripoll, es fan moltes activitats: ballada de sardanes, castellers, les famílies es reuneixen i fan un bon dinar, …

Aprofita i disfruta d’aquesta festa.

COM ARRIBAR-HI

AVUI TOCA ESCRIURE

Instruccions 

Selecciona la quantitat d’imatges. 

Tria la història que més t’agradi.

Ordena les fotografies.

Escriu a sota el text que doni la informació necessària per comprendre la imatge.

ETS CAPAÇ DE DIR-HO?

Tinc una gana, una son i una set,
que no menjo, ni dormo, ni bec,
si menjava, dormia i bevia,
la gana, la son i la set em passarien,
però com que no menjo, ni dormo, ni bec,
no em passa ni la gana, ni la son, ni la set.

     

LA LLEBRE I LA TORTUGA

Dediquem aquest article a : la Mònica, l’Adrià Naise, la Vanessa, la Laura Soto, la Melania, el Xavi, el Joel, el Guillem i el Ramon, que ens van fer passar una estona d’allò més divertida representant aquesta coneguda faula. 

 

Hi havia una vegada una llebre i una tortuga.

La llebre que era molt presumida, sempre es burlava de la tortuga perquè anava a poc a poc i portava la casa a sobre.

La tortuga estava farta de les burles de la llebre i va acceptar fer una cursa juntes.

Tots els animals del bosc i els nois i noies de l’escola Can Rull estaven intrigats per veure qui guanyaria i es van reunir per veure la carrera.

De fet … estaven segurs que la llebre arribaria primer.

A l’inici de la cursa la confiada llebre va deixar sortir abans a la tortuga.

La tortuga va caminar a poc a poc i no va parar en tota l’estona. Anava xino xano, sense fer cas de les burles que la llebre li feia.

La llebre, en canvi, es va anar aturant.

Unes vegades parava a menjar.

Unes altres a parlar amb els espectadors de la cursa.

Estava tan segura que guanyaria que fins i tot va fer una migdiada.

Quan la llebre es va despertar, va fer una correguda fins a l’arribada.

 I quina sorpresa!

Va quedar tota parada quan va veure que la tortuga ja havia arribat.

A partir d’aquell dia, la llebre ja no va presumir mai més de res.