Aquest text el vam llegir i interpretar el dia de Sant Jordi.

El narrador va ser en Raul, la científica la Ylènia i el mussol l’Àlex.

Va ser una interpretació excepcional! Felicitats! 

Un cièntific que estudiava història natural volia saber si els mussols eren tan savis com els humans es pensaven, així que un dia en va caçar un amb una trampa.

– Si em saps dir què és el millor i el pitjor dels éssers humans et deixaré lliure – li va dir.

– El millor dels humans és la seva llengua – va fer el mussol sense ni pensar-s’ho dues vegades.

El científic restà sorprès.

– Per què? – li va preguntar.

– Amb la llengua, els humans poden parlar de qualsevol cosa – va dir el mussol – . Poden cantar i explicar històries. Poden avisar els seus companys quan hi ha perill, es poden consolar els uns als altres, poden animar els que estan tristos i  poden compartir els seus coneixements més fascinants.

– I digues, què és el pitjor dels humans? – li va preguntar el científic.

– La seva llengua – va fer el mussol  sense dubtar ni un segon.

– Però com pot ser que la llengua sigui el millor  i el pitjor dels humans? – va preguntar el científic.

– Doncs perquè la utilitzen per enganyar i per escampar rumors – va dir el mussol – Amb la llengua preparen guerres i escampen malestar.

El científic va decidir que, efectivament, la reputació del mussol quedava ben justificada i el va deixar en llibertat.

El gegant de la història

Brian Patten