LA LLEGENDA

 

Diu la llegenda de Sant Jordi que fa molt i molt de temps hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives.

Els ciutadans, sense cap solució, varen decidir donar-li dos ovelles   cada dia per omplir la seva panxa.

Quan s’acabaren les ovelles, li donaren vaques ,bous i tots els animals que tenien, fins que es quedaren sense.

El rei va convocar una reunió, on van decidir que farien un sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges.

Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir:

– Perdoneu a la meva filla i ,a canvi, us donaré tot el meu or , el meu argent i la meitat del meu regne, però us ho demano per favor, deixeu la meva filla.

El poble li va negar, i el rei va demanar vuit dies per a plorar la seva filla.

Arribat el dia el rei la va vestir i la va deixar davant de la cova , a prop del drac.

Però de sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Sant Jordi, per salvar la princesa de les urpes d’aquell enorme drac.

Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop, el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor.

De cop, de la sang del drac que li queia cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i de sobte, el cavaller Sant Jordi en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d’amor.

El rei li va demanar que es casés amb la seva filla i que li donaria tot el seu or i la meitat del regne.

Però el cavaller va marxar sobre el seu cavall blanc sense dir res.

Des d’aquell dia la gent del poble va viure tranquil·la.

Per això el dia de Sant Jordi els homes regalen una flor a la persona que més estimen, i les dones un llibre.

Les llegendes no cal que siguin certes, només cal que siguin boniques.

 


 

PERQUÈ SI

    

Perquè és primavera.

Perquè cada dia ens aixequem amb il·lusió.

Perquè ens agrada jugar.

Perquè ens agrada riure.

Perquè tenim amics.

Perquè estimem.

Perquè ens estimen.

I … per moltes coses més. 

LA VIDA ES BELLA

INVESTIGUEM LA RÀDIO

Ha arribat el  moment de donar respostes a les vostres preguntes.

Cliqueu a sobre d’aquestes adreces i cerqueu la informació necessaria.

Endavant la vostra cerca!!

http://www.xtec.es/aulanet/ud/catala/mcomunicacio/continguts1.htm

http://www.cadenaser.com/static/especiales/historiaradio/default.htm

http://es.geocities.com/jose958/historia1.htm

http://www.mnactec.com/buscador/radio/fin.html

http://www.diaridelsestudiants.com/prisma.php?id=51285750042

http://www.weblandia.com/radio/index.htm

http://recursos.cnice.mec.es/media/radio/bloque3/pag1.html

http://ceipdrassanes.ravalnet.org/radio/projecte.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Telecomunicaci%C3%B3

QUE VOLEM SABER DE LA RÀDIO

 

 Quan la van inventar?

Fa molts anys que existeix la ràdio?

Qui la va inventar?

A on es va inventar? A quin país?

Per què la van inventar?

Com van pensar per fer una ràdio?

Com arriba el so de la ràdio?

Per què necessita antena?

Quina energia fa funcionar una ràdio?

Per què te cables?

La primera ràdio a Espanya?

NOSALTRES SABEM QUE …

LA RÀDIO, és un aparell que serveix per escoltar música, esports, notícies, etc…

Que algunes ràdios tenen antenes i altres no.

Que hi ha aparells de ràdio grans i altres més petits.

Que escoltem la veu de les persones i la música.

Que també podem escoltar la ràdio per internet o als telèfons mòbils.

ENS PRESENTEM

 Hola, som un grup d’alumnes de Quart: l’Alexandra, el Carlos,  el Jesus, el Jose, la Junet, la Ranya i el Sergi.

Cada dimarts i divendres ens trobem per treballar la Llengua catalana.

Hem pensat que aquest trimestre ens dedicarem a buscar informació de la ràdio.

De moment nosaltres hem definit amb les nostres paraules que és la ràdio, hem dit quines coses sabem i quines són les que volem descobrir.

ESTRENEM PÀGINA

A partir d’ara disposarem d’una pàgina on podrem veure curtmetratges interessants.

La trobareu a la part superior.

Esteu convidats. L’entrada és gratuita.

Inaugurem amb: “En Pere i el llop”.

TITELLES ACABADES !!

A la part inferior de la cartolina hem enganxat una tira doblegada, per donar gruix.

Hem posat una pinça de fusta de les d’estendre roba per poder agafar-les bé.

A la pinça hem escrit Sant Jordi 2008 i el nostre nom.

Ara ens estem preparant per representar la llegenda de Sant Jordi.

ELS PERSONATGES

Aquests dibuixos els hem utilitzat per a construir les nostres titelles de Sant Jordi.

Si voleu podeu clicar a sobre de la fotografia i la imatge es farà més gran i les podeu imprimir i així construir-vos les vostres titelles.

rei.jpg

drac.jpg

sant-jordi.jpg

ELS MEUS RECORDS A BOLÍVIA, INGRID

 

     

Els meus millors amics es diuen Dimona i Arminda.

M’agradava molt jugar a l’escondit. Jugavem a la nit i ens amagavem i era molt emocionant.

El viatge que més recordo va ser quan vaig pujar a l’avió per venir a Espanya.

Estava una mica nerviosa i quan pujava a l’avió sentia com si tingués que caure.

Quan vaig arribar a Madrid, vaig  pujar en un autobús i em va portar a l’aeroport i després vaig agafar l’avió cap a Barcelona.

Ingrid Mendoza Copajira

LA LLEGENDA EN VIDEO

La llegenda de Sant Jordi explicada pels alumnes de Cicle Superior del CEIP Vallgarriga.

Aquesta escola està a Sant Martí de Fluvià a la comarca de l’Alt Empordà.

Us felicitem per aquest treball tant ben fet !!!

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/5QDxuhhV-Rc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

ELS MEUS RECORDS A PERÚ, CAROL

Recordo que vaig viatjat a Otuzco a veure a la virgen de la Puerta.

La meva àvia i jo sempre resavem i després sopavem juntes.

La meva tia i sempre em mimave, igual que el meu avi.

Amb les amigues sempre escriviem als nostres diaris els secrets i jugavem al escondite.

Una vegada vaig anar a la platja i em vaig divertir jugant amb la sorra.

El meu compte preferit era la Caputxeta vermella.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/FpO1JUaopQg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]