Etiqueta: petita infancia

Art experience

En el llibre: Divíertete, d’Hervé Tullet trobem una serie de propostes artístiques molt gratificants on els infants experimenten a través del joc i l’art. Una proposta que m’agrada molt fer i que la duc a terme un parell de vegades al curs per veure l’evolució dels infants, consisteix a començar a dibuixar en un lloc del mural o en A3 amb pintures mentre sona una música alegre i tranquil·la i quan aquesta para els infants han de deixar el pinzell que estan fent servir al seu lloc i canviar d’espai sense emportar-se el seu foli en cas de fer-ho en paper  i continuar els dibuixos o no dels altres companys i companyes.

Avui l’hem tornat a dur a terme però en el nostre pati. Aquesta vegada estaven més relaxats, més tranquils perqué ja sabein en que consistía i no els angoixava que altres companys/es continuessin el seu dibuix. Estaven contents, tranquils, confiats… Han gaudit moltíssim des d’un primer moment en el que estavem fent. Es nota que gairebé ja estem a finals de curs i aquests petits s’han fet grans i hem fet una bona feina com a grup aquest curs.

Al novembre quan la vam fer, estaven una mica descol·locats  i això de deixar el seu dibuix (A3) i continuar en un altre lloc de tant en tant alguns no els hi acababa d’agradar del tot.  A mesura que es van anar  relaxant, es començaven a escoltar riures i veies mirades de satisfacció i complicitat de la mateixa manera que també al principi s’escoltaven alguns infants enfadats perquè algun company estava pintant el seu dibuix.

 

Mil i una històries

Una de les propostes que més gaudeixo veient com la preparen és la de “Mil i una històries”. Acostumo a dur-la a terme en el racó de llengua com una de les propostes autònomes que els infants porten a terme sols.  En aquest espai, només poden haver-hi tres infants a la vegada. Cada infant crea una història amb els elements naturals  i nins que troben preparats i a partir d’aquí deixen volar la seva imaginació. Quan finalitza el racó de llengua, al llarg del dia aquells infants que han estat en aquell espai comparteixen de manera individual la seva història amb la resta del grup. És increible les històries que s’inventen, algunes fins i tot van acompanyades de BSO! També m’agrada veure com aquesta estoneta que tenen per compartir la seva història és tan important per totes i tots, ja que encara que hi hagin criatures que potser són més tímides i els hi costa més parlar en grup, volen aquest espai.

             

Jocs de taula

Els jocs de taula són una eina pedagògica potent per al desenvolupament cognitiu dels infants. A mesura que creixen, els jocs es tornen més complexos, treballant habilitats com la memòria i la concentració. Hi ha una gran varietat de jocs amb diferents temàtiques, que inclouen percepció visual, lògica, estratègia i cooperació. A part també de propiciar estones d’interacció social, d’expressió i de tolerància i frustració.

Ara a la classe hem presentat el: Little Observation i Little association. De moment aquesta setmana els acompanyaré en petits grups de 4. La intenció és que aquests jocs de taula estiguin a l’aula i que els infants els puguin agafar lliurement quan els hi vingui de gust com el Monza.

 

Motricitat fina

Una de les propostes claus que mai pot faltar a les nostres aules són les que tenen a veure amb la motricitat fina. Normalment acostumo a oferir-les en els racons autònoms de llengua i algunes d’elles estàn present en algun racó de l’aula que vaig canviant. Són propostes que acostumen a tenir un gran èxit i sovint les demanen.

Espectacles petita infancia

El Festival “El més petit de tots” és una proposta per acostar les arts en viu a la petita infància (0 a 5 anys). Reivindica la importància de viure experiències artístiques en viu en els primers anys de vida. Un Festival transversal que arriba el novembre a 11 ciutats del territori per a alimentar la curiositat, l’esperit crític, la creativitat, la comunicació i el joc del públic més petit…i no tan petit!

Cada any abans de ser mare i des de que va començar aquest Festival, aconsellava a amics/gues amb filles i fills  que hi anessin i sovint m’hi sumava… Ara des de que va néixer en Leo continuo tenint l’excusa perfecta per anar-hi. Sovint em perdo part de l’espectacle mirant la seva cara, les seves expressions, les seva veu… Simplement, màgic.

 

Les meves petites alegries

I ha arribat el moment de poder-nos conèixer una miqueta més totes i tots… I he de dir que aquesta és una de les propostes que més m’agraden i que repeteixo cada curs… A través de l’àlbum “Les meves petites alegries” de Jo Witek aquest convida als infants a  descobrir i apreciar les petites alegries que es troben en la vida quotidiana. A través de les solapes de les pàgines il·lustrades, es presenten diverses situacions i moments especials. La protagonista ens explica que la seva avia li ha regalat una capseta preciosa i ha decidit guardar en ella totes les coses precioses que més li agraden però… la capsa és petita i no tot es pot guardar dins… Així que pensa que pot guardar dins d’aquesta capseta tant especial. Després de mirar i llegir aquesta obra tan maca amb uns dibuixos i il·lustracions tan dolços, els hi ensenyo la meva capseta de les alegries… On he decidit guardar una fotografía de la meva família, un record de quan vaig anar de viatge a Indonesia i unes aquarel·les.  Els hi ha fet molta il·lusió poder veure en fotografia a la meva família “¿Este es tu marido?” , “Qué petit és el Leo” entre rialles i ulls ben oberts.

Després de compartir amb ells la meva capseta els hi he proposat portar la seva capseta especial amb 3 o 4 cosetes molt, molt i molt especial… Per fer-ho, hem demanat la col·laboració de les famílies.

Així parlen de les emocions, del que els hi agrada, coneixem diferents tipologies de família que tenim a la nostra classe, ens coneixem entre tots i totes i ens adonem que tenim coses en comú amb els nostres companys/es i també casi de manera inconscient, parlem davant del grup.