“En aquest conte no hi ha cap drac”

El llibre “En aquest conte no hi ha cap Drac” escrit per l’autora Lou Carter ens parla del canvi, dels objectius i metes i com aconseguir-les amb esforç i fe en nosaltres mateixos. Aquesta història ens ensenya que és possible canviar i deixar enrere mals hàbits i etiquetes…  Un llibre per a lluitar contra els estereotips literaris.

En aquesta narració podem veure la influència negativa que poden tenir els prejudicis. Tots prejutgen al drac, pensant que sempre és el dolent i no pot ser un heroi… Com pot un Drac ser un heroi? Si els dracs sempre són dolents en els contes. Amb aquest bonic conte que enamora i enganxa als més petits i no tan petits, l’autora pretén lluitar i acabar amb els estereotips, perquè també en els contes n’hi ha. I aquí li ha tocat al drac. De la mateixa manera que posem sempre el llop de dolent, dolentíssim en tots els contes de literatura tradicional en els quals apareix. Gràcies a que la literatura està canviant i reinventant-se, cada vegada més podem veure contes amb personatges crítics cap a la pròpia literatura. Un fenomen que provoca curiositat i diversió entre els lectors.

Actualment des de fa anys a les escoles lluitem per trencar amb els rols de gènere i estereotips a través del dia a dia de l’aula i a través dels llibres. Amb l’arribada de Sant Jordi  sovint aprofitem aquesta festa per explicar noves i diferents versions de la Llegenda de Sant Jordi com Santa Jordina, empoderant la figura de les dones i aquest any he volgut compartir amb els infants de les diferents escoles on he estat aquestes setmanes aquesta història on a més de treballar els valors i fer un petit recorregut per la literatura infantil clàssica a través dels contes que van apareixent aprofitem per recordar-los, expressar les nostres opinions sobre ells i jugar a donar-li la volta a aquests contes i tradicions. I si el llop de Caputxeta només volia prendre pastes amb ella i la seva àvia? I sense dubte aquest llibre ha estat un gran encert que ha captivat i sorprès a tots els infants que han rigut i gaudit. Les seves frases són senzilles i repetitives cosa que ajuda i enganxa als infants i els hi permet participar al llarg dels diferents diàlegs passant-s’ho pipa.

 

Un bon llibre no és aquell que pensa per tu, sinó aquell que et fa pensar. James McCosh 

“Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre” Emily Dickinson

Aquesta obra titulada “Les girafes no poden ballar“, és un llibre pop-up de tapa dura i fulles gruixudes de cartó, escrit per Giles Andreae, il·lustrat per Guy Parker-Rees i editat per Bruño. Ens mostra una història senzilla però molt afectiva en la qual cada pàgina és una sorpresa.  Aquesta gran obra ha estat el llibre que ha escollit el nostre petit per Sant Jordi i no és d’estranyar, ja que només a l’obrir el llibre i veure la primera pàgina, quedes meravellat.
Podria explicar-vos que és un conte que tracta sobre els prejudicis, la tolerància, el respecte i la no discriminació. Que fa referència a la superació personal i la perseverança i que serveix per a treballar antivalors com la competitivitat insana i el bullying. Però, i això és la meva opinió, penso que seria quedar-me en la superfície. Crec que aquest àlbum té una lectura més profunda i simbòlica que ens recorda que totes i tots som capaces d’aconseguir una sèrie d’objectius vitals (passar-ho bé, destacar en alguna cosa, brillar o, com en el llibre, «ballar») però que no hi ha una manera correcta o única de fer-ho, sinó tantes com persones.

No sé per què, però la protagonista d’aquesta història, la girafa Xufla, em recorda d’alguna forma a Olive, la protagonista de Little Miss Sunshine (2006). La pel·lícula és, entre altres coses, un cant a la diversitat que ens convida a ser nosaltres mateixes. Aquest conte, per part seva, ens mostra que tots som posseïdors d’algun do, alguna cosa que sabem fer bé i que ens pot reportar felicitat. Tots podem trobar la nostra “música” i destacar amb ella. Al cap i a la fi, com diu Xufla “…tots podem ballar… Al ritme que més ens agrada!” I si tenim a algú que ens ho recordi i que ens ajudi a trobar el nostre “so” com la Xufla té a la llagosta, el camí fins a trobar-lo pot ser molt més fàcil.

No li faria justícia a aquest àlbum il·lustrat si no destaques també les il·lustracions i, especialment, les belles encunyacions, diferents i sorprenents a cada pàgina. Algunes d’elles ens permeten donar vida i moviment als personatges del conte. Sens dubte, un altre al·licient més per a mantenir enganxada a la petita audiència i fer-la participar.

INSECTES

Un dels temes més motivadors i que acostuma a aparèixer sempre en els diferents grups d’infants d’entre 2 i 5 anys són els insectes. I òbviament aquest curs amb l’arribada de la primavera ens hem trobat al pati, al carrer, a la sortida que vam fer a Gallecs… molts insectes!
Al llarg de les setmanes els hem observat, fotografiat, comparat, hem buscat semblances i diferències, hem verbalitzat quines eres les seves característiques, hem buscat informació sobre el que mengen, el seu cicle vital, on viuen… ho hem enregistrat i al final del dia tornàvem alliberar els insectes que teníem a l’aula.

Un dels insectes que més hem vist és el sabater , conegut també amb el nom de falsa Marieta, també hem vist moltes formigues. Però sens dubte l’insecte estrella que més els ha agradat són les marietes. També a la sortida a Gallecs vam poder trobar saltamartins que els han agradat moltíssim, però que no n’hi han gaires.. A partir d’aquí, vam començar a parlar de l’extinció dels insectes a causa de les activitats humanes i algunes famílies ens han vingut a explicar que abans podien veure cuques de llum, moltes marietes pels camps, saltamartins, escarbats… I una d’elles ens va presentar el projecte “Sense insectes no hi ha vida” que té com a objectiu sensibilitzar a la població i a les administracions sobres les conseqüències ecològiques de la seva desaparició a causa de la pèrdua d’hàbitat, especialment de prats i pastures, a causa dels usos agrícoles, la utilització de plaguicides (insecticides, herbicides i fungicides), la incidència de patògens i el canvi climàtic. Així que els nostres grans petits van pensar que podien fer per ajudar als insectes i van sortir dues grans propostes: la construcció d’un hotel d’insectes i plantar plantes i flors al nostre pati i com tenir la sort de tenir uns tresors al cap de pocs dies de parlar-ne del tema les aules es van començar a omplir de flors i plantes per plantar a la nostra escola. Gràcies.

    

    

A partir d’aquí van sorgir diferents preguntes/reptes “Poden els saltamartins i marietes viure a la nostra escola?” A partir de l’observació directa i del registre diari, vam comprovar que no hi havia marietes ni saltamartins, però sí vam poder veure que cada dia hi havia més aranyes, formigues i abelles les quals vam aprendre a estimar-les i a no tenir-les tanta por com teníem, segurament gràcies al conte de la ZumZum i el pol·len multicolor.

Art experience

En el llibre: Divíertete, d’Hervé Tullet trobem una serie de propostes artístiques molt gratificants on els infants experimenten a través del joc i l’art. Una proposta que m’agrada molt fer i que la duc a terme un parell de vegades al curs per veure l’evolució dels infants, consisteix a començar a dibuixar en un lloc del mural o en A3 amb pintures mentre sona una música alegre i tranquil·la i quan aquesta para els infants han de deixar el pinzell que estan fent servir al seu lloc i canviar d’espai sense emportar-se el seu foli en cas de fer-ho en paper  i continuar els dibuixos o no dels altres companys i companyes.

Avui l’hem tornat a dur a terme però en el nostre pati. Aquesta vegada estaven més relaxats, més tranquils perqué ja sabein en que consistía i no els angoixava que altres companys/es continuessin el seu dibuix. Estaven contents, tranquils, confiats… Han gaudit moltíssim des d’un primer moment en el que estavem fent. Es nota que gairebé ja estem a finals de curs i aquests petits s’han fet grans i hem fet una bona feina com a grup aquest curs.

Al novembre quan la vam fer, estaven una mica descol·locats  i això de deixar el seu dibuix (A3) i continuar en un altre lloc de tant en tant alguns no els hi acababa d’agradar del tot.  A mesura que es van anar  relaxant, es començaven a escoltar riures i veies mirades de satisfacció i complicitat de la mateixa manera que també al principi s’escoltaven alguns infants enfadats perquè algun company estava pintant el seu dibuix.

 

Mil i una històries

Una de les propostes que més gaudeixo veient com la preparen és la de “Mil i una històries”. Acostumo a dur-la a terme en el racó de llengua com una de les propostes autònomes que els infants porten a terme sols.  En aquest espai, només poden haver-hi tres infants a la vegada. Cada infant crea una història amb els elements naturals  i nins que troben preparats i a partir d’aquí deixen volar la seva imaginació. Quan finalitza el racó de llengua, al llarg del dia aquells infants que han estat en aquell espai comparteixen de manera individual la seva història amb la resta del grup. És increible les històries que s’inventen, algunes fins i tot van acompanyades de BSO! També m’agrada veure com aquesta estoneta que tenen per compartir la seva història és tan important per totes i tots, ja que encara que hi hagin criatures que potser són més tímides i els hi costa més parlar en grup, volen aquest espai.

             

Jocs de taula

Els jocs de taula són una eina pedagògica potent per al desenvolupament cognitiu dels infants. A mesura que creixen, els jocs es tornen més complexos, treballant habilitats com la memòria i la concentració. Hi ha una gran varietat de jocs amb diferents temàtiques, que inclouen percepció visual, lògica, estratègia i cooperació. A part també de propiciar estones d’interacció social, d’expressió i de tolerància i frustració.

Ara a la classe hem presentat el: Little Observation i Little association. De moment aquesta setmana els acompanyaré en petits grups de 4. La intenció és que aquests jocs de taula estiguin a l’aula i que els infants els puguin agafar lliurement quan els hi vingui de gust com el Monza.

 

ESMORZARS

Quan esmorzar? Hem de posar una hora per esmorzar? Nosaltres com adults ens assignem també una hora concreta per esmorzar? Potser quan estem treballant sí, però si estem a casa no tenim una hora concreta per esmorzar, esmorzem quan ens ve de gust o tenim gana. I per què com adults, com a mestres, com a comunitat obliguem els infants a menjar dins d’una hora concreta? L’autonomia va d’això també,  que sàpiguen escoltar-se, que sapiguen regular-se…

Des de fa ja uns anys, una de les coses que he anat canviant ha estat permetre (quina paraula més gran)  als infants que mengin quan els hi vingui de gust sempre clar, els hi demano que s’esperin si estem explicant alguna cosa. I una de les coses que he anat observant en totes les escoles on he estat es que els infants tendeixen a esmorzar a primera hora del matí, sí, a les 9h quan entren a l’aula… em sembla molt curiós, ja que normalment han acabat d’esmorzat a casa a les 8.30h. També és curiós que a les escoles l’horari que ens assignem per esmorzar tendeix a ser a les 10.45h i quan deixem que esmorzin quan els hi ve de gust pocs infants hi ha que encara tinguin l’esmorzar aquella hora.

Els moments de menjar, en aquest cas els d’esmorzar, són moments de tranquil·litat, de gaudi, de relacions… tots busquen els seus espais per fer-ho, alguns els hi agrada fer pícnics que diuen i seure a terra, a altres els hi agrada seure a la taula amb els seus amics i amigues, altres busquen espais tranquils on poder continuar creant històries… 

Motricitat fina

Una de les propostes claus que mai pot faltar a les nostres aules són les que tenen a veure amb la motricitat fina. Normalment acostumo a oferir-les en els racons autònoms de llengua i algunes d’elles estàn present en algun racó de l’aula que vaig canviant. Són propostes que acostumen a tenir un gran èxit i sovint les demanen.

Espectacles petita infancia

El Festival “El més petit de tots” és una proposta per acostar les arts en viu a la petita infància (0 a 5 anys). Reivindica la importància de viure experiències artístiques en viu en els primers anys de vida. Un Festival transversal que arriba el novembre a 11 ciutats del territori per a alimentar la curiositat, l’esperit crític, la creativitat, la comunicació i el joc del públic més petit…i no tan petit!

Cada any abans de ser mare i des de que va començar aquest Festival, aconsellava a amics/gues amb filles i fills  que hi anessin i sovint m’hi sumava… Ara des de que va néixer en Leo continuo tenint l’excusa perfecta per anar-hi. Sovint em perdo part de l’espectacle mirant la seva cara, les seves expressions, les seva veu… Simplement, màgic.

 

Motricitat fina en gran format

Normalment acostumem a dur a terme les propostes de motricitat fina de forma individual i asseguts, ja que els infants necessiten concentració i precisió. Aquesta que us presento té l’èxit asseguretat, l’he dut a terme amb infants d’I4. Quan els infants van arribar a l’aula a la tarda, es van trobar el paper mural estirat al terra i petites safates amb elements diferents: botons, petxines, pedres, canyella… Un cop vam presentar la proposta, van seure tots a prop del dibuix que més els hi agradava i poc a poc, es van començar a relaxar i deixar anar gaudint de l’activitat i amb un objectiu comú acabar entre totes i tots el mural.