Tal com ens diu el currículum, els espais de l’escola han de ser cuidats, dotats d’una bellesa estètica i afavoridors de moments de joc. És un deure del docent dissenyar aquests espais i contextos significatius, rics en oportunitats i relacions, que potenciïn l’autonomia real, la comunicació, la curiositat natural pròpia de la infància i els desitjos d’aprendre.
No es tracta d’una moda, ni de vendre fum posant tota la banalitat en l’espai. Si no hi ha una intenció adulta i un canvi de paradigma, de res serveix un espai preciós.
L’espai ha de ser un lloc de convivència i de recerca per a les nenes i els nens i per a les persones adultes que l’habiten. De la mateixa manera que aquests espais han d’estar pensat segons les característiques del nostre grup ajudant a potenciar la seva autonomia amb mobiliari adaptat i amb el material al seu abast, convidant als infants a poder moure’s en llibertat i sent facilitadors de relacions socials, oferint també espais de descans, d’higiene, de jocs…
