Etiqueta: llenguatge

“En aquest conte no hi ha cap drac”

El llibre “En aquest conte no hi ha cap Drac” escrit per l’autora Lou Carter ens parla del canvi, dels objectius i metes i com aconseguir-les amb esforç i fe en nosaltres mateixos. Aquesta història ens ensenya que és possible canviar i deixar enrere mals hàbits i etiquetes…  Un llibre per a lluitar contra els estereotips literaris.

En aquesta narració podem veure la influència negativa que poden tenir els prejudicis. Tots prejutgen al drac, pensant que sempre és el dolent i no pot ser un heroi… Com pot un Drac ser un heroi? Si els dracs sempre són dolents en els contes. Amb aquest bonic conte que enamora i enganxa als més petits i no tan petits, l’autora pretén lluitar i acabar amb els estereotips, perquè també en els contes n’hi ha. I aquí li ha tocat al drac. De la mateixa manera que posem sempre el llop de dolent, dolentíssim en tots els contes de literatura tradicional en els quals apareix. Gràcies a que la literatura està canviant i reinventant-se, cada vegada més podem veure contes amb personatges crítics cap a la pròpia literatura. Un fenomen que provoca curiositat i diversió entre els lectors.

Actualment des de fa anys a les escoles lluitem per trencar amb els rols de gènere i estereotips a través del dia a dia de l’aula i a través dels llibres. Amb l’arribada de Sant Jordi  sovint aprofitem aquesta festa per explicar noves i diferents versions de la Llegenda de Sant Jordi com Santa Jordina, empoderant la figura de les dones i aquest any he volgut compartir amb els infants de les diferents escoles on he estat aquestes setmanes aquesta història on a més de treballar els valors i fer un petit recorregut per la literatura infantil clàssica a través dels contes que van apareixent aprofitem per recordar-los, expressar les nostres opinions sobre ells i jugar a donar-li la volta a aquests contes i tradicions. I si el llop de Caputxeta només volia prendre pastes amb ella i la seva àvia? I sense dubte aquest llibre ha estat un gran encert que ha captivat i sorprès a tots els infants que han rigut i gaudit. Les seves frases són senzilles i repetitives cosa que ajuda i enganxa als infants i els hi permet participar al llarg dels diferents diàlegs passant-s’ho pipa.

 

Un bon llibre no és aquell que pensa per tu, sinó aquell que et fa pensar. James McCosh 

“Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre” Emily Dickinson

Aquesta obra titulada “Les girafes no poden ballar“, és un llibre pop-up de tapa dura i fulles gruixudes de cartó, escrit per Giles Andreae, il·lustrat per Guy Parker-Rees i editat per Bruño. Ens mostra una història senzilla però molt afectiva en la qual cada pàgina és una sorpresa.  Aquesta gran obra ha estat el llibre que ha escollit el nostre petit per Sant Jordi i no és d’estranyar, ja que només a l’obrir el llibre i veure la primera pàgina, quedes meravellat.
Podria explicar-vos que és un conte que tracta sobre els prejudicis, la tolerància, el respecte i la no discriminació. Que fa referència a la superació personal i la perseverança i que serveix per a treballar antivalors com la competitivitat insana i el bullying. Però, i això és la meva opinió, penso que seria quedar-me en la superfície. Crec que aquest àlbum té una lectura més profunda i simbòlica que ens recorda que totes i tots som capaces d’aconseguir una sèrie d’objectius vitals (passar-ho bé, destacar en alguna cosa, brillar o, com en el llibre, «ballar») però que no hi ha una manera correcta o única de fer-ho, sinó tantes com persones.

No sé per què, però la protagonista d’aquesta història, la girafa Xufla, em recorda d’alguna forma a Olive, la protagonista de Little Miss Sunshine (2006). La pel·lícula és, entre altres coses, un cant a la diversitat que ens convida a ser nosaltres mateixes. Aquest conte, per part seva, ens mostra que tots som posseïdors d’algun do, alguna cosa que sabem fer bé i que ens pot reportar felicitat. Tots podem trobar la nostra “música” i destacar amb ella. Al cap i a la fi, com diu Xufla “…tots podem ballar… Al ritme que més ens agrada!” I si tenim a algú que ens ho recordi i que ens ajudi a trobar el nostre “so” com la Xufla té a la llagosta, el camí fins a trobar-lo pot ser molt més fàcil.

No li faria justícia a aquest àlbum il·lustrat si no destaques també les il·lustracions i, especialment, les belles encunyacions, diferents i sorprenents a cada pàgina. Algunes d’elles ens permeten donar vida i moviment als personatges del conte. Sens dubte, un altre al·licient més per a mantenir enganxada a la petita audiència i fer-la participar.

Mil i una històries

Una de les propostes que més gaudeixo veient com la preparen és la de “Mil i una històries”. Acostumo a dur-la a terme en el racó de llengua com una de les propostes autònomes que els infants porten a terme sols.  En aquest espai, només poden haver-hi tres infants a la vegada. Cada infant crea una història amb els elements naturals  i nins que troben preparats i a partir d’aquí deixen volar la seva imaginació. Quan finalitza el racó de llengua, al llarg del dia aquells infants que han estat en aquell espai comparteixen de manera individual la seva història amb la resta del grup. És increible les històries que s’inventen, algunes fins i tot van acompanyades de BSO! També m’agrada veure com aquesta estoneta que tenen per compartir la seva història és tan important per totes i tots, ja que encara que hi hagin criatures que potser són més tímides i els hi costa més parlar en grup, volen aquest espai.

             

Les meves petites alegries

I ha arribat el moment de poder-nos conèixer una miqueta més totes i tots… I he de dir que aquesta és una de les propostes que més m’agraden i que repeteixo cada curs… A través de l’àlbum “Les meves petites alegries” de Jo Witek aquest convida als infants a  descobrir i apreciar les petites alegries que es troben en la vida quotidiana. A través de les solapes de les pàgines il·lustrades, es presenten diverses situacions i moments especials. La protagonista ens explica que la seva avia li ha regalat una capseta preciosa i ha decidit guardar en ella totes les coses precioses que més li agraden però… la capsa és petita i no tot es pot guardar dins… Així que pensa que pot guardar dins d’aquesta capseta tant especial. Després de mirar i llegir aquesta obra tan maca amb uns dibuixos i il·lustracions tan dolços, els hi ensenyo la meva capseta de les alegries… On he decidit guardar una fotografía de la meva família, un record de quan vaig anar de viatge a Indonesia i unes aquarel·les.  Els hi ha fet molta il·lusió poder veure en fotografia a la meva família “¿Este es tu marido?” , “Qué petit és el Leo” entre rialles i ulls ben oberts.

Després de compartir amb ells la meva capseta els hi he proposat portar la seva capseta especial amb 3 o 4 cosetes molt, molt i molt especial… Per fer-ho, hem demanat la col·laboració de les famílies.

Així parlen de les emocions, del que els hi agrada, coneixem diferents tipologies de família que tenim a la nostra classe, ens coneixem entre tots i totes i ens adonem que tenim coses en comú amb els nostres companys/es i també casi de manera inconscient, parlem davant del grup.