Espais d’aula

Tal com ens diu el currículum, els espais de l’escola han de ser cuidats, dotats d’una bellesa estètica i afavoridors de moments de joc. És un deure del docent dissenyar aquests espais i contextos significatius, rics en oportunitats i relacions, que potenciïn l’autonomia real, la comunicació, la curiositat natural pròpia de la infància i els desitjos d’aprendre.

No es tracta d’una moda, ni de vendre fum posant tota la banalitat en l’espai. Si no hi ha una intenció adulta i un canvi de paradigma, de res serveix un espai preciós.

L’espai ha de ser un lloc de convivència i de recerca per a les nenes i els nens i per a les persones adultes que l’habiten. De la mateixa manera que aquests espais han d’estar pensat segons les característiques del nostre grup ajudant a potenciar la seva autonomia amb mobiliari adaptat i amb el material al seu abast, convidant als infants a poder moure’s en llibertat i sent facilitadors de relacions socials, oferint també espais de descans, d’higiene, de jocs…

Familiarització

Acompanyar l’adaptació escolar o familiarització,  no és senzill, és un procés que requereix d’un acompanyament conscient, comprensió, sustentació i, si pot ser, gradualitat.  El procés d’adaptar-se a les noves rutines, normes, adults, companys i el treball de l’adult per acompanyar  a l’infant a trobar aquesta confiança i aquest vincle permetrà a nens i nenes sentir-se a gust i segurs. A mida que es van fent grans, tindran les eines per poder gestionar les seves emocions i  sentiments però ara, és un moment delicat i doloros. D’altra banda, no en totes les escoles tenen la mateixa cura per aquest procés i no sempre, nosaltres els adults, disposem del temps suficient per a acompanyar-los o potser fins i tot no els podem acompanyar.

Considero que cada vegada les escoles són més conscients i a part d’oferir 3 dies per fer aquest procés, cada vegada més escoles obren les seves portes i permeten les entrades relaxades de les famílies, permetent que aquestes puguin acompanyar als seus fills i filles a deixar les seves pertinences i compartir alguna estoneta de joc segons les necessitats de la criatura.  encara que també moltes vegades aquest procés no és així i moltes famílies es queden amb un gran sentiment de desemparament.

Per ajudar en aquest procés, com a famílies és important que parleu en positiu de l’escola: tens un pati molt gran, coneixeras a molts companys/es amb qui podras jugar, la teva mestra et cuidara… De la mateixa manera que també pot ajudar que l’infant es porti algun objecte personal a l’escola que pot anar i tornar cada dia. I sobretot molt important ser honestos i no fer xantatge, de la mateixa manera que és important que ens acomiadem d’elles i ells ja que els hi genera molta angoixa i inseguretat i acollir les seves emocions i sentiments així com nomenar-los.

Hi hauran criatures que es quedaran plorant durant molt de temps però això no vol dir que no hagin establert un vincle amb la seva mestra. De lamateixa manera és important que entenguem que hi haura moments en el que sembla que tot va bé i altres en els quals estaran estaràn més enfadats i no voldran anar i aquí cal que els continuem acompanyant i respectant.

Us desitjo molta sort, molta paciència, i molta comprensió per a aquests primers dies i setmanes.