Mil i una històries

Una de les propostes que més gaudeixo veient com la preparen és la de “Mil i una històries”. Acostumo a dur-la a terme en el racó de llengua com una de les propostes autònomes que els infants porten a terme sols.  En aquest espai, només poden haver-hi tres infants a la vegada. Cada infant crea una història amb els elements naturals  i nins que troben preparats i a partir d’aquí deixen volar la seva imaginació. Quan finalitza el racó de llengua, al llarg del dia aquells infants que han estat en aquell espai comparteixen de manera individual la seva història amb la resta del grup. És increible les històries que s’inventen, algunes fins i tot van acompanyades de BSO! També m’agrada veure com aquesta estoneta que tenen per compartir la seva història és tan important per totes i tots, ja que encara que hi hagin criatures que potser són més tímides i els hi costa més parlar en grup, volen aquest espai.

             

Espais d’aula

Tal com ens diu el currículum, els espais de l’escola han de ser cuidats, dotats d’una bellesa estètica i afavoridors de moments de joc. És un deure del docent dissenyar aquests espais i contextos significatius, rics en oportunitats i relacions, que potenciïn l’autonomia real, la comunicació, la curiositat natural pròpia de la infància i els desitjos d’aprendre.

No es tracta d’una moda, ni de vendre fum posant tota la banalitat en l’espai. Si no hi ha una intenció adulta i un canvi de paradigma, de res serveix un espai preciós.

L’espai ha de ser un lloc de convivència i de recerca per a les nenes i els nens i per a les persones adultes que l’habiten. De la mateixa manera que aquests espais han d’estar pensat segons les característiques del nostre grup ajudant a potenciar la seva autonomia amb mobiliari adaptat i amb el material al seu abast, convidant als infants a poder moure’s en llibertat i sent facilitadors de relacions socials, oferint també espais de descans, d’higiene, de jocs…