Etiqueta: comunitat petits

Art experience

En el llibre: Divíertete, d’Hervé Tullet trobem una serie de propostes artístiques molt gratificants on els infants experimenten a través del joc i l’art. Una proposta que m’agrada molt fer i que la duc a terme un parell de vegades al curs per veure l’evolució dels infants, consisteix a començar a dibuixar en un lloc del mural o en A3 amb pintures mentre sona una música alegre i tranquil·la i quan aquesta para els infants han de deixar el pinzell que estan fent servir al seu lloc i canviar d’espai sense emportar-se el seu foli en cas de fer-ho en paper  i continuar els dibuixos o no dels altres companys i companyes.

Avui l’hem tornat a dur a terme però en el nostre pati. Aquesta vegada estaven més relaxats, més tranquils perqué ja sabein en que consistía i no els angoixava que altres companys/es continuessin el seu dibuix. Estaven contents, tranquils, confiats… Han gaudit moltíssim des d’un primer moment en el que estavem fent. Es nota que gairebé ja estem a finals de curs i aquests petits s’han fet grans i hem fet una bona feina com a grup aquest curs.

Al novembre quan la vam fer, estaven una mica descol·locats  i això de deixar el seu dibuix (A3) i continuar en un altre lloc de tant en tant alguns no els hi acababa d’agradar del tot.  A mesura que es van anar  relaxant, es començaven a escoltar riures i veies mirades de satisfacció i complicitat de la mateixa manera que també al principi s’escoltaven alguns infants enfadats perquè algun company estava pintant el seu dibuix.

 

Mil i una històries

Una de les propostes que més gaudeixo veient com la preparen és la de “Mil i una històries”. Acostumo a dur-la a terme en el racó de llengua com una de les propostes autònomes que els infants porten a terme sols.  En aquest espai, només poden haver-hi tres infants a la vegada. Cada infant crea una història amb els elements naturals  i nins que troben preparats i a partir d’aquí deixen volar la seva imaginació. Quan finalitza el racó de llengua, al llarg del dia aquells infants que han estat en aquell espai comparteixen de manera individual la seva història amb la resta del grup. És increible les històries que s’inventen, algunes fins i tot van acompanyades de BSO! També m’agrada veure com aquesta estoneta que tenen per compartir la seva història és tan important per totes i tots, ja que encara que hi hagin criatures que potser són més tímides i els hi costa més parlar en grup, volen aquest espai.

             

Jocs de taula

Els jocs de taula són una eina pedagògica potent per al desenvolupament cognitiu dels infants. A mesura que creixen, els jocs es tornen més complexos, treballant habilitats com la memòria i la concentració. Hi ha una gran varietat de jocs amb diferents temàtiques, que inclouen percepció visual, lògica, estratègia i cooperació. A part també de propiciar estones d’interacció social, d’expressió i de tolerància i frustració.

Ara a la classe hem presentat el: Little Observation i Little association. De moment aquesta setmana els acompanyaré en petits grups de 4. La intenció és que aquests jocs de taula estiguin a l’aula i que els infants els puguin agafar lliurement quan els hi vingui de gust com el Monza.

 

Motricitat fina

Una de les propostes claus que mai pot faltar a les nostres aules són les que tenen a veure amb la motricitat fina. Normalment acostumo a oferir-les en els racons autònoms de llengua i algunes d’elles estàn present en algun racó de l’aula que vaig canviant. Són propostes que acostumen a tenir un gran èxit i sovint les demanen.

Motricitat fina en gran format

Normalment acostumem a dur a terme les propostes de motricitat fina de forma individual i asseguts, ja que els infants necessiten concentració i precisió. Aquesta que us presento té l’èxit asseguretat, l’he dut a terme amb infants d’I4. Quan els infants van arribar a l’aula a la tarda, es van trobar el paper mural estirat al terra i petites safates amb elements diferents: botons, petxines, pedres, canyella… Un cop vam presentar la proposta, van seure tots a prop del dibuix que més els hi agradava i poc a poc, es van començar a relaxar i deixar anar gaudint de l’activitat i amb un objectiu comú acabar entre totes i tots el mural.

Àmbit matemàtic

Apropem als infants a la relació quantitat nombre a través dels elements de la tardor. Aquestes propostes les hem dut a terme aquesta setmana fent diferetns agrupaments: amb el tot el grup classe, petit grup i fins i tot alguna ja té un espai propi a l’aula on els infants poden anar al llarg del dia.

   

Espais d’aula

Tal com ens diu el currículum, els espais de l’escola han de ser cuidats, dotats d’una bellesa estètica i afavoridors de moments de joc. És un deure del docent dissenyar aquests espais i contextos significatius, rics en oportunitats i relacions, que potenciïn l’autonomia real, la comunicació, la curiositat natural pròpia de la infància i els desitjos d’aprendre.

No es tracta d’una moda, ni de vendre fum posant tota la banalitat en l’espai. Si no hi ha una intenció adulta i un canvi de paradigma, de res serveix un espai preciós.

L’espai ha de ser un lloc de convivència i de recerca per a les nenes i els nens i per a les persones adultes que l’habiten. De la mateixa manera que aquests espais han d’estar pensat segons les característiques del nostre grup ajudant a potenciar la seva autonomia amb mobiliari adaptat i amb el material al seu abast, convidant als infants a poder moure’s en llibertat i sent facilitadors de relacions socials, oferint també espais de descans, d’higiene, de jocs…

Familiarització

Acompanyar l’adaptació escolar o familiarització,  no és senzill, és un procés que requereix d’un acompanyament conscient, comprensió, sustentació i, si pot ser, gradualitat.  El procés d’adaptar-se a les noves rutines, normes, adults, companys i el treball de l’adult per acompanyar  a l’infant a trobar aquesta confiança i aquest vincle permetrà a nens i nenes sentir-se a gust i segurs. A mida que es van fent grans, tindran les eines per poder gestionar les seves emocions i  sentiments però ara, és un moment delicat i doloros. D’altra banda, no en totes les escoles tenen la mateixa cura per aquest procés i no sempre, nosaltres els adults, disposem del temps suficient per a acompanyar-los o potser fins i tot no els podem acompanyar.

Considero que cada vegada les escoles són més conscients i a part d’oferir 3 dies per fer aquest procés, cada vegada més escoles obren les seves portes i permeten les entrades relaxades de les famílies, permetent que aquestes puguin acompanyar als seus fills i filles a deixar les seves pertinences i compartir alguna estoneta de joc segons les necessitats de la criatura.  encara que també moltes vegades aquest procés no és així i moltes famílies es queden amb un gran sentiment de desemparament.

Per ajudar en aquest procés, com a famílies és important que parleu en positiu de l’escola: tens un pati molt gran, coneixeras a molts companys/es amb qui podras jugar, la teva mestra et cuidara… De la mateixa manera que també pot ajudar que l’infant es porti algun objecte personal a l’escola que pot anar i tornar cada dia. I sobretot molt important ser honestos i no fer xantatge, de la mateixa manera que és important que ens acomiadem d’elles i ells ja que els hi genera molta angoixa i inseguretat i acollir les seves emocions i sentiments així com nomenar-los.

Hi hauran criatures que es quedaran plorant durant molt de temps però això no vol dir que no hagin establert un vincle amb la seva mestra. De lamateixa manera és important que entenguem que hi haura moments en el que sembla que tot va bé i altres en els quals estaran estaràn més enfadats i no voldran anar i aquí cal que els continuem acompanyant i respectant.

Us desitjo molta sort, molta paciència, i molta comprensió per a aquests primers dies i setmanes.

Les meves petites alegries

I ha arribat el moment de poder-nos conèixer una miqueta més totes i tots… I he de dir que aquesta és una de les propostes que més m’agraden i que repeteixo cada curs… A través de l’àlbum “Les meves petites alegries” de Jo Witek aquest convida als infants a  descobrir i apreciar les petites alegries que es troben en la vida quotidiana. A través de les solapes de les pàgines il·lustrades, es presenten diverses situacions i moments especials. La protagonista ens explica que la seva avia li ha regalat una capseta preciosa i ha decidit guardar en ella totes les coses precioses que més li agraden però… la capsa és petita i no tot es pot guardar dins… Així que pensa que pot guardar dins d’aquesta capseta tant especial. Després de mirar i llegir aquesta obra tan maca amb uns dibuixos i il·lustracions tan dolços, els hi ensenyo la meva capseta de les alegries… On he decidit guardar una fotografía de la meva família, un record de quan vaig anar de viatge a Indonesia i unes aquarel·les.  Els hi ha fet molta il·lusió poder veure en fotografia a la meva família “¿Este es tu marido?” , “Qué petit és el Leo” entre rialles i ulls ben oberts.

Després de compartir amb ells la meva capseta els hi he proposat portar la seva capseta especial amb 3 o 4 cosetes molt, molt i molt especial… Per fer-ho, hem demanat la col·laboració de les famílies.

Així parlen de les emocions, del que els hi agrada, coneixem diferents tipologies de família que tenim a la nostra classe, ens coneixem entre tots i totes i ens adonem que tenim coses en comú amb els nostres companys/es i també casi de manera inconscient, parlem davant del grup.