Àmbit matemàtic

Apropem als infants a la relació quantitat nombre a través dels elements de la tardor. Aquestes propostes les hem dut a terme aquesta setmana fent diferetns agrupaments: amb el tot el grup classe, petit grup i fins i tot alguna ja té un espai propi a l’aula on els infants poden anar al llarg del dia.

   

Espais d’aula

Tal com ens diu el currículum, els espais de l’escola han de ser cuidats, dotats d’una bellesa estètica i afavoridors de moments de joc. És un deure del docent dissenyar aquests espais i contextos significatius, rics en oportunitats i relacions, que potenciïn l’autonomia real, la comunicació, la curiositat natural pròpia de la infància i els desitjos d’aprendre.

No es tracta d’una moda, ni de vendre fum posant tota la banalitat en l’espai. Si no hi ha una intenció adulta i un canvi de paradigma, de res serveix un espai preciós.

L’espai ha de ser un lloc de convivència i de recerca per a les nenes i els nens i per a les persones adultes que l’habiten. De la mateixa manera que aquests espais han d’estar pensat segons les característiques del nostre grup ajudant a potenciar la seva autonomia amb mobiliari adaptat i amb el material al seu abast, convidant als infants a poder moure’s en llibertat i sent facilitadors de relacions socials, oferint també espais de descans, d’higiene, de jocs…

Pintem amb Jackson Pollock

Sens dubte una inoblidable experiència artística a l’aire lliure… Fa uns dies a l’aula vam presentar a l’artista nord-americà Jackson Pollock, un referent en el moviment de l’expressionisme abstracte el qual va desenvolupar tècniques com el splashing o el dripping, consistents a llançar pintura sobre la tela o deixar-la degotar al seu damunt (action painting), sense utilitzar dibuixos ni esbossos. I com podeu imaginar els hi va encantar aquesta presentació…
Així que aprofitant un dia de sol, vam iniciar-nos en aquestes tècniques acompanyades del so de la música africana.

 

Familiarització

Acompanyar l’adaptació escolar o familiarització,  no és senzill, és un procés que requereix d’un acompanyament conscient, comprensió, sustentació i, si pot ser, gradualitat.  El procés d’adaptar-se a les noves rutines, normes, adults, companys i el treball de l’adult per acompanyar  a l’infant a trobar aquesta confiança i aquest vincle permetrà a nens i nenes sentir-se a gust i segurs. A mida que es van fent grans, tindran les eines per poder gestionar les seves emocions i  sentiments però ara, és un moment delicat i doloros. D’altra banda, no en totes les escoles tenen la mateixa cura per aquest procés i no sempre, nosaltres els adults, disposem del temps suficient per a acompanyar-los o potser fins i tot no els podem acompanyar.

Considero que cada vegada les escoles són més conscients i a part d’oferir 3 dies per fer aquest procés, cada vegada més escoles obren les seves portes i permeten les entrades relaxades de les famílies, permetent que aquestes puguin acompanyar als seus fills i filles a deixar les seves pertinences i compartir alguna estoneta de joc segons les necessitats de la criatura.  encara que també moltes vegades aquest procés no és així i moltes famílies es queden amb un gran sentiment de desemparament.

Per ajudar en aquest procés, com a famílies és important que parleu en positiu de l’escola: tens un pati molt gran, coneixeras a molts companys/es amb qui podras jugar, la teva mestra et cuidara… De la mateixa manera que també pot ajudar que l’infant es porti algun objecte personal a l’escola que pot anar i tornar cada dia. I sobretot molt important ser honestos i no fer xantatge, de la mateixa manera que és important que ens acomiadem d’elles i ells ja que els hi genera molta angoixa i inseguretat i acollir les seves emocions i sentiments així com nomenar-los.

Hi hauran criatures que es quedaran plorant durant molt de temps però això no vol dir que no hagin establert un vincle amb la seva mestra. De lamateixa manera és important que entenguem que hi haura moments en el que sembla que tot va bé i altres en els quals estaran estaràn més enfadats i no voldran anar i aquí cal que els continuem acompanyant i respectant.

Us desitjo molta sort, molta paciència, i molta comprensió per a aquests primers dies i setmanes.

Les meves petites alegries

I ha arribat el moment de poder-nos conèixer una miqueta més totes i tots… I he de dir que aquesta és una de les propostes que més m’agraden i que repeteixo cada curs… A través de l’àlbum “Les meves petites alegries” de Jo Witek aquest convida als infants a  descobrir i apreciar les petites alegries que es troben en la vida quotidiana. A través de les solapes de les pàgines il·lustrades, es presenten diverses situacions i moments especials. La protagonista ens explica que la seva avia li ha regalat una capseta preciosa i ha decidit guardar en ella totes les coses precioses que més li agraden però… la capsa és petita i no tot es pot guardar dins… Així que pensa que pot guardar dins d’aquesta capseta tant especial. Després de mirar i llegir aquesta obra tan maca amb uns dibuixos i il·lustracions tan dolços, els hi ensenyo la meva capseta de les alegries… On he decidit guardar una fotografía de la meva família, un record de quan vaig anar de viatge a Indonesia i unes aquarel·les.  Els hi ha fet molta il·lusió poder veure en fotografia a la meva família “¿Este es tu marido?” , “Qué petit és el Leo” entre rialles i ulls ben oberts.

Després de compartir amb ells la meva capseta els hi he proposat portar la seva capseta especial amb 3 o 4 cosetes molt, molt i molt especial… Per fer-ho, hem demanat la col·laboració de les famílies.

Així parlen de les emocions, del que els hi agrada, coneixem diferents tipologies de família que tenim a la nostra classe, ens coneixem entre tots i totes i ens adonem que tenim coses en comú amb els nostres companys/es i també casi de manera inconscient, parlem davant del grup.