Aquesta obra titulada “Les girafes no poden ballar“, és un llibre pop-up de tapa dura i fulles gruixudes de cartó, escrit per Giles Andreae, il·lustrat per Guy Parker-Rees i editat per Bruño. Ens mostra una història senzilla però molt afectiva en la qual cada pàgina és una sorpresa. Aquesta gran obra ha estat el llibre que ha escollit el nostre petit per Sant Jordi i no és d’estranyar, ja que només a l’obrir el llibre i veure la primera pàgina, quedes meravellat.
Podria explicar-vos que és un conte que tracta sobre els prejudicis, la tolerància, el respecte i la no discriminació. Que fa referència a la superació personal i la perseverança i que serveix per a treballar antivalors com la competitivitat insana i el bullying. Però, i això és la meva opinió, penso que seria quedar-me en la superfície. Crec que aquest àlbum té una lectura més profunda i simbòlica que ens recorda que totes i tots som capaces d’aconseguir una sèrie d’objectius vitals (passar-ho bé, destacar en alguna cosa, brillar o, com en el llibre, «ballar») però que no hi ha una manera correcta o única de fer-ho, sinó tantes com persones.
No sé per què, però la protagonista d’aquesta història, la girafa Xufla, em recorda d’alguna forma a Olive, la protagonista de Little Miss Sunshine (2006). La pel·lícula és, entre altres coses, un cant a la diversitat que ens convida a ser nosaltres mateixes. Aquest conte, per part seva, ens mostra que tots som posseïdors d’algun do, alguna cosa que sabem fer bé i que ens pot reportar felicitat. Tots podem trobar la nostra “música” i destacar amb ella. Al cap i a la fi, com diu Xufla “…tots podem ballar… Al ritme que més ens agrada!” I si tenim a algú que ens ho recordi i que ens ajudi a trobar el nostre “so” com la Xufla té a la llagosta, el camí fins a trobar-lo pot ser molt més fàcil.
No li faria justícia a aquest àlbum il·lustrat si no destaques també les il·lustracions i, especialment, les belles encunyacions, diferents i sorprenents a cada pàgina. Algunes d’elles ens permeten donar vida i moviment als personatges del conte. Sens dubte, un altre al·licient més per a mantenir enganxada a la petita audiència i fer-la participar.
