Mes: maig de 2024

“En aquest conte no hi ha cap drac”

El llibre “En aquest conte no hi ha cap Drac” escrit per l’autora Lou Carter ens parla del canvi, dels objectius i metes i com aconseguir-les amb esforç i fe en nosaltres mateixos. Aquesta història ens ensenya que és possible canviar i deixar enrere mals hàbits i etiquetes…  Un llibre per a lluitar contra els estereotips literaris.

En aquesta narració podem veure la influència negativa que poden tenir els prejudicis. Tots prejutgen al drac, pensant que sempre és el dolent i no pot ser un heroi… Com pot un Drac ser un heroi? Si els dracs sempre són dolents en els contes. Amb aquest bonic conte que enamora i enganxa als més petits i no tan petits, l’autora pretén lluitar i acabar amb els estereotips, perquè també en els contes n’hi ha. I aquí li ha tocat al drac. De la mateixa manera que posem sempre el llop de dolent, dolentíssim en tots els contes de literatura tradicional en els quals apareix. Gràcies a que la literatura està canviant i reinventant-se, cada vegada més podem veure contes amb personatges crítics cap a la pròpia literatura. Un fenomen que provoca curiositat i diversió entre els lectors.

Actualment des de fa anys a les escoles lluitem per trencar amb els rols de gènere i estereotips a través del dia a dia de l’aula i a través dels llibres. Amb l’arribada de Sant Jordi  sovint aprofitem aquesta festa per explicar noves i diferents versions de la Llegenda de Sant Jordi com Santa Jordina, empoderant la figura de les dones i aquest any he volgut compartir amb els infants de les diferents escoles on he estat aquestes setmanes aquesta història on a més de treballar els valors i fer un petit recorregut per la literatura infantil clàssica a través dels contes que van apareixent aprofitem per recordar-los, expressar les nostres opinions sobre ells i jugar a donar-li la volta a aquests contes i tradicions. I si el llop de Caputxeta només volia prendre pastes amb ella i la seva àvia? I sense dubte aquest llibre ha estat un gran encert que ha captivat i sorprès a tots els infants que han rigut i gaudit. Les seves frases són senzilles i repetitives cosa que ajuda i enganxa als infants i els hi permet participar al llarg dels diferents diàlegs passant-s’ho pipa.

 

Un bon llibre no és aquell que pensa per tu, sinó aquell que et fa pensar. James McCosh 

“Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre” Emily Dickinson

Aquesta obra titulada “Les girafes no poden ballar“, és un llibre pop-up de tapa dura i fulles gruixudes de cartó, escrit per Giles Andreae, il·lustrat per Guy Parker-Rees i editat per Bruño. Ens mostra una història senzilla però molt afectiva en la qual cada pàgina és una sorpresa.  Aquesta gran obra ha estat el llibre que ha escollit el nostre petit per Sant Jordi i no és d’estranyar, ja que només a l’obrir el llibre i veure la primera pàgina, quedes meravellat.
Podria explicar-vos que és un conte que tracta sobre els prejudicis, la tolerància, el respecte i la no discriminació. Que fa referència a la superació personal i la perseverança i que serveix per a treballar antivalors com la competitivitat insana i el bullying. Però, i això és la meva opinió, penso que seria quedar-me en la superfície. Crec que aquest àlbum té una lectura més profunda i simbòlica que ens recorda que totes i tots som capaces d’aconseguir una sèrie d’objectius vitals (passar-ho bé, destacar en alguna cosa, brillar o, com en el llibre, «ballar») però que no hi ha una manera correcta o única de fer-ho, sinó tantes com persones.

No sé per què, però la protagonista d’aquesta història, la girafa Xufla, em recorda d’alguna forma a Olive, la protagonista de Little Miss Sunshine (2006). La pel·lícula és, entre altres coses, un cant a la diversitat que ens convida a ser nosaltres mateixes. Aquest conte, per part seva, ens mostra que tots som posseïdors d’algun do, alguna cosa que sabem fer bé i que ens pot reportar felicitat. Tots podem trobar la nostra “música” i destacar amb ella. Al cap i a la fi, com diu Xufla “…tots podem ballar… Al ritme que més ens agrada!” I si tenim a algú que ens ho recordi i que ens ajudi a trobar el nostre “so” com la Xufla té a la llagosta, el camí fins a trobar-lo pot ser molt més fàcil.

No li faria justícia a aquest àlbum il·lustrat si no destaques també les il·lustracions i, especialment, les belles encunyacions, diferents i sorprenents a cada pàgina. Algunes d’elles ens permeten donar vida i moviment als personatges del conte. Sens dubte, un altre al·licient més per a mantenir enganxada a la petita audiència i fer-la participar.