Un dels temes més motivadors i que acostuma a aparèixer sempre en els diferents grups d’infants d’entre 2 i 5 anys són els insectes. I òbviament aquest curs amb l’arribada de la primavera ens hem trobat al pati, al carrer, a la sortida que vam fer a Gallecs… molts insectes!
Al llarg de les setmanes els hem observat, fotografiat, comparat, hem buscat semblances i diferències, hem verbalitzat quines eres les seves característiques, hem buscat informació sobre el que mengen, el seu cicle vital, on viuen… ho hem enregistrat i al final del dia tornàvem alliberar els insectes que teníem a l’aula.
Un dels insectes que més hem vist és el sabater 
, conegut també amb el nom de falsa Marieta, també hem vist moltes formigues. Però sens dubte l’insecte estrella que més els ha agradat són les marietes. També a la sortida a Gallecs vam poder trobar saltamartins que els han agradat moltíssim, però que no n’hi han gaires.. A partir d’aquí, vam començar a parlar de l’extinció dels insectes a causa de les activitats humanes i algunes famílies ens han vingut a explicar que abans podien veure cuques de llum, moltes marietes pels camps, saltamartins, escarbats… I una d’elles ens va presentar el projecte “Sense insectes no hi ha vida” 
que té com a objectiu sensibilitzar a la població i a les administracions sobres les conseqüències ecològiques de la seva desaparició a causa de la pèrdua d’hàbitat, especialment de prats i pastures, a causa dels usos agrícoles, la utilització de plaguicides (insecticides, herbicides i fungicides), la incidència de patògens i el canvi climàtic. Així que els nostres grans petits van pensar que podien fer per ajudar als insectes i van sortir dues grans propostes: la construcció d’un hotel d’insectes i plantar plantes i flors al nostre pati i com tenir la sort de tenir uns tresors al cap de pocs dies de parlar-ne del tema les aules es van començar a omplir de flors i plantes per plantar a la nostra escola. Gràcies.
A partir d’aquí van sorgir diferents preguntes/reptes “Poden els saltamartins i marietes viure a la nostra escola?” A partir de l’observació directa i del registre diari, vam comprovar que no hi havia marietes ni saltamartins, però sí vam poder veure que cada dia hi havia més aranyes, formigues i abelles les quals vam aprendre a estimar-les i a no tenir-les tanta por com teníem, segurament gràcies al conte de la ZumZum i el pol·len multicolor.
