Fa molts dies vam donar unes enquestes a tots els nens de l’escola per saber quants mòbils , ordinadors i ipads han tingut per família al llarg de la seva vida.

Quan ens les van tornar contestades vam demanar als mitjans grans si ens podien ajudar a calcular-ho. Ens van fer unes gràfiques i també ens van fer la quantitat de fotocòpies dels ipads i ordinadors  i mòbils segons les enquestes però  no ens van dir el resultat.

Llavors a  la classe vam fer tres grups i cada grup calculava quants n’hi havia de cada: dos grups van escollir l’estrategia de posar-los de 10 en 10 i així anaven més depressa alhora de comptar-los, l’altre van posar els ipads tot seguit i van comptar-los d’un en un.

Un cop vam saber el total de cada aparell vam fer la mitjana d’aparells que tenen cada família, com que les enquestes utilitzades eren 17 i a la classe aquell dia eren disset nens van dir que es podien repartir i així es sabria quan en tenia cada família.

Dilluns els vam explicar a la resta de l’escola el perquè haiem  fet les enquestes  ja que investigant en el projecte del què hi ha sota terra hem vist que el mineral coltan es troba més a l’Àfrica i exploten a molt adolescents per baixar a les mines i agafar aquest mineral. Per això vam voler-ho explicar a la resta de l’escola perquè facin un bon ús d’aquesta tecnologia.

Cal dir que ho van explicar molt bé.

Dijous dia 14 d’abril vam explicar el projecte dels fòssils als pares i mares i ho van fer molt bé tot i que hi va haver alguns nens que parlaven una mica fluix, degut als nervis; i alguns pares no els van sentir gaire, però els que estavem més aprop d’ells i ho vam sentir tot creiem que ho van fet super bé.

Ahir va venir la Jordina, la tieta de la vinyet, que és arqueologa, ens va explicar molt bé que fan els arquòlegs i totes les eines que necessiten per treballar, què busquen com treballen… Élls  busquen  runes de les cases i quan excaven  i van trobant restes de les cases, ceràmiques…saben com vivia la gent d’aquell poblat, i quina època era.

Ens va agradar molt ja que després de la seva explicació també ens va preparar un material per excavar i vam fer d’arqueòlegs. Fent conversa vam veure que haviem après molt.

Un cop vam trobar les ceràmiques les vam muntar.

Ens va costar però finament les vam muntar.

Vam acabar de rascar i vam anar treient tots els fòsssils trobats i després els vam netejar i el vam muntar. Vam estar parlant de quins ossos eren mentres l’anavem muntant. Un cop vam acabar vam buscar informació del dinosaure que ens va sortir, que era un Tyranusaurus rex. Vam saber que mesurava 6 metres d’alçada i 14 de llargada. També vam llegir que cada  dent mesurava 25 cm, que les potes del davant 75 i que tenia molt bon olfacte.

Per veure la seva alçada i la seva llargada vam sortir a la pista a mesurar-ho.

Dijous vam anar al museu de paleontologia de Sabadell, ens va agradar molt el museu, ja que la Raquel ens va explicar molt bé tot el què feien els paleontòlegs i a més a més ens va deixat tocar molts fòssils que alguns no sabíem de que eren i ella ens ho va explicar molt bé.

Ens vam quedar molt parats que n’hi havia fins i tot de caques i també n’hi havia un d’una granota que se li marcaven els intestins. Ens va dir que si hi havia unes condicions molt òptimes també es podia formar fòssils.

A més els paleontòlegs si troben una caca fossilitzada poden saber de quin animal era i què menjava!!!

TAMBÉ ENS VA AGRADAR MOLT VEURE AQUEST TRICERATOP.  HO SABBEM PERQUÈ TÉ TRES BANYES.

Fem conversa sobre la pedra que se li veu una forma d’un cargol

i en surten tres hipòtesis

– A la guerra hi van tirar trets i ha quedat aquesta forma.

– Hi va haver un remolí de vent com un tornado i per això ha quedat així.

– És un fòssil de l’època dels dinosaures.

Després de la conversa vam mirar llibres i diferents documentals i vam veure  que era un fòssil.

Ens mirem un documental per saber com es formen els fòssils i quines condicions han de passar.

Les condicions són:

– Un animal es mor s’enterra molt molt i molt,  han de passar milions d’ anys perquè per dins  els òssos hi passin els minerals i després es vagin quedant tots pedrificats quedant la  forma de l’òs.

per tal que ho entenguessin vam fer un suc de taronja i el colador era l’os i la pulpa del suc de taronja eren els minerals que es quedaven dins de l’òs .

Ara fem de paleontòlegs, vam comprar un bloc al cosmocaixa  de terra i ara l’anem rascant per veure si ens surten els òssos. Estan molt engrescats ja que ja n’han trobat tres.

Ens fem una foto davant de l’edifici de telefònica perquè mesura uns 110 metres i així ens fem més la idea de com és de fondo el forat de terra per utilitzar l’energia geotèrmica.

DIVENDRES VAM ANAR AL MUSEU BLAU I ENS VA AGRADAR MOLT JA QUE VAM VEURE MOLTS FÒSSILS, MINERALS I ENS VA ANAR MOLT BÉ PERQUÈ VAM ANAR CONTRASTANT INFORMACIÓ.

Vaig demanar al veí dels dels meus pares, quants metres van fer el forat a  terra per poder buscar l’escalfor, i em va dir que havia fet un forat de 80 metres i que allà  la temperatura de terra és de 18 graus, sempre tan a l’hivern com a l’estiu. Ell utilitzarà l’ energia geotèrmica per escalfar la seva casa.

Llavors vam sortir a fora de l’escola per saber quan era 80 metres.

r

Un veí dels meus pares ha fet servir l’energia geotèrmica per poder-se escalfar dins de casa. Els hi expliquem als nens i els preguntem com s’escalfen ells a casa seva. Quan porten la llibreta fem una gràfica del què utilitzem més.

Ens hem adonat que els nens de la nostra classe de Rellinars utilitzen més llenya, després gasoil i per últim electricitat.

La llenya saben d’on surt. Tothom té clar que surt dels arbres però el gasoil i la llum no ho saben i els més grans ho invetigan a casa.

Un cop ho han fet ens ho expliquen.