La setmana passada va venir l’Aura i ens va presentar la seva filla. És molt maca i els nens estaven molt emocionats.

Dimarts, les nens més grans de la classe, van explicar el projecte als pares i de primer estaven una mica nervioses però després ho van fer molt bé i estaven molt contentes de la feina feta.

Dijous vam explicar el projecte de les persones (el cos ja que vam haver de canviar el nom del Projecte) als nens de la classe dels mitjans petits.

Han explicat el projecte les més grans de la classe, de primer es van posar una mica nervioses però després ho van fer molt bé. Com que ho van fer tan bé van decidir de fer-ho davant dels pares. Per tan dimarts a la tarda convidem als pares que vinguin a la classe.

Els nens i nenes voluntàries s’han compromés de recollir quan pipi fan amb un dia. Per saber quants litres en fan?

Les nenes més grans l’han recollit i l’han portat a l’escola amb diferents mides d’ampolles i ha sigut molt interessant la conversa que han fet.

–VICTOR: LA VINYET N’HA FET MÉS.

–FELIU: LA VINYET N’HA FET MÉS.

–MARIONA: JO PENSO QUE LA VINYET N’HA FET MÉS.

GAIREBÉ TOTS ELS PETITS HAN DIT QUE EL QUI EN TÉ MÉS ÉS LA VINYET. (HA PORTAT UNA AMPOLLA PETITA DE COCACOLA I GAIREBÉ ESTÀ PLENA I PER AIXÒ CONSIDEREN QUE N’HI HA MÉS).

CLARA: L’AMPOLLA DE L’ONA ÉS MÉS GRUIXUDA I MÉS ALTA LA DE LA VINYET ÉS MÉS PRIMA I BAIXETA, JO CREC QUE N’HI HA EL MATEIX.

LILA: L’AMPOLLA DE LA VINYET ÉS MÉS BAIXETA I MÉS PRIMA I SEMBLA QUE N’HI HA MÉS LES AMPOLLES SÓN DIFERENTS PERÒ EM SEMBLA QUE HI HA IGUAL.

MARTINA: LA VINYET N’HA FET MÉS.

ONA : LA VINYET N’HA FET MÉS.

AITANA: N’HA FET MÉS LA VINYET.

TOT SEGUIT FEM UNA RATLLA ON ARRIBAVA EL PIPI I EL VAM LLENÇAR I VAM OMPLIR LES AMPOLLES AMB AIGUA FINS ON ARRIBAVA EL PIPI. (ÉS LA MANERA QUE HO VA FER LA MARTINA A CASA SEVA).

Un altre dia hem fet com una gràfica amb  tubs d’assaig i així ho han vist molt més clar, qui n’ha fet menys, qui més o igual. Les grans ho han escrit a la llibreta d’aula. I han dit que les ampolles ens enganyen.

Com que estem parlant molt del cos, tan per dins, com per fora, què entra què surt …. Se’ns ha plantejat la següent pregunta:

Com és que el pipi i la caca surt per diferents forats?

primer fem un dibuix del què s’imaginen que passa dins del cos i ens ho han explicat.

–FELIU: HE BEGUT UN SUC DE TARONJA VA L’ESTOMAC I DESPRÉS A L’INTESTÍ PRIM I AL GRUIXUT.

–ROC: MENJA UNA GALETA PASSA PEL TUB I VA  L’ESTÓMAC, I VA PER TOT EL COS.

–MARTINA: L’AIGUA PASSA PER L’ESÒFAG I EL MENJAR TAMBÉ. LA SANG REPARTEIX PER TOT EL COS I DESPRÉS QUAN  JA NO HO VOL LA SANG ACOMPANYA EL MENJAR PERQUÈ LI SURTI PEL CUL.

–CLARA: QUE SEPARI EL PIPI I LA CACA HO FA LA SANG.

-LILA: TENIM TUB QUE HI PASSA EL MENJAR I L’AIGUA DESPRÉS VA ESTÓMAC I HI HA UN ALTRE TUB QUE VA FINS EL PENIS.

ONA: EL MENJAR L’AIGUA ENTRA PER LA BOCA I VA A L’ESÒFAG I DESPRÉS VA A ESTÓMAC I DESPRÉS A INTESTÍ PRIM I DESPRÉS A INTESTÍ GROS. I DESPRÉS HI HA UN TUB QUE VA AL PENIS. EN AQUEST TUB HI PASSA EL PIPI.

AITANA: MENGEM UNA POMA I BEVEM UN SUC DE TARONJA. PERQUÈ SEPARI EL PIPI I LA CACA HI SURTI PER DIFERENTS LLOCS HO FA LA SANG.

MARIONA: ES MENJA UNA POMA I VA A LA PANXA. DESPRÉS VA A L’INTESTÍ PRIM I AL GRUIXUT I FA LA CACA.

CLÀUDIA: LA SOPA ENTRA PER LA  BOCA I VA FINS A LES CAMES I DESPRÉS ES CONVERTEIX EN PIPI I CACA.

VICTOR: MENGEM UNA POMA I ARRIBA  A ESTÓMAC.

AINA: LA POMA ENTRA PER LA BOCA I VA A  ESTÓMAC.

MARC: EL MENJAR A ESTÓMAC I DESPRÉS VA PER TOT EL COS.

Un cop hem  fet això hem buscat la informació per internet i els llibres i també la mare de la Lila ens ha ensenyat un ninot on podem veure els ronyons i ens ho ha tornat a explicar com funciona.

Fem uns ronyons, una bufeta i uns tubs que es diuen urèters i els posem a la maqueta de la classe.

L’AURA ENS VA PORTAR TRES ECOGRAFIA I VAM VEURE  EL SEU FETUS I VAM PODER VEURE QUE A CADA ECOGRAFIA EL SEU FETUS  JA HAVIA CRESCUT UNA MICA . A LA  PRIMERA VA MESURAR 4 CM A LA SEGONA 8 CM I A LA TERCERA 22 CM. LI MESUREN NOMÉS LA COLUMNA VERTEBRAL.

VAM DECIDIR DE FER UNA MAQUETA PER ENTENDRE COM ESTÀ DINS DE LA PANXA DE L’AURA I PER REPRESENTAR EL CREIXEMENT DEL FETUS A MIDA QUE PASSA EL TEMPS.

Primer les més grans de la classe van buscar a casa seva  quan mesurava tots els òrgans de l’aparell digestiu.

Quan van portar tota la informació, la vam contrastar a veure si coincidia.

Tot seguit ho vam mesurar i vam agafar tot de materials per simular la llargada.

també es van estirar al costat tots els nens que hi cabien.

Els nens van dibuixar el què s’imaginaven quin recorregut feia el  menjar pel nostre cos.

Gairebé tots ens han explicat i han dibuixat que el menjar circula per tot el cos a través de la sang. Cadascú ho ha explicat de la seva manera.

Ara  decidim de treballar l’aparell digestiu.

-Primer mirem un documental.

Després ens dibuixem els òrgans de dins el cos.

Per acabar fem una maqueta entre tos i les més grans un cop acabada l’expliquen als altres.

LA LILA ENS VA RECOMENAR UN CONTE: D’ON VÉNEN ELS NADONS? I COM  QUE L’AURA , LA NOIA QUE ESTÀ DE PRÀCTIQUES, ESTÀ EMBARASSADA  HEM DECIDIT D’ANAR-LI MESURANT LA PANXA PER VEURE QUANTS CENTÍMETRES LI CREIX I HO ANEM RECOLLINT EN UN MURAL.

JA US HO ANIREM EXPLICANT.

Els grans de l’escola ja ens han calculat quan és el vuit per cent del pes de cada nen.  Ara ja   sabem quants litres de sang té cadascú.  Hem parlat un  altre vegada dels litres i  hem omplert les ampolles segons els  litres que té cada nen. La nena que en té menys és la Mariona i la nena que en té més és la Vinyet.