Com hem comentat a l’anterior article, al taller de llum, estem experimentant amb el color verd i el color blau. Els infants amb la càmera també han reflectit la seva particular visió d’aquestes sessions.
Aquí teniu una mostra de les seves fotografies:
Aquests últims dies, al taller de llum, hem estat experimentant amb el color blau i el color verd. Aquí teniu algunes fotografies:
Alguns infants ja s’han tirat de cap al reportatge de l’escola. L’altre dia, vam començar l’hort i alguns infants van voler enregistrar la sessió amb la càmera de fotos. El recull el podeu veure al bloc “El dia a dia de l’escola” però hem volgut publicar les següents fotografies al bloc del “Petit Cinema” ja que destaquen per dues raons:
Fruit de la nostra visita a Reggio Emilia i del que hem observat als Tallers i propostes de llum que hem realitzat a l’escola, hem vist la necessitat de transformar el Taller de llum en un Ambient on es pugui circular lliurement com pot ser “Joc simbòlic” o “Art i Creativitat”.
L’ambient l’anem introduint als Tallers de dilluns i, amb la col·laboració de les famílies, anem introduint els instruments, les normes i les dinàmiques.
És un espai on experimentar amb les possibilitats creatives, artístiques, tècniques i científiques de la llum. En ell es podrà treballar aspectes de forma més global i lliure així com es podran realitzar tallers per a treballar qüestions més concretes o dur a terme un projecte amb un grup d’infants.
La nostra intenció es generar petits espais dins del gran ambient que facilitin l’observació tranquil·la i atenta i la concentració. Algunes de les coses que podeu trobar són el retroprojector, un llenç per a fer ombres i projectar, la taula de llum i altres petits materials per a experimentar i observar.
Tenim en projecció fer, a escala infantil, una càmera fosca que permeti fer petites experiències. Ja us anirem explicant.
A continuació podeu gaudir d’algunes imatges de la primera sessió de taller de presentació de l’ambient:
L’última sessió de “Petit Cinema” vam estar veient uns reportatges molt curtets d’uns nens i unes nenes que explicaven que passava amb la seva ombra al llarg del recorregut de casa seva a l’escola o institut. Així és com va conèixer a la Patrícia, l’Amaya, el Sohaib i la Laura. En un moment donat del reportatge, unes nenes es posen a jugar amb la seva ombra i la dibuixen al terra amb guixos. El que vam veure ens va donar moltes ganes de provar-ho amb les nostres ombres al pati de l’escola, així que vam sortir a fer-ho.
Primer era divertit buscar diferents posicions del nostre cos per tal que l’ombra al terra també les fes. Alguns nens i nenes van intentar dibuixar-la, però molts preferien que fos la mestra qui dibuixés les seves ombres. Això passava perquè els companys i companyes trigaven molt a dibuixar-la i havien d’estar massa estona quiets. En canvi, la mestra anava molt ràpid i això els permetia moure’s més aviat.
Dibuixant ombres al terra alguns descobrien que l’ombra podia no tenir braços i que perquè apareguessin havien de moure el seu cos. També van veure que l’ombra no té ulls, ni nas i tampoc boca. Així que algú es va dedicar a dibuixar-li, tal i com podeu comprovar a les fotografies que hi ha a continuació.
Una cosa curiosa és que alguns, un cop tenien dibuixada la seva ombra al terra i es movien, no sabien quina era la seva ombra exactament: alguns pensaven que era la que estava dibuixada i d’altres que era la que estava novament projectada.
El taller ha evolucionat al llarg d’aquestes setmanes. Després d’experimentar molt amb les llanternes i els miralls hem incorporat el retroprojector i la taula de llum.
A les sessions del taller de llum, començàvem amb un conte explicat a través del retroprojector.
Després repartíem làmines de transparències i pintàvem amb rotuladors permanents a sobre. El resultat el projectàvem amb el retroprojector.
També agafàvem altres elements com ampolles de colors o cercles de fusta o paper cel·lofana de colors diferents i projectàvem tot plegat a sobre d’un full blanc o a sobre de les nostres samarretes i pantalons.
Aquí teniu una petita mostra fotogràfica de una de les sessions:
El dimecres i els dijous vam fer una altra sessió de visionats i vam veure “Caprici en colors” de Norman McLaren i Evelyn Lambart. Va ser una sessió una mica especial perquè, fins ara, tot el que havíem vist era en blanc i negre i aquesta experimentació estava plena de colors. De fet, algun infant va dir que era “un film de colors”.
Algunes coses que es van parlar van ser les següents:
El dimecres de la setmana passada, com hem comentat al bloc “El dia a dia de l’escola”, vam poder gaudir d’un concert de violins i guitarra. Alguns infants van agafar les càmeres i van fer algunes fotografies. Aquestes són una mostra:
L’altre dia vam fer una sessió de petit cinema on vam visionar un curtmetratge d’Abbas Kiarostami, un director de cinema iranià.
El títol del curtmetratge era “El pa i el carrer” i explica la història d’un infant que, amb un pa a sota el braç, es dirigeix cap a casa seva. En un moment donat, es troba un gos que el borda i no el deixa passar.
El protagonista es passa una llarga estona esperant i prova alguna cosa fins que, tot decidit, passa per davant del gos i, en el moment que el gos el vol mossegar, ell li llença un tros de pa.
Així és com el gos el comença a seguir fins que arriben a casa seva. Allà no el deixen passar i es queda a fora fins que arriba un altre nen i el comença a bordar. I aquí s’acaba el curtmetratge.
Anàvem mirant el curtmetratge i anaven sortint diversos temes:
Com us vam anunciar en aquest mateix bloc, avui hem anat a la Filmoteca i hem vist els tres curtmetratges.
S’ha fet una mica llarg, però també hem rigut molt i ens ho hem passat molt bé. Hi ha hagut infants que han dit que els hi ha agradat molt i a d’altres no els hi ha agradat, però tots hem viscut una experiència nova.
Us deixem unes quantes fotografies perquè us feu una idea de com ha anat.
