Oliver Twist
Oliver Twist és una de les novel·les més famoses de Charles Dickens. Escrita entre 1837 i 1839 i publicada en entregues mensuals, narra les aventures d’un jove orfe pobre que resisteix la temptació del crim i es mou pels diferents ambients de Londres.
Argument
Oliver és un nen orfe que creix enmig de privacions en un centre. Un dia és escollit pels companys per a demanar més menjar, motiu pel qual és expulsat i titllat de problemàtic. Comença aleshores com a aprenent de diversos amos fins que coneix un vailt que l’enganya per unir-se a la seva banda de lladres, dirigida per en Fagin. Un benefactor l’acull a casa seva, a un barri ric, però els antics companys el troben i miren de fingir que en Oliver ha atacat la casa que l’havia aixoplugat. Malgrat les evidències en contra i sospites, el bon caràcter del jove fan que el seu benefactor, Mr. Brownlow, el cregui. Al final es descobreix l’origen distingit d’en Oliver, que acaba com a fill adoptiu de Mr. Brownlow, gràcies a la mediació de Nancy, una prostituta de la banda que decideix ajudar Oliver commoguda per la seva bondat.
Adaptacions
L’èxit de la novel·la va provocar la seva adaptació al cinema en múltiples ocasions. Destaca la versió Oliver Twist (any 2005).
Tràiler de la pel·licula
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZLOAaeLdVCo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Fragment de la novel·la
Llegeix aquest fragment:
No fou fins que el deixaren sol en el silenci i quietud del lúgubre obrador de bagulaire que Oliver donà expansió als sentiments que és de suposar havia de despertar en un mer infant el tractament del dia. Havia escoltat llurs improperis amb una mirada de menyspreu; havia aguantat la pallissa sense un crit; perquè ell es sentia créixer en el cor aquell orgull que hauria reprimit un xiscle fins a l’últim moment, encara que l’haguessin rostit viu. Però ara que ningú no el podia veure ni sentir, caigué de genolls a terra i, amagant-se la cara amb les mans, plorà unes llàgrimes com les que Déu no vulgui mai que gaires petits tinguin motius de vessar davant d’Ell.
Una llarga estona Oliver romangué immòbil en la seva actitud. La candela s’estava acabant de cremar quan es posà dret. Havent mirat recelosament al seu voltant, i escoltat amb tota l’atenció, desféu a poc a poc els forrellats de la porta i tragué el cap a fora.
Feia una nit freda i fosca. Les estrelles semblaven, als ulls del noi, més lluny de la terra que no les havia vistes mai; no feia gota de vent; i les ombres tristes que feien els arbres a terra semblaven sepulcrals i mortes de tan quietes. Suaument tornà a tancar la porta; i aprofitant la claror morent de la candela per a lligar dintre un mocador les poques peces de vestir que tenia, s’assegué damunt un banc a esperar el matí.