FRODO SAQUET

Després de la lectura d’uns fragments de “El senyor dels anells”, busca informació per contestar les següents preguntes:

– Quin poder té l’anell?

– Busca informació sobre Frodo Saquet i un altre personatge dels que han sortit als textos que has llegit.

– Busca una cita del llibre o la pel·lícula i escriu-la.

http://www.el-senyor-dels-anells.com/

http://ca.wikipedia.org/wiki/El_Senyor_dels_Anells

http://ca.wikiquote.org/wiki/El_Senyor_dels_Anells

Oliver Twist

Oliver Twist

Oliver Twist és una de les novel·les més famoses de Charles Dickens. Escrita entre 18371839 i publicada en entregues mensuals, narra les aventures d’un jove orfe pobre que resisteix la temptació del crim i es mou pels diferents ambients de Londres.

Argument

Oliver és un nen orfe que creix enmig de privacions en un centre. Un dia és escollit pels companys per a demanar més menjar, motiu pel qual és expulsat i titllat de problemàtic. Comença aleshores com a aprenent de diversos amos fins que coneix un vailt que l’enganya per unir-se a la seva banda de lladres, dirigida per en Fagin. Un benefactor l’acull a casa seva, a un barri ric, però els antics companys el troben i miren de fingir que en Oliver ha atacat la casa que l’havia aixoplugat. Malgrat les evidències en contra i sospites, el bon caràcter del jove fan que el seu benefactor, Mr. Brownlow, el cregui. Al final es descobreix l’origen distingit d’en Oliver, que acaba com a fill adoptiu de Mr. Brownlow, gràcies a la mediació de Nancy, una prostituta de la banda que decideix ajudar Oliver commoguda per la seva bondat.

Adaptacions

L’èxit de la novel·la va provocar la seva adaptació al cinema en múltiples ocasions. Destaca la versió Oliver Twist (any 2005).

Tràiler de la pel·licula

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZLOAaeLdVCo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

http://movies.filmax.com/olivertwist/

Fragment de la novel·la

Llegeix aquest fragment:


Les aventures d'Oliver TwistNo fou fins que el deixaren sol en el silenci i quietud del lúgubre obrador de bagulaire que Oliver donà expansió als sentiments que és de suposar havia de despertar en un mer infant el tractament del dia. Havia escoltat llurs improperis amb una mirada de menyspreu; havia aguantat la pallissa sense un crit; perquè ell es sentia créixer en el cor aquell orgull que hauria reprimit un xiscle fins a l’últim moment, encara que l’haguessin rostit viu. Però ara que ningú no el podia veure ni sentir, caigué de genolls a terra i, amagant-se la cara amb les mans, plorà unes llàgrimes com les que Déu no vulgui mai que gaires petits tinguin motius de vessar davant d’Ell.

Una llarga estona Oliver romangué immòbil en la seva actitud. La candela s’estava acabant de cremar quan es posà dret. Havent mirat recelosament al seu voltant, i escoltat amb tota l’atenció, desféu a poc a poc els forrellats de la porta i tragué el cap a fora.

Feia una nit freda i fosca. Les estrelles semblaven, als ulls del noi, més lluny de la terra que no les havia vistes mai; no feia gota de vent; i les ombres tristes que feien els arbres a terra semblaven sepulcrals i mortes de tan quietes. Suaument tornà a tancar la porta; i aprofitant la claror morent de la candela per a lligar dintre un mocador les poques peces de vestir que tenia, s’assegué damunt un banc a esperar el matí.


XAHRAZAD

La història de Xahrazad

Ja fa molt, molt temps a Bagdad hi havia un califa anomenat Xahriar, que vol dir senyor de la ciutat.
Xahriar tenia una dona molt bonica a qui estimava molt. Era un rei bo i just que governava amb saviesa al seu poble.

Un dia però, descobrí que la seva dona li era infidel amb un altre home. El seu disgust va ser tan gran, la seva pena i el seu dolor tan profund que la còlera i la ràbia el van fer manar que decapitessin la seva dona i el seu amant.
Aquesta acció tant terrible però, no apaivagà l’ànsia de venjança del jove califa i així el seu cor es va enfosquir. Els seus sentiments només es satisfeien inflingint el mal i per això cada nit es feia portar una noia jove de les moltes del seu país. Després de passar-hi la nit la feia decapitar abans que es fes de dia.

Les famílies que tenien filles fugien a buscar refugi lluny de la còlera del califa. Xahriar estava cada dia més pàl·lid i més malenconiós, la seva bogeria no el deixava dormir ni menjar, no podia gaudir de res, tan sols vivia per a la venjança.
Ja us podeu imaginar que aviat no va quedar cap noia per a satisfer la bogeria de Xahriar Un dia ordenà al seu visir que li portés, com de costum, una noia per passar la nit.
El pobre home sortí de palau, però, per més que buscà, no en trobà cap. Aterrat per les conseqüències que això li portaria, va passar per casa seva abans d’enfrontar-se a la ira del seu senyor.

Allí l’esperaven les seves dues filles, la gran Xahrazad, que vol dir filla de la ciutat i la petita Duniazad, que significa filla del món. A Xahrazad li agradava molt llegir. Tenia llibres d’història, de poesia, llegendes i contes. Es deia que havia reunit més de mil llibres i era coneguda a Bagdad per la seva extensa biblioteca.
Quan veieren entrar al seu pare, les dues noies aviat endevinaren que quelcom de molt greu succeïa.
-Pare, què teniu?-, li preguntaren. El pare els explicà que ja no hi havia cap noia per a portar-li al seu senyor , i que segurament aquesta mateixa nit seria el seu cap el que rodaria si no aconseguia de trobar cap noia.
-Pare-, interrompé Xahrazad- porta’m amb el rei perquè puc fer que la seva bogeria es curi, no estiguis trist, em salvaré jo i a totes les altres noies que encara hi ha a la nostra terra.
-Però filla, com t’ho faràs?
-No et preocupis pare. Duniazad necessito que m’ajudis.
-Clar que sí germaneta, digues què vols que faci?.
-Bé – explicà Xahrazad-, ja saps que el califa voldrà estar amb mi aquesta nit i em farà l’amor i sabem, pel que ens ha explicat el pare, que desprès sempre demana que li portin alguna cosa per beure.
Doncs bé, tu vindràs amb mi a palau i et quedaràs prop de les seves habitacions i així que sentis que la porta s’obra em crides i dius que vols acomiadar-te de mi i fer-me companyia fins que arribi el nou dia i l’hora de la meva mort, després digues que per passar l’estona podria explicar-te algun conte com faig cada vespre abans d’anar a dormir.
Ja sabem que Xahriar no pot dormir gaire i segur que accedirà a que el distraguem durant una estona.

Així ho feren i quan Xahriar hagué estat amb Xahrazad, cridà com de costum per que li portessin aigua fresca. Els criats obriren la porta i Duniazad tragué el cap.
-Oh! germaneta, germaneta, demana al nostre califa que ens deixi acomiadar.
Xahriar restà sorprès de l’atreviment d’aquella mocosa, però digué que les germanes es podien fer l’última abraçada i quan Duniazad demanà de romandre amb Xahrazad no s’hi oposà, la mirada del califa estava més lluny i més buida que mai, ja havia satisfet part del seu desig i ara només quedava que altres li tallessin el coll a aquella noia.
Si bé als primers temps sentia com li bullia la sang mentre l’espasa separava aquells caps del seu coll, ara ja ni això el satisfeia. Així doncs no feu marxar Duniazad, sabia que tampoc dormiria, i el seu avorriment per la vida no el feia desitjar res.
-Germaneta -digué Duniazad- per què no m’expliques un conte com fas a casa cada nit? i així ens distraure’m i serà menys trista l’espera del nou dia.
-Si el nostre noble senyor em dóna el seu permís ho faré amb molt de gust estimada.
Xahriar consentí i Xahrazad començà:


“Hi havia una vegada un mercader molt ric amb negocis a totes les contrades del regne. Un bon dia, mentre feia un dels seus viatges habituals, va decidir de reposar una mica i fer una mossegadeta, doncs portava tot el dia dalt del seu cavall. Desprès de menjar una mica i quan es disposava a pujar un altre vegada al seu cavall, un geni enorme amb una espasa a la mà se li acostà.”
-Aixeca’t desgraciat- l’amenaçà el geni- prepara’t a morir sota la meva espasa.
-Però… -digué esparverat el pobre comerciant.
-Així que no ho saps, eh! rata immunda?- respongué el geni…….”

Però arribà la claror de l’alba i el conte no s’havia acabat, estava en el seu millor moment. Xahrazad callà i mirà el sol. El califa també el veié però no podia fer-la matar sense saber el final de la història , s’acomiadà fins la nit per escoltar la fi del conte.
I així arribà la segona nit i acaba la història, però abans que comences el nou dia la noia en començava un altre i així passaren mil i una nits.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=55779&p_ex=una+ma+de+contes

SHERLOCK HOLMES

Sherlock Holmes

Sherlock Holmes és un personatge de ficció, protagonista d’una sèrie de 4 novel·les i 56 relats de ficció publicats en la seva majoria a The Strand Magazine. Va ser creat el 1887 per Arthur Conan Doyle.

Sherlock Holmes és el prototip d’investigador cerebral per excel·lència i va influir en gran mesura en la ficció detectivesca posterior a la seva aparició, encara que podem considerar a C. August Dupin, creat per l’Edgar Allan Poe, com un personatge predecessor molt similar, la genialitat excèntrica d’aquest no va arribar a l’enorme popularitat que adquiriria anys després en Sherlock Holmes a tot el món.

Descripció

Ornamentació típica de Sherlock Holmes.

En Sherlock Holmes és un detectiu privat alt, prim, de nas ganxut, irònic, enginyós i intel·lectualment inquiet. En ocasions resulta una mica brusc però és cortès amb les dones malgrat que desconfia d’elles. No és molt ordenat en la rutina quotidiana, fuma en pipa, toca el violí (sovint a hores poc adequades) amb mestratge i quan s’avorreix per falta dels reptes intel·lectuals que suposen els seus casos, consumeix cocaïna, fet que preocupa al seu company, amic i cronista Watsonamb qui viu fins a finals del segle XIX en el número 221 Bis de Baker Street, a Londres. No obstant això, la seva característica més notòria és la utilització del raonament pur per a resoldre els casos més intrigants i poder arribar a les conclusions més sorprenents a partir dels detalls aparentment més trivials gràcies al seu extraordinari poder de concentració i als seus amplis coneixements tant científics com de les més variades disciplines. En Doyle va basar el mètode deductiu del seu personatge en la conducta d’un dels seus professors del Edinburgh Infirmary, on va estudiar medicina: Joseph Bell.

A “Estudi en Escarlata”, el doctor Watson, que fa poc que viu amb Holmes, realitza aquest text sobre els seus coneixements:

  • Literatura: Zero.
  • Filosofia: Zero.
  • Astronomia: Zero.
  • Política: Lleugers.
  • Botànica: Desiguals. Al corrent sobre la Belladona, l’Opi i verins en general. Ignora tot referent al cultiu pràctic.
  • Geologia: Coneixements pràctics però limitats. Distingeix d’un cop d’ull la classe de terres. Després dels seus pasejos m’ha mostrar les esquitxades dels seus pantalons, indicant-me, per color i la consistència, la part de Londres on li havien saltat.
  • Química: Exactes, però no sistemàtics.
  • Anatomia: Profunds.
  • Literatura sensacionalista: Immensos. Sembla que coneix amb detall tots els crims perpetrats en un segle.
  • Toca el violí.
  • Expert boxejador i i esgrimidor de pal i espasa.
  • Coneixements pràctics de les lleis d’Anglaterra.

De tota manera, Watson va llençar la llista al foc, considerant que no sabia trobar quina professió li permetia conèixer i coordinar tots aquest coneixements.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/vAaoFfh7CSQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

TOM SAWYER

Les aventures de Tom Sawyer


Les aventures de Tom Sawyer
és una novel·la de l’escriptor nord-americà Mark Twain publicada el 1876. El llibre relata uns mesos en la vida d’aquest nen que viu en una ciutat petita prop del riu Mississipí, criat per la seva tia Polly, que se l’estima molt però que a la vegada és estricta. Tom contempla el món d’una manera molt diferent a la dels adults amb qui ha de conviure. Més rebel encara és el seu amic Huckleberry Finn, el company ideal de Tom que és envejat pels altres a causa de la forma de vida que porta. Aquests dos nois, Tom i Huckleberry Finn, viuran aventures de tot tipus, fins que finalment acabaran creixent i deixaran de ser nens per arribar al món dels adults.

Il·lustració de portada de l’edició original

Descripció de l’obra

Les aventures de Tom Sawyer és el relat d’uns mesos en la vida de Tom Sawyer, un nen que viu en una ciutat petita del sud-oest dels Estats Units a la vora del riu Mississipí. Criat per la seva tia Polly, que el vol de cor però que el sotmet a una disciplina que se li fa absurda i desagradable, Tom contempla el món d’una manera molt diferent a com ho fan els adults amb els que ha de conviure. Precisament perquè existeix aquest distanciament ens entreté amb les seves reaccions divertides i nobles. Més agrest i rebel contra aquest univers de la gent gran és el seu amic Huckleberry Finn (anomenat Huck), el company ideal de Tom que és envejat pels altres nens que contemplen en la seva vida una forma d’existència que a ells els agradaria portar. Junts viuran aventures humorístiques i dramàtiques de les que podran sortir més airosos del que hagués pogut fer-ho qualsevol adult. Al final (tan sols en aparença) tant Tom com Huck acabaran sent conduïts a aquest context de persones que creixeran i deixaran de ser nens.

Argument

Tom Sawyer és un noi orfe que viu amb la seva tia Polly a Saint Petersburg, un poble situat a la riba del riu Mississipí, als Estats Units, a mitjan segle XIX. Viu amb els seus germanastres Sid i Mary, completament oposats a ell.

Amb qui s’avé més és amb Joe Harper, un company d’escola i, especialment, amb Huckleberry Finn, un altre orfe, que viu sol i abandonat de la mà de Déu, com un indigent menor d’edat. Una nit, amb la companyia de Huck, acudeix al cementiri amb un gat mort amb la intenció de fer un conjur perquè li desapareguin els grans de la cara. Allí són testimonis de l’assassinat d’un jove metge, el doctor Robinson, a mans d’un indi, Joe, que en companyia del vell borratxo Muff Potter, ajudava el jove metge en assumptes poc legals. L’indi aprofita l’estat ebri del vell Potter per acusar-lo de l’assassinat que ell ha comès. Tom i Huck fan un pacte de silenci segellat amb sang per no dir res sobre l’afer.

Un dia Tom va a una cova amb Becky i es perden durant tres dies. El poble es mobilitza per poder rescatar-los, però no ho aconsegueixen. Finalment, aconsegueixen sortir gràcies a Tom. Mentrestant, Huck segueix Joe i el seu acompanyant fins a la casa de la vídua Douglas, a qui pretenen robar i malferir. Huck corre fins a una casa veïna i relata els fets al vell gal·lès que l’habita. Ell i els seus fills aconsegueixen salvar la vídua, però no enxampen els malvats.

El jutge Thatcher decideix cobrir amb una planxa de ferro l’entrada de la cova perquè no s’hi produeixin més desgràcies; com que Joe era a dins, hi mor. Tom i Huck tornen a la cova on l’indi Joe havia amagat un tresor i d’aquesta manera es fan rics i es converteixen en herois.

Personatges

  • Tom Sawyer és el protagonista de la història. És un noi trapella i despert que, tot i obrar de manera inconscient i poc responsable, té un bon cor. La seva personalitat evoluciona al llarg de la novel·la: quan es converteix en algú popular, es fa més responsable. No li agrada gaire l’escola, però sí que respecta els amics i la noia que estima. És extremadament supersticiós.
  • Huckleberry Finn és l’amic per excel·lència de Tom. També és orfe, però no viu en família, sinó completament sol, per això té un aspecte deixat i és insegur. No té responsabilitats de cap mena i tot li és igual. Li agrada viure lliure i no tenir lligams de cap mena. És supersticiós, no va a l’escola i és barroer en les relacions socials.
  • L’indi Joe és el dolent de la trama. És un home inexpressiu, que busca venjar-se de tots aquells que l’han tractat malament durant la seva vida. Rancuniós, no accepta la seva condició social i es rebel·la mitjançant la violència i el crim. Delinqueix, assassina, menteix i roba. Té la fi que, segons el poble (i també l’autor), es mereix.
  • La tia Polly és la tutora de Tom. Vol una vida ordenada per al seu nebot i es desespera en veure com ell no aprofita tot allò que se li ofereix. S’enfada sovint, castiga en Tom, però al final sempre té remordiments i es posa en la pell del pobre orfe per comprendre’l. És una dona dura de “façana”, però molt amorosa i compassiva envers les accions i les bretolades del seu protegit.
  • Becky Thatcher és la nena de bona família que acaba d’arribar al poble. Eixerida i coqueta, té tantes ganes com en Tom d’iniciar-se en l’etapa dels enamoraments. És femenina i passiva i no reacciona amb contundència davant de situacions extremes (com a les coves).

Adaptacions cinematogràfiques

Ebook: http://manybooks.net/titles/twainmar3089030890-8.html