Després de la lectura d’uns fragments de “El senyor dels anells”, busca informació per contestar les següents preguntes:
– Quin poder té l’anell?
– Busca informació sobre Frodo Saquet i un altre personatge dels que han sortit als textos que has llegit.
– Busca una cita del llibre o la pel·lícula i escriu-la.
http://www.el-senyor-dels-anells.com/
Oliver Twist és una de les novel·les més famoses de Charles Dickens. Escrita entre 1837 i 1839 i publicada en entregues mensuals, narra les aventures d’un jove orfe pobre que resisteix la temptació del crim i es mou pels diferents ambients de Londres.
Oliver és un nen orfe que creix enmig de privacions en un centre. Un dia és escollit pels companys per a demanar més menjar, motiu pel qual és expulsat i titllat de problemàtic. Comença aleshores com a aprenent de diversos amos fins que coneix un vailt que l’enganya per unir-se a la seva banda de lladres, dirigida per en Fagin. Un benefactor l’acull a casa seva, a un barri ric, però els antics companys el troben i miren de fingir que en Oliver ha atacat la casa que l’havia aixoplugat. Malgrat les evidències en contra i sospites, el bon caràcter del jove fan que el seu benefactor, Mr. Brownlow, el cregui. Al final es descobreix l’origen distingit d’en Oliver, que acaba com a fill adoptiu de Mr. Brownlow, gràcies a la mediació de Nancy, una prostituta de la banda que decideix ajudar Oliver commoguda per la seva bondat.
L’èxit de la novel·la va provocar la seva adaptació al cinema en múltiples ocasions. Destaca la versió Oliver Twist (any 2005).
Tràiler de la pel·licula
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZLOAaeLdVCo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Llegeix aquest fragment:
No fou fins que el deixaren sol en el silenci i quietud del lúgubre obrador de bagulaire que Oliver donà expansió als sentiments que és de suposar havia de despertar en un mer infant el tractament del dia. Havia escoltat llurs improperis amb una mirada de menyspreu; havia aguantat la pallissa sense un crit; perquè ell es sentia créixer en el cor aquell orgull que hauria reprimit un xiscle fins a l’últim moment, encara que l’haguessin rostit viu. Però ara que ningú no el podia veure ni sentir, caigué de genolls a terra i, amagant-se la cara amb les mans, plorà unes llàgrimes com les que Déu no vulgui mai que gaires petits tinguin motius de vessar davant d’Ell.
Una llarga estona Oliver romangué immòbil en la seva actitud. La candela s’estava acabant de cremar quan es posà dret. Havent mirat recelosament al seu voltant, i escoltat amb tota l’atenció, desféu a poc a poc els forrellats de la porta i tragué el cap a fora.
Feia una nit freda i fosca. Les estrelles semblaven, als ulls del noi, més lluny de la terra que no les havia vistes mai; no feia gota de vent; i les ombres tristes que feien els arbres a terra semblaven sepulcrals i mortes de tan quietes. Suaument tornà a tancar la porta; i aprofitant la claror morent de la candela per a lligar dintre un mocador les poques peces de vestir que tenia, s’assegué damunt un banc a esperar el matí.
|
|
|
La història de Xahrazad Ja fa molt, molt temps a Bagdad hi havia un califa anomenat Xahriar, que vol dir senyor de la ciutat. Un dia però, descobrí que la seva dona li era infidel amb un altre home. El seu disgust va ser tan gran, la seva pena i el seu dolor tan profund que la còlera i la ràbia el van fer manar que decapitessin la seva dona i el seu amant. Les famílies que tenien filles fugien a buscar refugi lluny de la còlera del califa. Xahriar estava cada dia més pàl·lid i més malenconiós, la seva bogeria no el deixava dormir ni menjar, no podia gaudir de res, tan sols vivia per a la venjança. Allí l’esperaven les seves dues filles, la gran Xahrazad, que vol dir filla de la ciutat i la petita Duniazad, que significa filla del món. A Xahrazad li agradava molt llegir. Tenia llibres d’història, de poesia, llegendes i contes. Es deia que havia reunit més de mil llibres i era coneguda a Bagdad per la seva extensa biblioteca. Així ho feren i quan Xahriar hagué estat amb Xahrazad, cridà com de costum per que li portessin aigua fresca. Els criats obriren la porta i Duniazad tragué el cap.
Però arribà la claror de l’alba i el conte no s’havia acabat, estava en el seu millor moment. Xahrazad callà i mirà el sol. El califa també el veié però no podia fer-la matar sense saber el final de la història , s’acomiadà fins la nit per escoltar la fi del conte. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=55779&p_ex=una+ma+de+contes |
Sherlock Holmes és un personatge de ficció, protagonista d’una sèrie de 4 novel·les i 56 relats de ficció publicats en la seva majoria a The Strand Magazine. Va ser creat el 1887 per Arthur Conan Doyle.
Sherlock Holmes és el prototip d’investigador cerebral per excel·lència i va influir en gran mesura en la ficció detectivesca posterior a la seva aparició, encara que podem considerar a C. August Dupin, creat per l’Edgar Allan Poe, com un personatge predecessor molt similar, la genialitat excèntrica d’aquest no va arribar a l’enorme popularitat que adquiriria anys després en Sherlock Holmes a tot el món.
Ornamentació típica de Sherlock Holmes.
En Sherlock Holmes és un detectiu privat alt, prim, de nas ganxut, irònic, enginyós i intel·lectualment inquiet. En ocasions resulta una mica brusc però és cortès amb les dones malgrat que desconfia d’elles. No és molt ordenat en la rutina quotidiana, fuma en pipa, toca el violí (sovint a hores poc adequades) amb mestratge i quan s’avorreix per falta dels reptes intel·lectuals que suposen els seus casos, consumeix cocaïna, fet que preocupa al seu company, amic i cronista Watsonamb qui viu fins a finals del segle XIX en el número 221 Bis de Baker Street, a Londres. No obstant això, la seva característica més notòria és la utilització del raonament pur per a resoldre els casos més intrigants i poder arribar a les conclusions més sorprenents a partir dels detalls aparentment més trivials gràcies al seu extraordinari poder de concentració i als seus amplis coneixements tant científics com de les més variades disciplines. En Doyle va basar el mètode deductiu del seu personatge en la conducta d’un dels seus professors del Edinburgh Infirmary, on va estudiar medicina: Joseph Bell.
A “Estudi en Escarlata”, el doctor Watson, que fa poc que viu amb Holmes, realitza aquest text sobre els seus coneixements:
De tota manera, Watson va llençar la llista al foc, considerant que no sabia trobar quina professió li permetia conèixer i coordinar tots aquest coneixements.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/vAaoFfh7CSQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Il·lustració de portada de l’edició original
Les aventures de Tom Sawyer és el relat d’uns mesos en la vida de Tom Sawyer, un nen que viu en una ciutat petita del sud-oest dels Estats Units a la vora del riu Mississipí. Criat per la seva tia Polly, que el vol de cor però que el sotmet a una disciplina que se li fa absurda i desagradable, Tom contempla el món d’una manera molt diferent a com ho fan els adults amb els que ha de conviure. Precisament perquè existeix aquest distanciament ens entreté amb les seves reaccions divertides i nobles. Més agrest i rebel contra aquest univers de la gent gran és el seu amic Huckleberry Finn (anomenat Huck), el company ideal de Tom que és envejat pels altres nens que contemplen en la seva vida una forma d’existència que a ells els agradaria portar. Junts viuran aventures humorístiques i dramàtiques de les que podran sortir més airosos del que hagués pogut fer-ho qualsevol adult. Al final (tan sols en aparença) tant Tom com Huck acabaran sent conduïts a aquest context de persones que creixeran i deixaran de ser nens.
Tom Sawyer és un noi orfe que viu amb la seva tia Polly a Saint Petersburg, un poble situat a la riba del riu Mississipí, als Estats Units, a mitjan segle XIX. Viu amb els seus germanastres Sid i Mary, completament oposats a ell.
Amb qui s’avé més és amb Joe Harper, un company d’escola i, especialment, amb Huckleberry Finn, un altre orfe, que viu sol i abandonat de la mà de Déu, com un indigent menor d’edat. Una nit, amb la companyia de Huck, acudeix al cementiri amb un gat mort amb la intenció de fer un conjur perquè li desapareguin els grans de la cara. Allí són testimonis de l’assassinat d’un jove metge, el doctor Robinson, a mans d’un indi, Joe, que en companyia del vell borratxo Muff Potter, ajudava el jove metge en assumptes poc legals. L’indi aprofita l’estat ebri del vell Potter per acusar-lo de l’assassinat que ell ha comès. Tom i Huck fan un pacte de silenci segellat amb sang per no dir res sobre l’afer.
Un dia Tom va a una cova amb Becky i es perden durant tres dies. El poble es mobilitza per poder rescatar-los, però no ho aconsegueixen. Finalment, aconsegueixen sortir gràcies a Tom. Mentrestant, Huck segueix Joe i el seu acompanyant fins a la casa de la vídua Douglas, a qui pretenen robar i malferir. Huck corre fins a una casa veïna i relata els fets al vell gal·lès que l’habita. Ell i els seus fills aconsegueixen salvar la vídua, però no enxampen els malvats.
El jutge Thatcher decideix cobrir amb una planxa de ferro l’entrada de la cova perquè no s’hi produeixin més desgràcies; com que Joe era a dins, hi mor. Tom i Huck tornen a la cova on l’indi Joe havia amagat un tresor i d’aquesta manera es fan rics i es converteixen en herois.
Ebook: http://manybooks.net/titles/twainmar3089030890-8.html
