Pol Sud sense límits

Publicat el 16 abril 2009 per Escola Pérez Sala

En Xavier Valbuena, de Vilassar de Mar, i l’Éric Villalón han format part del primer equip de discapacitats que ha arribat al Pol Sud. En Xavier porta una pròtesi perquè té amputada la cama dreta i l’Éric Villalón té un residu de visió del 5%. Han demostrat, més enllà de la superació personal, que les limitacions només existeixen si així ho volem. Els van acompanyar dos guies experts i van assolir la fita gràcies al propi esforç, sense ajut extern, només comptant amb el recolzament dels companys. Abans, havien fet una preparació física molt intensa durant un any i mig. Després de dotze dies caminant a 40ºC sota zero, seguint un horitzó sense cap referència visual, el 20 de gener de 2009 van aconseguir arribar al Pol Sud. El 16 d’abril ens ho han vingut a explicar a l’Escola. Escoltar-los ha estat una experiència emocionant i tots ens hem sentit molt orgullosos d’ells. Són les persones més capacitades que coneixem.

Quant a Escola Pérez Sala

Aquest és el bloc que hem creat els mestres per tal de donar a conèixer activitats i propostes d'interès per a famílies i alumnes
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Pol Sud sense límits

  1. marina tolosa diu:
    18 abril 2009 a les 11:44

    Hola va ser molt interessant veure totes les fotos i videos.
    El que em va agrada mes va ser com veia l’Eric amb un 5% de vista

  2. Carlota diu:
    18 abril 2009 a les 21:18

    Hola som la Maria i la Carlota,
    ens va agradar molt la xerrada i tant com en Xavi com el Eric van ser molt simpatics.
    Vam trobar molt interessant, i profitosa per entendre que tothom, encara que tingui algún tipus de limitació, pot fer tot el que vulgui i més, aquest n’es un bon exemple.

    Maria i Carlota***

  3. lidia Moreno Belinchón diu:
    20 abril 2009 a les 19:11

    En Xavier i l’Enric ens van explicar coses molt divertides. ens van ensenyar videos,fotos…El que més amb va agradar va ser l’aguda que es dunaven uns als altres i sobretot les ganes que van tenir al començar l’experiència.

  4. sara diu:
    17 maig 2009 a les 17:09

    Va ser increible, s’ajudaven entre ells, i tambe van celebrar reys!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!( al pod sud escla)

  5. júlia diu:
    4 juny 2009 a les 20:56

    Hola,

    Em va impressionar el que van explicar, va ser magnífic i extraordinari. Vaja que em va encantar conèixer gent tan emprenadora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *