El diumenge passat, dia 27 de novembre, el Manuel va fer 4 anys. Dilluns ho vam celebrar a l’escola. MOLTES FELICITATS MANUEL!!!!

Hi havia una vegada un poble on els nens i nenes estaven tristos. Un dia, una estrella va sortir a passejar i va veure allà baix el poble dels nens/es tristos.

-Oh, que és allò? Què els passa a aquells nens/es que estan tristos?

Aniré a preguntar a la meva amiga estrella a veure si ho sap.

– Estrella, he vist un poble on els nens/ es estaven tristos, que em pots ajudar?

– Anem a veure….Ohhh!!que els passa a aquells nens/es? Què podem fer?

– No se, que et sembla si anem a preguntar a la lluna, a veure si ens pot ajudar?

– Lluna, …l’estrella i jo hem vist un poble on els nens/es estan tristos….que ens pot ajudar? ( va dir l’estrella)..

– Anem a veure….Ohhh, que’ls hi passa?

– No ho sabem

– Que podem fer?

– Que us sembla si li preguntem al sol.

-Sol, que ens pots ajudar? hem vist un poble on els nens/es estan tristos…que saps que podem fer?

– Si, tinc una idea…..Estrelles, poseu-vos al damunt meu a la part de dalt, una a cada costat, i tu lluna, posa’t al damunt meu, a la part de sota.

I així és com ho van fer… Des d’aquell dia els nens/es miraven el cel i veien una cara contenta i sempre estaven contents.

Aquesta cara contenta és la que ha vingut a la classe de Paul Klee, la tenim penjada al racó de les emocions per a quan estem tristos…mire’m la cara contenta que formen el sol, les estrelles i la lluna i ens pose’m contents!!!

Mire-u-la!!!

Durant el mes de novembre hem treballat els fruits de la tardor: fruits secs i fruits carnosos. Hem fet una exposició dels fruits, al racó de la tardor; els hem tastat, hem escrit com es diuen. N’hi ha que ens han agradat més que d’altres.
Mireu, mireu….