Per Erik Rivero

A la visita que vam fer amb l’institut el dia 26 de maig al Museu de Sabadell em vaig fixar en una tomba de tegulae  que hi havia exposada, i aixó m’ha portat a buscar informació sobre els rituals funeraris en època romana.

Les tombes de tegulae responen a un tipus d’enterrament d’inhumació molt freqüent a partir del segle III i fins a l’alta edat mitjana, que era utilitzat freqüentment per gent pobra. Consistia a utilitzar les teules de les cobertes de les cases com a receptacle per dipositar-hi el difunt, abans de ser enterrat.

Des dels romans més rics fins als més pobres, tots retien el seu respecte als morts amb celebracions i festes, ja que la mort no era vista com una cosa dolenta, sinó com l’inici d’una nova etapa. Per aixó, a banda de plorar, també festejaven el mort alegrement. Aquestes celebracions podien arribar a durar fins a una setmana. En aquests rituals funeraris també es retia culte als Lares, els déus domèstics o familiars.

Els funerals dels pobres no arribaven a ser tan sofisticats, i alguns eren directament llençats a fosses comunes, però sempre s’intentava retre homenatge als morts: si no, els morts vagarien eternament pel món dels vius sense gaudir de cap descans.

En època romana els cadavers podien ser inhumats  (és adir, enterrats), o incinerats. La incineració era el ritual més popular.

Imatge de la sèrie d’Antena 3 Hispania, la leyenda, on es fa el ritual d’incineració.

El ritual de la incineració consistia a reduir el cadàver a cendres. En el mateix foc on cremava el cadàver es llençaven ofrenes, animals estimats i objectes de valor sentimental per al difunt i els familiars. Un cop el cadàver estava incinerat, les cendres eren dipositades en un columbari com el que veiem a la fotografia.

Com ja hem dit abans, la inhumació és l’enterrament del cadàver. Abans d’enterrar-lo, solia ser netejat. Un cop netejat, era exposat a l’atri de la domus, perquè els familiars i amics el poguessin veure un últim cop, com fem avui dia.

Imatge on veiem els diferents tipus d’inhumacions que es realitzaven.

Després es feia la conclamatio, que consisteix a dir el nom del mort tres cops per comprovar que està realment mort. A continuació es posava una moneda a la boca del mort per pagar a Caront, barquer que porta els morts a l’Hades. Finalment es feia una processó des de la casa del difunt fins a la necrópolis, situada als afores de la ciutat.

Webgrafia: http://www.romanorumvita.com ; http://www.erroreshistoricos.com ; http://www.tarraconensis.com ; http://museus.sabadell.cat/museu-historia