PAULINIANUM: El primer esment escrit de Polinyà

Per Carla Sánchez i Maria Rodríguez

Sembla ser que el text on surt esmentat Polinyà per primer cop va ser escrit al segle X en llengua llatina: és un document de compravenda on  apareixen esmentats el Comte de Barcelona, anomenat Borrell, la seva esposa, anomenada Letgarda i un senyor que s’anomenava Galí.  A classe l’hem pogut llegir a partir d’una còpia manuscrita feta el segle XVIII i que està guardada a l’Arxiu Diocesà de Barcelona.  Tot el que hem pogut saber d’aquest document és gràcies al treball del professor Jesús Alturo Perucho, que ha estat publicat al seu llibre sobre el Diplomatari de Polinyà.

Tal i com diu el text, els venedors són el Comte Borrell i  la seva esposa ( en llatí,  Ego Borrellus Comis et uxor mea Leudgardis Comitisa vinditores sumus). I el comprador és un senyor anomenat Galí (tibi Galindo emptore). Aquest document és considerat una escriptura notarial (per hanc scripturam), i el que és ven és una finca que s’anomena Paulinianum (vindimus tibi villa que dicitur Pauleniano), i que és una propiedad que pertany al Comte de Barcelona (quod habemus in Comitatum Barchinona).

 

Al text es diuen els límits d’aquesta finca:  al nord (de parte Circi) i a l’oest (occiduo), amb el terme de La Salut, aleshores anomenat Arraona; a l’est (de Oriente), amb el terme de Palau-Solità i Plegamans, aleshores anamenat Palacio Zalatani; al sud (De meridie) amb el terme de L’Omet (in terminio de Olmedo) o de Santiga (vel de Sancta Maria).

 

El document explica que es ven tot el que hi ha inclòs en aquests límits:  les cases (en llatí, domos), els estables i corrals (curtes), els horts (ortos) amb els arbres (arbores) i les terres (terras) i les vinyes (vineas) i les fonts (fontes).

Al final del document apareix  la data de la venda, expressada d’una manera molt diferent a l’actual: disset dies abans de les calendes (el primer dia de mes) de maig,  en el quinzè any del regnat del rei Lotari de França (facta vindicione XVII kalendas Madii anno XV regni Leutario rege).  

El nom de Borrell i Leugarda tornen a aparéixer fent la signatura.

L’ESGLÉSIA ROMÀNICA DE POLINYÀ: LES FASES DE LA SEVA CONSTRUCCIÓ

per Carla Moya i Laia Aunión.

L’església de Polinyà actualment és un edifici gran amb una estructura curiosa: té un primer espai, en entrar, que havia estat una antiga esglèsia  romànica, i un altre, més endavant, que és l’església moderna. A la imatge següent podem observar en color gris l’espai que ocupa la nau romànica, amb l’absis i el campanar.

Trets característics de l’art romànic són:  la coberta de pedra, l’arc de punt rodó, la volta de canó, els murs molt gruixuts amb contraforts i la presència d’absis decorats exterior i interiorment.

D’aquests trets a l’esglèsia romànica de Polinyà hi podem veure avui dia:  l’absis, decorat a l’exterior amb falses finestres, i a l’interior amb les famoses pintures murals. També hi podem veure els murs gruixuts i els contraforts.

Aquestes són les fases constructives  que els arqueòlegs han detectat en la construcció de l’església del nostre poble:

  1. Assentament de la l’antiguitat tardana (s.VI-VIII dC): Les restes més antigues localitzades al subsòl de l’església romànica de Polinyà posen en evidència que el que hi havia abans era un magatzem amb una sitja per guardar gra (punt vermell del dibuix). No sembla que hi hagués cap edifici destacable que guardés aquests magatzems. Els arqueòlegs hi han trobat, a part de la sitja, les restes d’un mur.
  2. Vilatge alt-medieval: Als segles IX-X d.C es va restaurar l’estança antiga i va continuar l’espai d’habitatge. Els arqueòlegs també han trobat restes de dos petits forns. També es van localitzar cinc forats circulars on s’encaixaven les bigues que suportaven aquell vilatge altmedieval.
  3.  Construcció esglèsia preromànica. Al segle X, quan apareix Polinyà mencionat als documents medievals, es va construir l’esglèsia preromànica amb un absis rectangular damunt del mateix espai de l’estança del vilatge altmedieval.  Les restes trobades fan pensar que aquesta església tenia l’aspecte que veieu. A la zona del pati de l’església s’hi van trobar 13 enterraments.

Si ens volem imaginar l’aspecte que devia tenir l’església preromànica de Polinyà, ens en podem fer una idea veient aquests 2 dibuixos:

4. L’església romànica i els Sagrers. Els arqueòlegs diuen que als segles XI-XII  es va construir sobre l’església preromànica  una nova església d’estil romànic,  amb un absis semicircular.

A la imatge poder veure com devia ser l’església l’església aleshores -amb una nau més curta que la que veiem ara-.  A la hipotética reconstrucció de l’església que veieu, aparecen unes casetes que formasen part dels  Sagrers.  Un sagrer era una zona de 30 m al voltant de d’una església, que protegia els béns i les persones que s’hi trobaven en cas d’un atac.

  1. L’ampliació de l’esglèsia. Entre els segles XII-XV es va ampliar la  nau fins a ocupar l’espai que veiem marcat en el dibuix.

  1. L’esglèsia a l’època moderna. Entre els segles XVI-XVII es va construir el gran cos de l’església actual, darrere de la nau romànica, tal i com veiem a la imatge.

Informació extreta dels mòduls explicatius que hi ha a l’església de Polinyà.

RESTES ROMANES A POLINYÀ

Per Nadia Velasco

Els romans van arribar a la península Ibèrica a través d’Empúries en el   S.II aC. Durant el govern de l’emperador August van construir al llarg  de tota la costa mediterrànea la Via Augusta, que connectava Roma amb Cadis i que també passava pel Vallès.

Al Vallès amb el pas de la Via Augusta es van construir cases on es podia passar la nit o be canviar la cavalleria (en el cas dels missatgers de Roma). Aquests llocs, organitzats i distribuïts per l’administració romana s’anomenaven mansiones.  En concret en el pas de la Via Augusta pel Vallés trobem 4 mansiones: Arragonem ( La Salut de Sabadell), Semproniana (Granollers), Praetorium (La Roca del Vallés) i Ad Fines (Martorell).

 

(Fotografía de: Nerea Sandez i Lorena Amaya)

Per Polinyà també passava un ramal de  la Via Augusta; a més hi hem trobat restes arqueològiques d’època romana. La localització d’aquestes restes ens ha permès  saber que hi havia una uilla romana possiblement de nom Paulinianum, a l’espai que actualment ocupa Can Marata. Allí s’hi han trobat llànties, peces de vaixella i pondus (pesos de teler) d’època romana, que altres companys han tractat en articles anteriors.

A la part més alta de Polinyà hi ha l’església de Sant Salvador on també s’ hi han restes arqueològiques d’època romana: concretament una sitja que servia per emmagatzemar el gra.

Finalment, hi ha dos llocs més a Polinyà on s’han trobat restes d’època romana: són Santiga i Cany Vinyalet. Aquest curs no hem trobat informació sobre aquestes restes. Això queda pendent per a altres companys.

Webgrafia:  Wikipedia, Web de Paulinianum, Fotocòpies fetes a classe  i powerpoint fet a classe.