Tag Archives: vida quotidana

FEMINAE MANU MARITI CRUDELISSIMI INTERFECTAE. Dos epitafis que denuncien l’homicidi de dones romanes.

Enguany  des de l’àrea de clàssiques commemorarem la Diada Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones amb el treball de traducció de dos epitafis dels segles II-III.

Els epitafis de l’antiguitat tenien una evident funció comunicativa: acompanyaven monuments funeraris pensats per a ser exposats en un espai públic, davant la mirada de tots els vianants que s’aturaven a llegir-los.

Per tant, una inscripció funerària sempre era una bona oportunitat per presentar una imatge ideal del difunt, però també per fer evident quinsfamiliars  s’han fet càrrec dels darrers moments de la persona estimada.

2 epitafis excepcionals de l’epigrafia llatina commemoren la mort d’una dona, però també acusen públicament a qui les va matar voluntàriament i violenta. En els dos casos es denuncia un crim de família i els denunciants són parents masculins de les víctimes.  En els propers dies treballarem la traducción d’aquestes inscripcions, basant-nos en el treball de MARTA GONZÁLEZ.  HERRERO, Epitafios-denuncia del homicidio de dos mujeres romanas.

LLÀNTIES ROMANES AL VALLÈS OCCIDENTAL

Per Irene Albacete Hernández

Algun cop ens hem preguntat com els romans eren capaços d’il·luminar la seva llar, si a l’antiguitat no hi havia bombetes que els poguessin facilitar la llum necessària per realitzar qualsevol tipus de feina, espectacle o festa nocturna. A la nostra visita al Museu de Sabadell vam donar resposta a aquesta qüestió.

El sistema d’il·luminació més comú a les cases romanes girava al voltant de les llànties, uns recipients de forma més aviat arrodonida, acabats en un bec, amb una cavitat al centre i amb una mena de nansa al lateral per agafar-les amb més facilitat. Fora de l’ús domèstic, a les festes religioses o algún espectacle nocturn, el recipient es penjava amb una corda a una finestra, i d’aquesta manera s’assegurava una bona subjecció. Les llànties més ordinàries estaven fetes de fang, terrissa, pedra o algún tipus de metall, i normalment, com podem veure a les ilustracions,  hi havia gravats uns dibuixos decoratius, com els que veieu a les imatges que he tret d’internet.

LLÀNTIA 2LLÀNTIA 1

Imatges extretes de les següents pagines web.

A la masia de Can Marata, de Polinyà, es van trobar aquestes llànties. Com podem observar aquests recipients semblen estar fets de fang i tenen gravades unes sanefes com element decoratiu.

IMG-20160531-WA0007  IMG-20160531-WA0010  IMG-20160531-WA0009

Llànties amb decoracions diveres del Museu d’Història de Sabadell (Trobades a Can Marata, de Polinyà del Vallès)

Per fer funcionar la llàntia, es dipositava a la cavitat un líquid combustible, normalment algún tipus d’oli o greix; a més, s’hi introduïa un ble i es passava pel forat restant. El ble gairebé sempre estava fet de fibres de cotó, i sovint, quan s’encenia la llàntia, no es podia apagar fins que s’ofegava per ella mateixa.

Actualment encara se’n conserven algunes i fins i tot les que es troben en millor estat es podrien continuar utilitzant. És un sistema sencill i eficaç per poder tenir llum en una época en la que la bombeta encara no s’havia inventat!

FullSizeRender(2)           FullSizeRender(3)

Fotografies de l’exposició de llànties al Museu de Sabadell. (Trobades a la Salut)

INFORMACIÓ EXTRETA DE LA WIKIPÈDIA I LA DOMUS DEL MITREO

 

 

EL MAGATZEM DE DOLIS DE LA SALUT DE SABADELL

Per Carla Manzaneda

Alguna vegada us heu preguntat com es transportaven els aliments i tota mena de líquids a l’Antiga Roma?

A l’Antiga RoFullSizeRenderma s’utilitzaven DOLIS, en llatí dolium (dolia en plural), per transportar o emmagatzemar aliments o qualsevol líquid en grans quantitats.

El dolium era un contenidor o gerra molt gran fet de fang cuit. Tenia forma oval, amb una boca ampla, però era molt més gran que l’àmfora , un objecte semblant. El dolium no tenia coll ni nanses , i en molts casos mesurava fins a 1,8 m d’alt.

Amb l’Institut vam fer una excursió fins al Santuari de la Salut, a Sabadell, per veure si hi havia restes arqueològiques romanes i escoltar el que la guia ens explicava.

FullSizeRender(1)

Gràcies a la guia, vam saber que la Salut es va trobar ara fa 100 anys un magatzem de dolis de  l’Antiga Roma: estaven ensorrats a terra per tal de mantenir en bon estat els aliments o líquids que emmagatzemaven, com ara vi, pell de raïm , oli d’oliva, blat i altres cereals comuns.

Actualment no es pot veure el magatzem de dolis de la Salut in situ, perquè l’excavació ha tornat a ser tapada, però  sabem que existia, i el vam veure representat en un esquema que hi ha a la ermita pre-romanica de la Salut.

A més, el museu té unes fotografies que mostren com era el camp de dolis quan va ser excavat:

cinca

DOLIA romanes a ARRAGONEM

Per Noèlia Jurado

La producció de vi a la zona del VallèIMG_0607s -la Laietània ibèrica- va ser una de les activitats econòmiques més importants, que es van dur a terme en època romana. El vi laietà es preparava i emmagatzemava a les dolia, i era distribuït en àmfores a tots els racons de l’imperi.

                                                           Joan Vila Cinca al costat dels dolis trobats a la Salut.  Fotografia del Museu d’Històra de Sabadell.

Els dolis eren grans recipients de ceràmica, amb una capacitat d’uns 1400 litres. Les vil·les tenien camps amb dolis, i n’hi podia haver fins a un centenar d’enterrats a terra fins al coll, que funcionaven a manera dels cellers actuals. Però aquestes també s’empraven per guardar cereals, llegums i olis.

FullSizeRender

Doli del Museu d’Història de Sabadell

El mes d’agost de 1914, ara fa 102 anys, Joan Vila Cinca, va iniciar les primeres excavacions arqueològiques a Arragonem, concretament al costat del santuari de la Salut. Entre les primeres i més notables troballes es va descobrir un recinte anomenat silum que contenia 68 dolia. Les dimensions d’aquests recipients solien ser d’uns 1’40 metres d’alt  i 1’30 metres d’ample. Eren fabricades amb un fang del mateix color que el subsòl on es van trobar; això fa pensar que molt probablement van ser construïdes en aquest mateix lloc, és a dir, al forn de terrissa de la vil·la que també va trobar Joan Vila Cinca. Alguns dels les dòlis  duien gravades, en xifres romanes, la seva capacitat i el nom d’algunes persones, que podien ser els seus terrissers. De vegades, els dolis es podien trencar, però, tornar a fer-los resultava molt car; aleshores s’arreglaven amb una mena de grapes. Això és el que podem veure al doli del museu d’Història de Sabadell.

de7431bb-90e9-4065-b779-679e0dd9b7d4

Què us sembla? Les grapes per arreglar aquest doli escardat es veuen força bé, però també s’hi pot identificar un número molt llarg:. De fet  no sabem si hi veiem 1 o 2 números.

Nosaltres hi llegim un 10.031, un símbol “S” que no sabem identificar, i una altra xifra que ens sembla un 26.

Ací van les nostres preguntes: 1. Hi hem de llegir 1 o 2 xifres? 2. Què significa el símbol “S” que apareix a la inscripció. 3. Si la inscripció ens explica la capacitat del doli, parlem de SEXTARII, de CYATHIII? Què ens en podeu dir alguna cosa? Gràcies!