Tag Archives: Romànic

L’ESGLÉSIA ROMÀNICA DE POLINYÀ: LES FASES DE LA SEVA CONSTRUCCIÓ

per Carla Moya i Laia Aunión.

L’església de Polinyà actualment és un edifici gran amb una estructura curiosa: té un primer espai, en entrar, que havia estat una antiga esglèsia  romànica, i un altre, més endavant, que és l’església moderna. A la imatge següent podem observar en color gris l’espai que ocupa la nau romànica, amb l’absis i el campanar.

Trets característics de l’art romànic són:  la coberta de pedra, l’arc de punt rodó, la volta de canó, els murs molt gruixuts amb contraforts i la presència d’absis decorats exterior i interiorment.

D’aquests trets a l’esglèsia romànica de Polinyà hi podem veure avui dia:  l’absis, decorat a l’exterior amb falses finestres, i a l’interior amb les famoses pintures murals. També hi podem veure els murs gruixuts i els contraforts.

Aquestes són les fases constructives  que els arqueòlegs han detectat en la construcció de l’església del nostre poble:

  1. Assentament de la l’antiguitat tardana (s.VI-VIII dC): Les restes més antigues localitzades al subsòl de l’església romànica de Polinyà posen en evidència que el que hi havia abans era un magatzem amb una sitja per guardar gra (punt vermell del dibuix). No sembla que hi hagués cap edifici destacable que guardés aquests magatzems. Els arqueòlegs hi han trobat, a part de la sitja, les restes d’un mur.
  2. Vilatge alt-medieval: Als segles IX-X d.C es va restaurar l’estança antiga i va continuar l’espai d’habitatge. Els arqueòlegs també han trobat restes de dos petits forns. També es van localitzar cinc forats circulars on s’encaixaven les bigues que suportaven aquell vilatge altmedieval.
  3.  Construcció esglèsia preromànica. Al segle X, quan apareix Polinyà mencionat als documents medievals, es va construir l’esglèsia preromànica amb un absis rectangular damunt del mateix espai de l’estança del vilatge altmedieval.  Les restes trobades fan pensar que aquesta església tenia l’aspecte que veieu. A la zona del pati de l’església s’hi van trobar 13 enterraments.

Si ens volem imaginar l’aspecte que devia tenir l’església preromànica de Polinyà, ens en podem fer una idea veient aquests 2 dibuixos:

4. L’església romànica i els Sagrers. Els arqueòlegs diuen que als segles XI-XII  es va construir sobre l’església preromànica  una nova església d’estil romànic,  amb un absis semicircular.

A la imatge poder veure com devia ser l’església l’església aleshores -amb una nau més curta que la que veiem ara-.  A la hipotética reconstrucció de l’església que veieu, aparecen unes casetes que formasen part dels  Sagrers.  Un sagrer era una zona de 30 m al voltant de d’una església, que protegia els béns i les persones que s’hi trobaven en cas d’un atac.

  1. L’ampliació de l’esglèsia. Entre els segles XII-XV es va ampliar la  nau fins a ocupar l’espai que veiem marcat en el dibuix.

  1. L’esglèsia a l’època moderna. Entre els segles XVI-XVII es va construir el gran cos de l’església actual, darrere de la nau romànica, tal i com veiem a la imatge.

Informació extreta dels mòduls explicatius que hi ha a l’església de Polinyà.

LA VOLTA DE LA NAU DE L’ESGLÉSIA DE POLINYÀ

Per Anna Banyeres i Eric Úbeda

A la volta de la nau de l’esglesia de  Sant Salvador de Polinyà, s’hi han trobat restes de pintura mural molt deteriorada. Els experts afirmen que hi podia haver representada una imatge de Crist en Majestat  dins  d’una mandorla  o ametlla mística. Aquesta imatge estaria envoltada amb els símbols dels quatre evangelistes, dels quals encara podem veure a les pintures de l’església l’àliga que representa Joan i la figura del brau que representa  Lluc. Sembla ser que en petits fragments hi podem identificar els símbols de Marc i l’evangelista Mateu que esta completament desaparegut.

Els evangelistes van ser els escriptors de diversos relats sobre la vida de Crist i a la història de l’art van ser representats a través de simbols. Aquestes són les justificacions que hem trobat:

Mateu es va representar amb un àngel (un home amb ales), perquè el seu evangeli comença amb la llista dels avantpassats de Jesús.

Marc es representa com un lleó perquè el seu evangeli comença amb la predicció del Bautista al desert, on hi havia animals salvatges.  

Lluc es representa amb un brau, perquè el seu evangeli comença amb la visio de Zacaries al Temple, on es sacrificaven animals com bous, ovelles i vedells.

Joan, es representa amb un àguila amb la mirada dirigida al sol, perquè el seu evangeli s’obre amb  la contemplació de Jesús – Déu.

Tot i que les nostres pintures en aquest punt de l’església  estan tan deteriorades, els experts saben que hi ha representat Crist en Majestat i els quatre evangelistes, perquè han relacionat la nostra pintura de l’esglesia amb la d’altres esglésies romàniques, on els temes dibuixats es repeteixen.

Per tant, la majestat de Déu i el quatre evangelistes  podrien ser semblant a aquesta, que es troba en una església de França:

A la nostra volta de l’església on la pintura està tan deteriorada, hi podem intuir i fins i tot veure en algun cas els mateixos elements:

1.Crist en Majestat.

2. Àliga que representa a Joan.

3.El Brau que representa a Lluc.

4.Els simbols de Marc.

5.Evangelista Mateu.

6.Mandorla (color negre)

 

GENETS I SEGELLS A LES PINTURES DE POLINYÀ

Per Lorena Amaya, Marina Aranda i Nerea Sández

A l’església de Polinyà veiem representats en pintura mural uns símbols de l’Apocalipsi, concretament, de dos dels quatre famosos genets que apareixen al llibre, a més de set canelobres, d’un llibre protegit amb 7 segells i d’un anyell dels set ulls.  D’alguns elements en parlen les nostres companyes en un altre article; nosaltres abordarem la simbologia dels quatre genets i esmentarem el llibre dels set segells.

La paraula APOCALIPSI serveix per posar títol al darrer llibre de la bíblia. El seu nom prové del grec apokálypsis, que significa “descobriment” o “revelació”. L’Apocalipsi és un llibre profètic i simbòlic, que va ser escrit fa 2000 anys, i explica una interpretació sobre la fi del món. Aquest era un tema que sovint tractaven els sacerdots a les esglèsies de l’edat mitjana. Les pintures murals de Polinyà potser van ser útils als rectors d’aquesta parròquia per explicar en els seus sermons quins serien els càstigs divins que rebrien els homes a la fi del món, segons la seva conducta.

 QUÈ REPRESENTEN ELS QUATRE GENETS?

 A l’església de Polinyà només es veuen representats dos dels quatre genets. Segons la informació que ens aporten els experts, són el de la guerra i el de la pesta/malaltia. Les restes trobades al mur nord -en un estat molt deteriorat- ens fan pensar que hi havia representats els altres dos genets. Nosaltres mirarem de comprovar aquestes afirmacions. Els Quatre Genets de l’Apocalipsi són els quatre cavallers que es descriuen a la primera part del capítol sisè.

El capítol parla d’un pergamí a la mà dreta Déu que està protegit amb set segells. En aquest escenari Jesús obre els primers quatre amb la qual cosa allibera aquests genets que munten en diferents cavalls, de color blanc, roig, negre i cendrós, com veiem en aquesta il·lustració medieval, d’un beat que custodia la Universitat de Valladolid:

EL CAVALL BLANC

El genet que munta el cavall blanc representa Jesucrist i la salvació” I aleshores vaig veure un cavall blanc. El seu genet tenia un arc, i se li va donar una corona i va sortir vencent els seus enemics per completar la victoria.”  (Apocalipsi 6:2)

EL CAVALL VERMELL
El genet que munta el cavall vermell i du una espasa representa la guerra i la destrucció que provoca: “I va sortir un altre cavall, un de color vermell, i al seu genet se li va donar una gran espasa.” (Apocalipsi 6:4)

CAVALL NEGRE

El genet que munta el cavall negre acostuma a dur una balança a la mà i representa la gana, perquè en època de gana és quan cal mesurar els aliments:    “Després, quan l’Anyell va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer dels vivents que cridava:– Vine!   I vaig veure que hi havia un cavall negre, i el seu genet duia una balançax a la mà.   Llavors vaig sentir enmig dels quatre vivents com una veu que deia:– Una mesura de blat, un denari; tres mesures d’ordi, un denari; però, l’oli i el vi, respecta’ls.”      (Apocalipsi 6, 4-5)

EL CAVALL PÀL·LID

És el genet que cavalca el cavall de la mort, que sega la vida dels homes: Després, quan l’Anyell va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent que cridava:  – Vine! I vaig veure que hi havia un cavall de color cendrós. El seu genet s’anomenava la Mort, i la seguia l’Hades, el seu reialme. Li van donar potestat sobre la quarta part de la terra, perquè matés amb l’espasa, la fam, la pesta i les bèsties de la terra.    (Apocalipsi 6, 7-8)

ELS GENETS DE  POLINYÀ:

El genet de l’esquerra de les pintures murals d Polinyà és considerat el cavall de la gana per part dels experts. Nosaltres en tenim dubtes, ja que veiem un color pàl·lid en el cavall, cosa que ens faria pensar en el genet de la mort. Però tenim un altre dubte amb l’objecte que du el genet a la mà esquerra. Si tenim en compte el que opinen els experts, hauria de ser una balança, però a nosaltres no ens ho sembla, tot i que no sabem ben bé què és.

 

L’altre genet també ens provoca una certa confusió: munta un cavall negre, du una llança a la mà i amb ella destrueix els homes: a la seva esquerra hi apareix la inscripció INFERNO. Els experts apunten que aquest seria el genet de la guerra, però en aquest cas munta un cavall negre, que hauria de representar la gana. Sigui quin sigui, la seva representació és molt impactant i a alguns de nosaltres ens ha recordat les traces de Picasso.

 

EL LLIBRE DELS SET SEGELLS

Al capítol 6è de l’Apocalipsi  s’esmenta un llibre tancat per set segells que ningú, llevat de l’anyell que representa Jesús, sap obrir. Aquests set segells representen els consecutius judicis de Déu (Apocalipsi 6: 1-17; 8: 1-5)

A mesura que l’anyell va obrint els primers quatre segells apareixen els genets de la conquesta, la guerra, la fam i la mort, com ja hem dit. L’obertura del cinquè segell mostra aquells que seran martiritzats per la seva fe en Crist (Apocalipsi 6: 9-11).  Amb l’obertura del sisè segell es produeix un gran terratrèmol, fenòmens astronòmics inusuals i una terrible devastació (Apocalipsi 6: 12-14). En obrir el setè segell, apareixen set trompetes que anuncien noves devastacions.

 

 

 

LA FUGIDA A EGIPTE DE L’ESGLÉSIA DE POLINYA

                       De Albert Cogolludo i Ruben Grande

Quan els Savis se n’ hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:

–Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.
Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte 15 i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D’Egipte he cridat el meu fill. (Mateu, 2, 13 ss)

La fugida a Egipte és un relat contingut a l’Evangeli segons Mateu.  Després de la visita dels Reis d’Orient, un àngel s’apareix en somnis a Josep de Natzaret i li comunica que el rei Herodes el gran vol matar tots els infants per por que aparegui el Messies anunciat a la profecia i li tregui el poder. Llavors la seva parella, Maria, marxa a Egipte amb el seu fill per evitar la massacre dels innocents. Només a la mort del rei tornen a Palestina.

A l’esglesia de Polinyà hi ha una pintura de la majestat de Maria, que conté elements curiosos de la fugida a Egipte que no apareixen a la Bíblia sinó als evangelis apòcrifs. Aquests expliquen que, quan Josep i Maria eren de camí a Egipte amb el seu fill en braços, va començar a fer molta calor. Llavors, les palmeres es van anar inclinant per protegir-los de la calor i oferir-los els seus dàtils per menjar. Aquest relat justifica la presència de palmeres al voltant de la majestat de Maria de l’església del nostre poble.

La pintura de l’església de Polinyà és diferent a la resta, ja que hi ha palmeres al voltant de la verge. Això es perquè el autor d’aquestes pintures no només coneixia el relat Bíblic tradicional sinó també coneixia el relat dels evangelis apòcrifs;  és a dir, era molt culte.

Imatge: GIOTTO, Fugida a Egipte (s.XIV).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fugida_a_Egipte

 

SÍMBOLS I INSCRIPCIONS DE L’APOCALIPSI A LES PINTURES DE POLINYÀ

per Inés López i Marta Vivar.

Al diccionari wordreference el terme APOCALIPSI es defineix com la fi del món. La paraula prové del grec apokálypsis, que significa “treure el vel” o “revelació”.

El darrer llibre de la Bíblia es titula Apocalipsi, perquè l’evangelista Joan hi explica la revelació que ha rebut de Déu sobre la fi del món. Aquest és un llibre ple de simbolismes que han estat estudiats des de molts punts de vista.

A Polinyà tenim unes pintures murals romàniques que representen símbols molt coneguts de l’Apocalipsi: hi podem veure dos dels quatre genets, el llibre dels set segells, l’anyell dels set ulls i un canelobre de set espelmes. Mirarem d’explicar què simbolitzen alguns d’aquests elements i les inscripcions que els acompanyen.

Símbols de l’Apocalipsi a les pintures.

Als capítols 5 i 6 de l’Apocalipsi,  Joan explica com en la seva revelació veu  un home assegut en un tron -Déu-, que du a la mà un pergamí protegit amb set segells que ningú és capaç d’obrir: només un anyell de 7 ulls, -que representa Jesús-, els acaba obrint i  dels 4 primers i apareixen 4 genets, que munten cavalls de colors diferents.

Els que veiem representats a Polinyà són 2: el genet del cavall vermell, que porta una espasa per provocar la guerra la terra i la matança entre els homes; i el genet del cavall negre, que porta una balança a la mà i que provocava la gana.

Segons el relat de l’Apocalipsi, amagades al cinquè segell es troben totes les ànimes que han patit martiri per mantenir-se fidels al testimoni de la paraula de Déu. El sisè segell provoca un terratrèmol en obrir-se: el Sol s’enfosqueix, la Lluna es tenyeix de vermell, i les estrelles cauen sobre la terra; amb l’obertura del setè  i últim segell, tothom es refugia  en coves, perquè ha arribat el dia del gran càstig. 

A les pintures també hi ha representats set canelobres, que representen els set esperits de Déu:   Del tron sortien llampecs, veus i trons, i davant d’ell cremaven set llums de foc, que són els set esperits de Déu. (Apocalipsi 4)

Les inscripcions

Unes inscripcions en llengua llatina il·lustren les  pintures esmentades de l’església. Són les següents:

  • SEPTEM CANDELABRA significa “els set canelobres”. Representen els set esperits de Déu, esmentats a Apocalipsi 4.
  • INFERNO que significa “a l’infern”. Aquesta inscripció es troba situada al costat del genet que porta la llança i que està atacant els homes.
  • AGNUS EST IMMOLATUS PRO SALU que vol dir “l’anyell ha estar immolat per a la salvació”.  Al cristianisme l’anyell és la representació de Crist. L’anyell de l’Apocalipsi està descrit al llibre amb set ulls. A la pintura de Polinyà només en veiem dos, però la pintura no està en gaire bon estat, i no sabem si hi podien ser.

 

Quina funció devien tenir aquest tipus de pintures?

Lles pintures de Polinyà i, per extensió, les romàniques, tenien una funció didàctica. És a dir, els sacerdots podien il·lustrar els sermons amb les pintures, en una època en la què el tema del judici final era molt habitual.

 

 

PONÇ PILAT I JESÚS A LES PINTURES MURALS DE L’ESGLÈSIA DE SANT SALVADOR DE POLINYÀ

De Lorena Serban i Andrea Duque

A l’esglèsia de Sant Salvador de Polinyà hi ha una pintura mural que representa l’escena on Jesús és portat davant de Ponç Pilat.

A l’esquerra hi veiem Jesús amb l’aura al cap. A la part central de la pintura trobem Ponç Pilat amb la vestimenta d’un romà important. A la dreta hi reconeixem un soldat amb un escut.

Ponç Pilat va ser un governador de la província de Judea i com a representant de l’emperador, tenia el màxim poder polític, militar, administratiu i judicial.

Jesús va ser jutjat i condemnat a mort pels jueus, però ells no el podien executar ja que estaven molt a prop de la Pasqua i segons la seva religió ho tenien prohibit. Per aquest motiu i, com mostra la pintura, Jesús va ser portat davant Pilat per soldats romans, com el que veiem a la dreta, perquè ser jutjat.

L’evangeli de Lluc explica que el judici va ser així:

Aleshores la gent es va aixecar i va portar Jesús a Pilat. 2  I van començar a acusar-lo, dient: «Hem trobat aquest home causant revoltes entre el poble, prohibint pagar els impostos al Cèsar i dient que ell és el Crist, el rei». 3  Pilat li va preguntar: «Ets tu el Rei dels jueus?». I Jesús li va contestar: «Tu mateix ho has dit». 4  Llavors Pilat va dir als sacerdots principals i a la gent: «No trobo cap motiu per condemnar aquest home». 5  Però ells van insistir: «Causa revoltes entre el poble amb el que ensenya per tot Judea; va començar a Galilea i ha arribat fins aquí»   Lluc, 23, 2-5

Desprès d’haver escoltat Jesús i el poble, Ponç Pilat va preguntar al poble de Judea si preferien alliberar Barrabas, un assassí, o a Jesús, un predicador que assegurava ser rei dels jueus. El poble va decidir alliberar l’assassí.

Ponç Pilat era conscient que Jesús era innocent, però el va haber de condemnar a la crucifixió. Per fer evident el seu punt de vista, diferent del  seu poble, així explica l’evangeli de Mateu que va fer:

24 Quan va veure que no en treia res, sinó que es començava a formar un aldarull, Pilat va agafar aigua i es va rentar les mans davant de tothom, dient: «Sóc innocent de la sang d’aquest home. Vosaltres en sou respons”  Mateu, 27, 24

Aquesta escena ha sortit en diferents pel.lícules i sèries. En aquest enllaç de la serie LA BÍBLIA  el podeu veure al minut 4.47.

FONTS DE L’ARTICLE:

ROMÀNIC AL SEGLE XXI

L’esglèsia de Sant Salvador de Polinyà va ser decorada el s. XII amb un mcomplex programa iconogràfic, sota la direcció de l’anomenat Mestre de Polinyà, a qui també s’atribueixen les pintures de Santa Maria de Barberà.

Actualment les les pintures murals originals es troben al Museu Diocesà de Barcelona, però podem gaudir In situ d’unes magnífiques reproduccions realitzades entre el  2003 i el 2004 per l’iconògraf Raül Galusca.

El passat dissabte vam aprofitar la Jornada de Portes Obertes de l’institut per investigar la tècnica del tremp d’ou que empraven els mestres pintors de l’edat mitjana quan elaboraven els seus retaules sobre fusta. Vam treballar amb pigments bàsics i rovell d’ou com aglutinant per reproduir una de les escenes que hi ha representades a l’absis. En voleu veure els resultats?

[youtube width=”600″ height=”500″]https://youtu.be/pIaFfHhlYfU[/youtube]