per Carla Moya i Laia Aunión.
L’església de Polinyà actualment és un edifici gran amb una estructura curiosa: té un primer espai, en entrar, que havia estat una antiga esglèsia romànica, i un altre, més endavant, que és l’església moderna. A la imatge següent podem observar en color gris l’espai que ocupa la nau romànica, amb l’absis i el campanar.

Trets característics de l’art romànic són: la coberta de pedra, l’arc de punt rodó, la volta de canó, els murs molt gruixuts amb contraforts i la presència d’absis decorats exterior i interiorment.
D’aquests trets a l’esglèsia romànica de Polinyà hi podem veure avui dia: l’absis, decorat a l’exterior amb falses finestres, i a l’interior amb les famoses pintures murals. També hi podem veure els murs gruixuts i els contraforts.

Aquestes són les fases constructives que els arqueòlegs han detectat en la construcció de l’església del nostre poble:
- Assentament de la l’antiguitat tardana (s.VI-VIII dC): Les restes més antigues localitzades al subsòl de l’església romànica de P
olinyà posen en evidència que el que hi havia abans era un magatzem amb una sitja per guardar gra (punt vermell del dibuix). No sembla que hi hagués cap edifici destacable que guardés aquests magatzems. Els arqueòlegs hi han trobat, a part de la sitja, les restes d’un mur. - Vilatge alt-medieval: Als segles IX-X d.C es va restaurar l’estança antiga i va continuar l’espai d’habitatge. Els arqueòlegs també han trobat restes de dos petits forns. També es van localitzar cinc forats circulars on s’encaixaven les bigues que suportaven aquell vilatge altmedieval.

- Construcció esglèsia preromànica. Al segle X, quan apareix Polinyà mencionat als documents medievals, es va construir l’esglèsia preromànica amb un absis rectangular damunt del mateix espai de l’estança del vilatge altmedieval. Les restes trobades fan pensar que aquesta església tenia l’aspecte que veieu. A la zona del pati de l’església s’hi van trobar 13 enterraments.
Si ens volem imaginar l’aspecte que devia tenir l’església preromànica de Polinyà, ens en podem fer una idea veient aquests 2 dibuixos:


4. L’església romànica i els Sagrers. Els arqueòlegs diuen que als segles XI-XII es va construir sobre l’església preromànica una nova església d’estil romànic, amb un absis semicircular.
A la imatge poder veure com devia ser l’església l’església aleshores -amb una nau més curta que la que veiem ara-. A la hipotética reconstrucció de l’església que veieu, aparecen unes casetes que formasen part dels Sagrers. Un sagrer era una zona de 30 m al voltant de d’una església, que protegia els béns i les persones que s’hi trobaven en cas d’un atac.

- L’ampliació de l’esglèsia. Entre els segles XII-XV es va ampliar la nau fins a ocupar l’espai que veiem marcat en el dibuix.

- L’esglèsia a l’època moderna. Entre els segles XVI-XVII es va construir el gran cos de l’església actual, darrere de la nau romànica, tal i com veiem a la imatge.

Informació extreta dels mòduls explicatius que hi ha a l’església de Polinyà.
trobat restes de pintura mural molt deteriorada. Els experts afirmen que hi podia haver representada una imatge de Crist en Majestat dins d’una 


via representats els altres dos genets. Nosaltres mirarem de comprovar aquestes afirmacions. Els Quatre Genets de l’Apocalipsi són els quatre cavallers que es descriuen a la primera part del
ELS GENETS DE POLINYÀ:
L’altre genet també ens provoca una certa confusió: munta un cavall negre, du una llança a la mà i amb ella destrueix els homes: a la seva esquerra hi apareix la inscripció INFERNO. Els experts apunten que aquest seria el genet de la guerra, però en aquest cas munta un cavall negre, que hauria de representar la gana. Sigui quin sigui, la seva representació és molt impactant i a alguns de nosaltres ens ha recordat les traces de Picasso.
A mesura que l’anyell va obrint els primers quatre segells apareixen els genets de la conquesta, la guerra, la fam i la mort, com ja hem dit. L’obertura del cinquè segell mostra aquells que seran martiritzats per la seva fe en Crist (Apocalipsi 6: 9-11). Amb l’obertura del sisè segell es produeix un gran terratrèmol, fenòmens astronòmics inusuals i una terrible devastació (Apocalipsi 6: 12-14). En obrir el setè segell, apareixen set trompetes que anuncien noves devastacions.



esmentats a Apocalipsi 
