per Irene Cusidó .
Setmanes anteriors, vam visitar el Museu d’història de Sabadell, on es troben dipositades moltes troballes arqueològiques fetes a la ciutat i el rodal, com per exemple, les restes de Can Marata.
A mi em va interesar especialment la tomba feta amb trossos de teulada (tomba de tegulae).Per això la Chus, la nostra professora de llatí, va encomanar-me que fes aquesta redacció, explicant aquest àmbit tan important pels romans.
Quan un romà moria se li preparava un funeral meticulós: es rentava el cos, es perfumava, es vestia amb la millor vestimenta que tingues, se li col·locaven flors, corones … Després de tot això, es sortia de casa del mort i amb músics i els coneguts i els familiars, es passejava fins arribar al fòrum, és a dir, la zona central. Quan s’arribava, deixaven el cadàver i un parent del difunt donava un discurs.
Una vegada fet tot això, el mort havia de ser incinerat o inhumat. Per una banda, en cas d’incineració, l’urna amb les cendres eren dipositades en nínxols o columbaris. Per l’altra, en cas d’enterrament, els cossos eren inhumats en pànteons o en tombes humils.
El Museu d’història de Sabadell disposa d’una sèrie de restes, com per exemple, urnes d’incineració i una tomba tegulae, que podem visitar, gaudir i empapar-nos d’arqueologia romana per poder conèixer una mica el dia a dia dels nostres avantpassats.
Primera imatge extreta de: Clàssics a la romana ;segona imatge extreta de: IMPERIVM ROMANVM;tercera imatge extreta de: Joaquim Verdaguer i Callabé
gulae responen a un tipus d’enterrament d’inhumació molt freqüent a partir del segle III i fins a l’alta edat mitjana, que era utilitzat freqüentment per gent pobra. Consistia a utilitzar les teules de les cobertes de les cases com a receptacle per dipositar-hi el difunt, abans de ser enterrat.
i dia.