Tag Archives: dolia

EL MAGATZEM DE DOLIS DE LA SALUT DE SABADELL

Per Carla Manzaneda

Alguna vegada us heu preguntat com es transportaven els aliments i tota mena de líquids a l’Antiga Roma?

A l’Antiga RoFullSizeRenderma s’utilitzaven DOLIS, en llatí dolium (dolia en plural), per transportar o emmagatzemar aliments o qualsevol líquid en grans quantitats.

El dolium era un contenidor o gerra molt gran fet de fang cuit. Tenia forma oval, amb una boca ampla, però era molt més gran que l’àmfora , un objecte semblant. El dolium no tenia coll ni nanses , i en molts casos mesurava fins a 1,8 m d’alt.

Amb l’Institut vam fer una excursió fins al Santuari de la Salut, a Sabadell, per veure si hi havia restes arqueològiques romanes i escoltar el que la guia ens explicava.

FullSizeRender(1)

Gràcies a la guia, vam saber que la Salut es va trobar ara fa 100 anys un magatzem de dolis de  l’Antiga Roma: estaven ensorrats a terra per tal de mantenir en bon estat els aliments o líquids que emmagatzemaven, com ara vi, pell de raïm , oli d’oliva, blat i altres cereals comuns.

Actualment no es pot veure el magatzem de dolis de la Salut in situ, perquè l’excavació ha tornat a ser tapada, però  sabem que existia, i el vam veure representat en un esquema que hi ha a la ermita pre-romanica de la Salut.

A més, el museu té unes fotografies que mostren com era el camp de dolis quan va ser excavat:

cinca

DOLIA romanes a ARRAGONEM

Per Noèlia Jurado

La producció de vi a la zona del VallèIMG_0607s -la Laietània ibèrica- va ser una de les activitats econòmiques més importants, que es van dur a terme en època romana. El vi laietà es preparava i emmagatzemava a les dolia, i era distribuït en àmfores a tots els racons de l’imperi.

                                                           Joan Vila Cinca al costat dels dolis trobats a la Salut.  Fotografia del Museu d’Històra de Sabadell.

Els dolis eren grans recipients de ceràmica, amb una capacitat d’uns 1400 litres. Les vil·les tenien camps amb dolis, i n’hi podia haver fins a un centenar d’enterrats a terra fins al coll, que funcionaven a manera dels cellers actuals. Però aquestes també s’empraven per guardar cereals, llegums i olis.

FullSizeRender

Doli del Museu d’Història de Sabadell

El mes d’agost de 1914, ara fa 102 anys, Joan Vila Cinca, va iniciar les primeres excavacions arqueològiques a Arragonem, concretament al costat del santuari de la Salut. Entre les primeres i més notables troballes es va descobrir un recinte anomenat silum que contenia 68 dolia. Les dimensions d’aquests recipients solien ser d’uns 1’40 metres d’alt  i 1’30 metres d’ample. Eren fabricades amb un fang del mateix color que el subsòl on es van trobar; això fa pensar que molt probablement van ser construïdes en aquest mateix lloc, és a dir, al forn de terrissa de la vil·la que també va trobar Joan Vila Cinca. Alguns dels les dòlis  duien gravades, en xifres romanes, la seva capacitat i el nom d’algunes persones, que podien ser els seus terrissers. De vegades, els dolis es podien trencar, però, tornar a fer-los resultava molt car; aleshores s’arreglaven amb una mena de grapes. Això és el que podem veure al doli del museu d’Història de Sabadell.

de7431bb-90e9-4065-b779-679e0dd9b7d4

Què us sembla? Les grapes per arreglar aquest doli escardat es veuen força bé, però també s’hi pot identificar un número molt llarg:. De fet  no sabem si hi veiem 1 o 2 números.

Nosaltres hi llegim un 10.031, un símbol “S” que no sabem identificar, i una altra xifra que ens sembla un 26.

Ací van les nostres preguntes: 1. Hi hem de llegir 1 o 2 xifres? 2. Què significa el símbol “S” que apareix a la inscripció. 3. Si la inscripció ens explica la capacitat del doli, parlem de SEXTARII, de CYATHIII? Què ens en podeu dir alguna cosa? Gràcies!