Inhumacions i incineracions en època romana

Per Erik Rivero

A la visita que vam fer amb l’institut el dia 26 de maig al Museu de Sabadell em vaig fixar en una tomba de tegulae  que hi havia exposada, i aixó m’ha portat a buscar informació sobre els rituals funeraris en època romana.

Les tombes de teIMG_0472gulae responen a un tipus d’enterrament d’inhumació molt freqüent a partir del segle III i fins a l’alta edat mitjana, que era utilitzat freqüentment per gent pobra. Consistia a utilitzar les teules de les cobertes de les cases com a receptacle per dipositar-hi el difunt, abans de ser enterrat.

Des dels romans més rics fins als més pobres, tots retien el seu respecte als morts amb celebracions i festes, ja que la mort no era vista com una cosa dolenta, sinó com l’inici d’una nova etapa. Per aixó, a banda de plorar, també festejaven el mort alegrement. Aquestes celebracions podien arribar a durar fins a una setmana. En aquests rituals funeraris també es retia culte als Lares, els déus domèstics o familiars.

Els funerals dels pobres no arribaven a ser tan sofisticats, i alguns eren directament llençats a fosses comunes, però sempre s’intentava retre homenatge als morts: si no, els morts vagarien eternament pel món dels vius sense gaudir de cap descans.

En època romana els cadavers podien ser inhumats  (és adir, enterrats), o incinerats. La incineració era el ritual més popular.38

Imatge de la sèrie d’Antena 3 Hispania, la leyenda, on es fa el ritual d’incineració.

columbari_RomaEl ritual de la incineració consistia a reduir el cadàver a cendres. En el mateix foc on cremava el cadàver es llençaven ofrenes, animals estimats i objectes de valor sentimental per al difunt i els familiars. Un cop el cadàver estava incinerat, les cendres eren dipositades en un columbari com el que veiem a la fotografia.

 

Com ja hem dit abans, la inhumació és l’enterrament del cadàver. Abans d’enterrar-lo, solia ser netejat. Un cop netejat, era exposat a l’atri de la domus, perquè els familiars i amics el poguessin veure un últim cop, com fem avutumbas_inhumacioni dia.

 

 

 

Imatge on veiem els diferents tipus d’inhumacions que es realitzaven.

Després es feia la conclamatio, que consisteix a dir el nom del mort tres cops per comprovar que està realment mort. A continuació es posava una moneda a la boca del mort per pagar a Caront, barquer que porta els morts a l’Hades. Finalment es feia una processó des de la casa del difunt fins a la necrópolis, situada als afores de la ciutat.

Webgrafia: http://www.romanorumvita.com ; http://www.erroreshistoricos.com ; http://www.tarraconensis.com ; http://museus.sabadell.cat/museu-historia

 

 

DOLIA romanes a ARRAGONEM

Per Noèlia Jurado

La producció de vi a la zona del VallèIMG_0607s -la Laietània ibèrica- va ser una de les activitats econòmiques més importants, que es van dur a terme en època romana. El vi laietà es preparava i emmagatzemava a les dolia, i era distribuït en àmfores a tots els racons de l’imperi.

                                                           Joan Vila Cinca al costat dels dolis trobats a la Salut.  Fotografia del Museu d’Històra de Sabadell.

Els dolis eren grans recipients de ceràmica, amb una capacitat d’uns 1400 litres. Les vil·les tenien camps amb dolis, i n’hi podia haver fins a un centenar d’enterrats a terra fins al coll, que funcionaven a manera dels cellers actuals. Però aquestes també s’empraven per guardar cereals, llegums i olis.

FullSizeRender

Doli del Museu d’Història de Sabadell

El mes d’agost de 1914, ara fa 102 anys, Joan Vila Cinca, va iniciar les primeres excavacions arqueològiques a Arragonem, concretament al costat del santuari de la Salut. Entre les primeres i més notables troballes es va descobrir un recinte anomenat silum que contenia 68 dolia. Les dimensions d’aquests recipients solien ser d’uns 1’40 metres d’alt  i 1’30 metres d’ample. Eren fabricades amb un fang del mateix color que el subsòl on es van trobar; això fa pensar que molt probablement van ser construïdes en aquest mateix lloc, és a dir, al forn de terrissa de la vil·la que també va trobar Joan Vila Cinca. Alguns dels les dòlis  duien gravades, en xifres romanes, la seva capacitat i el nom d’algunes persones, que podien ser els seus terrissers. De vegades, els dolis es podien trencar, però, tornar a fer-los resultava molt car; aleshores s’arreglaven amb una mena de grapes. Això és el que podem veure al doli del museu d’Història de Sabadell.

de7431bb-90e9-4065-b779-679e0dd9b7d4

Què us sembla? Les grapes per arreglar aquest doli escardat es veuen força bé, però també s’hi pot identificar un número molt llarg:. De fet  no sabem si hi veiem 1 o 2 números.

Nosaltres hi llegim un 10.031, un símbol “S” que no sabem identificar, i una altra xifra que ens sembla un 26.

Ací van les nostres preguntes: 1. Hi hem de llegir 1 o 2 xifres? 2. Què significa el símbol “S” que apareix a la inscripció. 3. Si la inscripció ens explica la capacitat del doli, parlem de SEXTARII, de CYATHIII? Què ens en podeu dir alguna cosa? Gràcies!

 

DE PAULINIANUM A SABATELLUM PER LA VIA AUGUSTA

Els alumnes de clàssiques de l’institut fa anys que vivim a Polinyà. Alguns, fins i tot, hi hem nascut.  La majoria ja sabíem  que el nom de Polinyà deriva de PAULINIANUM, un antropònim llatí que significa “propi de Paulí“. El que ja no sabíem és que el nom de Paulí ja apareix en dues inscripcions de l‘ager de Barcino (veg. article Oriol Olesti, pp 182-183) i que un tram de la via Augusta passava pel fundus d’aquest llinatge de propietaris rurals.

FullSizeRender (2)Així doncs, fa un parell de setmanes, ens vam calçar unes vambes i vam decidir seguir les traces d’aquesta via des de Polinyà fins a Sabadell, tot recordant que en època romana cap dels dos pobles existia. La nostra primera sorpresa: el camí apareix assenyalat als rètols dels senders del poble, i el primer el trobem a l’esglèsia de Sant Salvador!  Uns plafons informatius ens recorden que les restes més antigues localitzades al subsòl de l’esglèsia són de l’antiguitat tardana (ss. VI-VIII) i correspondrien a un magatzem.

esglesia sanefa

Creuem la carretera BV-1421 i anem a trobar la Font de la Mare de Déu. Des d’allí enfilem el camí en direcció a Torre Romeu, però abans passarem per l’hípica Morera, pels controvertits horts de can Alzina i creuarem la riera de Canyameres. Arribats a Torre Romeu, anem a trobar l’ermita romànica de Sant Nicolau, des d’on gaudirem d’una interessant panoràmica de la llera del riu Ripoll:FullSizeRender (4)

 

 

Baixem per un corriol que ens condueix a la passarel·la de ferro que creua el riu. Ens apropem al passeig de la revolució, deixant a la nostra dreta el Vapor dels Nois Boixons. L’FullSizeRender (5)enfilem fins arribar al carrer Quevedo i el seguim quan es transforma en carrer de la Creueta i carrer Palanca, que ens haurà portat al centre de Sabadell.

Hem fet uns 6km de recorregut a peu en unes 2h, havent esmorzat. Ara ens espera la Roser Enrich al Museu d’Història de Sabadell per parlar-nos de les excavacions que ara fa 100 anys van descobrir restes romanes a La Salut i els seus rodals.