ROMÀNIC AL SEGLE XXI

L’esglèsia de Sant Salvador de Polinyà va ser decorada el s. XII amb un mcomplex programa iconogràfic, sota la direcció de l’anomenat Mestre de Polinyà, a qui també s’atribueixen les pintures de Santa Maria de Barberà.

Actualment les les pintures murals originals es troben al Museu Diocesà de Barcelona, però podem gaudir In situ d’unes magnífiques reproduccions realitzades entre el  2003 i el 2004 per l’iconògraf Raül Galusca.

El passat dissabte vam aprofitar la Jornada de Portes Obertes de l’institut per investigar la tècnica del tremp d’ou que empraven els mestres pintors de l’edat mitjana quan elaboraven els seus retaules sobre fusta. Vam treballar amb pigments bàsics i rovell d’ou com aglutinant per reproduir una de les escenes que hi ha representades a l’absis. En voleu veure els resultats?

[youtube width=”600″ height=”500″]https://youtu.be/pIaFfHhlYfU[/youtube]

FEMINAE MANU MARITI CRUDELISSIMI INTERFECTAE. Dos epitafis que denuncien l’homicidi de dones romanes.

Enguany  des de l’àrea de clàssiques commemorarem la Diada Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones amb el treball de traducció de dos epitafis dels segles II-III.

Els epitafis de l’antiguitat tenien una evident funció comunicativa: acompanyaven monuments funeraris pensats per a ser exposats en un espai públic, davant la mirada de tots els vianants que s’aturaven a llegir-los.

Per tant, una inscripció funerària sempre era una bona oportunitat per presentar una imatge ideal del difunt, però també per fer evident quinsfamiliars  s’han fet càrrec dels darrers moments de la persona estimada.

2 epitafis excepcionals de l’epigrafia llatina commemoren la mort d’una dona, però també acusen públicament a qui les va matar voluntàriament i violenta. En els dos casos es denuncia un crim de família i els denunciants són parents masculins de les víctimes.  En els propers dies treballarem la traducción d’aquestes inscripcions, basant-nos en el treball de MARTA GONZÁLEZ.  HERRERO, Epitafios-denuncia del homicidio de dos mujeres romanas.

Jornades Europees de Patrimoni 2016

Aquesta tarda un grup d’alumnes de l’àrea de clàssiques de l’institut hem presentat a les Jornades Europees de Patrimoni 2016, que se celebren a Polinyà, la ponència que du per títol: Els pioners de l’arqueologia al Vallès: Joan Vila i Cinca i les excavacions de Can Marata de Polinyà.

2016-09-16-PHOTO-00000006

La comunicació ha servit per explicar el que havíem après i penjat al bloc la darrera primavera: la importància de Joan Vila i Cinca, un artista de la fi del segle XIX, que impulsa les Belles Arts a Sabadell, la docència del dibuix, però també l’arqueologia del Vallès; les excavacions que va fer a la Salut; la mansio d’Arragonem al Santuari de la Salut amb el seu magatzem de dolis; i les troballes arqueològiques de JVCinca als terrenys de can Marata del nostre poble (pondus, llànties, terra sigilata).

L’any passat ja vam participar a les Jornades Europees de Patrimoni amb la comunicació DE LA FÀBRICA GUERIN AL SEMINARI DE BARCELONA (cinquanta anys de la troballa del mastodont de Polinyà). Al nostre bloc VESTIGIS DE POLINYÀ hi podeu trobar informació que us pot sorprendre!