De Albert Cogolludo i Ruben Grande

Quan els Savis se n’ hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:

–Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.
Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte 15 i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D’Egipte he cridat el meu fill. (Mateu, 2, 13 ss)

La fugida a Egipte és un relat contingut a l’Evangeli segons Mateu.  Després de la visita dels Reis d’Orient, un àngel s’apareix en somnis a Josep de Natzaret i li comunica que el rei Herodes el gran vol matar tots els infants per por que aparegui el Messies anunciat a la profecia i li tregui el poder. Llavors la seva parella, Maria, marxa a Egipte amb el seu fill per evitar la massacre dels innocents. Només a la mort del rei tornen a Palestina.

A l’esglesia de Polinyà hi ha una pintura de la majestat de Maria, que conté elements curiosos de la fugida a Egipte que no apareixen a la Bíblia sinó als evangelis apòcrifs. Aquests expliquen que, quan Josep i Maria eren de camí a Egipte amb el seu fill en braços, va començar a fer molta calor. Llavors, les palmeres es van anar inclinant per protegir-los de la calor i oferir-los els seus dàtils per menjar. Aquest relat justifica la presència de palmeres al voltant de la majestat de Maria de l’església del nostre poble.

La pintura de l’església de Polinyà és diferent a la resta, ja que hi ha palmeres al voltant de la verge. Això es perquè el autor d’aquestes pintures no només coneixia el relat Bíblic tradicional sinó també coneixia el relat dels evangelis apòcrifs;  és a dir, era molt culte.

Imatge: GIOTTO, Fugida a Egipte (s.XIV).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fugida_a_Egipte

per Inés López i Marta Vivar.

Al diccionari wordreference el terme APOCALIPSI es defineix com la fi del món. La paraula prové del grec apokálypsis, que significa “treure el vel” o “revelació”.

El darrer llibre de la Bíblia es titula Apocalipsi, perquè l’evangelista Joan hi explica la revelació que ha rebut de Déu sobre la fi del món. Aquest és un llibre ple de simbolismes que han estat estudiats des de molts punts de vista.

A Polinyà tenim unes pintures murals romàniques que representen símbols molt coneguts de l’Apocalipsi: hi podem veure dos dels quatre genets, el llibre dels set segells, l’anyell dels set ulls i un canelobre de set espelmes. Mirarem d’explicar què simbolitzen alguns d’aquests elements i les inscripcions que els acompanyen.

Símbols de l’Apocalipsi a les pintures.

Als capítols 5 i 6 de l’Apocalipsi,  Joan explica com en la seva revelació veu  un home assegut en un tron -Déu-, que du a la mà un pergamí protegit amb set segells que ningú és capaç d’obrir: només un anyell de 7 ulls, -que representa Jesús-, els acaba obrint i  dels 4 primers i apareixen 4 genets, que munten cavalls de colors diferents.

Els que veiem representats a Polinyà són 2: el genet del cavall vermell, que porta una espasa per provocar la guerra la terra i la matança entre els homes; i el genet del cavall negre, que porta una balança a la mà i que provocava la gana.

Segons el relat de l’Apocalipsi, amagades al cinquè segell es troben totes les ànimes que han patit martiri per mantenir-se fidels al testimoni de la paraula de Déu. El sisè segell provoca un terratrèmol en obrir-se: el Sol s’enfosqueix, la Lluna es tenyeix de vermell, i les estrelles cauen sobre la terra; amb l’obertura del setè  i últim segell, tothom es refugia  en coves, perquè ha arribat el dia del gran càstig. 

A les pintures també hi ha representats set canelobres, que representen els set esperits de Déu:   Del tron sortien llampecs, veus i trons, i davant d’ell cremaven set llums de foc, que són els set esperits de Déu. (Apocalipsi 4)

Les inscripcions

Unes inscripcions en llengua llatina il·lustren les  pintures esmentades de l’església. Són les següents:

• SEPTEM CANDELABRA significa “els set canelobres”. Representen els set esperits de Déu, esmentats a Apocalipsi 4.
• INFERNO que significa “a l’infern”. Aquesta inscripció es troba situada al costat del genet que porta la llança i que està atacant els homes.
• AGNUS EST IMMOLATUS PRO SALU que vol dir “l’anyell ha estar immolat per a la salvació”.  Al cristianisme l’anyell és la representació de Crist. L’anyell de l’Apocalipsi està descrit al llibre amb set ulls. A la pintura de Polinyà només en veiem dos, però la pintura no està en gaire bon estat, i no sabem si hi podien ser.

Quina funció devien tenir aquest tipus de pintures?

Lles pintures de Polinyà i, per extensió, les romàniques, tenien una funció didàctica. És a dir, els sacerdots podien il·lustrar els sermons amb les pintures, en una època en la què el tema del judici final era molt habitual.

De Lorena Serban i Andrea Duque

A l’esglèsia de Sant Salvador de Polinyà hi ha una pintura mural que representa l’escena on Jesús és portat davant de Ponç Pilat.

A l’esquerra hi veiem Jesús amb l’aura al cap. A la part central de la pintura trobem Ponç Pilat amb la vestimenta d’un romà important. A la dreta hi reconeixem un soldat amb un escut.

Ponç Pilat va ser un governador de la província de Judea i com a representant de l’emperador, tenia el màxim poder polític, militar, administratiu i judicial.

Jesús va ser jutjat i condemnat a mort pels jueus, però ells no el podien executar ja que estaven molt a prop de la Pasqua i segons la seva religió ho tenien prohibit. Per aquest motiu i, com mostra la pintura, Jesús va ser portat davant Pilat per soldats romans, com el que veiem a la dreta, perquè ser jutjat.

L’evangeli de Lluc explica que el judici va ser així:

Aleshores la gent es va aixecar i va portar Jesús a Pilat. 2  I van començar a acusar-lo, dient: «Hem trobat aquest home causant revoltes entre el poble, prohibint pagar els impostos al Cèsar i dient que ell és el Crist, el rei». 3  Pilat li va preguntar: «Ets tu el Rei dels jueus?». I Jesús li va contestar: «Tu mateix ho has dit». 4  Llavors Pilat va dir als sacerdots principals i a la gent: «No trobo cap motiu per condemnar aquest home». 5  Però ells van insistir: «Causa revoltes entre el poble amb el que ensenya per tot Judea; va començar a Galilea i ha arribat fins aquí»   Lluc, 23, 2-5

Desprès d’haver escoltat Jesús i el poble, Ponç Pilat va preguntar al poble de Judea si preferien alliberar Barrabas, un assassí, o a Jesús, un predicador que assegurava ser rei dels jueus. El poble va decidir alliberar l’assassí.

Ponç Pilat era conscient que Jesús era innocent, però el va haber de condemnar a la crucifixió. Per fer evident el seu punt de vista, diferent del  seu poble, així explica l’evangeli de Mateu que va fer:

24 Quan va veure que no en treia res, sinó que es començava a formar un aldarull, Pilat va agafar aigua i es va rentar les mans davant de tothom, dient: «Sóc innocent de la sang d’aquest home. Vosaltres en sou respons”  Mateu, 27, 24

Aquesta escena ha sortit en diferents pel.lícules i sèries. En aquest enllaç de la serie LA BÍBLIA  el podeu veure al minut 4.47.

FONTS DE L’ARTICLE:

• Informació de Ponç Pilat
• Información sobre el judici de Jesús davant de Ponç Pilat