Category Archives: historia de Roma

LA CONCEPCIÓ DE LA MORT ENTRE ELS ROMANS

per Irene Cusidó .

Setmanes anteriors, vam visitar el Museu d’història de Sabadell, on es troben dipositades moltes troballes arqueològiques fetes a la ciutat i el rodal, com per exemple, les restes de Can Marata.

necro_visita_076A mi em va interesar especialment la tomba feta amb trossos de teulada (tomba de tegulae).Per això la Chus, la nostra professora de llatí, va encomanar-me que fes aquesta redacció, explicant aquest àmbit tan important pels romans.

Quan un romà moria se li preparava un funeral meticulós: es rentava el cos, es perfumava, es vestia amb la millor vestimenta que tingues, se li col·locaven flors, corones … Després de tot això, es sortia de casa del mort i amb músics i els coneguts i els familiars, es passejava fins arribar al fòrum, és a dir, la zona central. Quan s’arribava, deixaven el cadàver i un parent del difunt donava un discurs.

columbarisUna vegada fet tot això, el mort havia de ser incinerat o inhumat. Per una banda, en cas d’incineració, l’urna amb les cendres eren dipositades en nínxols o columbaris. Per l’altra, en cas d’enterrament, els cossos eren inhumats en pànteons o en tombes humils.

urnaEl Museu d’història de Sabadell disposa d’una sèrie de restes, com per exemple, urnes d’incineració i una tomba tegulae, que podem visitar, gaudir i empapar-nos d’arqueologia romana per poder conèixer una mica el dia a dia dels nostres avantpassats.

Primera imatge extreta de: Clàssics a la romana ;segona imatge extreta de: IMPERIVM ROMANVM;tercera imatge extreta de: Joaquim Verdaguer i Callabé

 

 

 

“Delenda Carthago” de Franco Battiato

L’any 1993 Franco Battiato publica el seu disc Cafè de la Paix, amb una selecció de temes relacionats amb la guerra.

Una d’aquestes peces és Delenda Carthago, on l’autor descriu l’expedició romana per aniquilar aquest territori. Escolta la cançó:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/-sQYJPw-wSw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Com ja hauràs vist, la canço té un text en italià i un altre en llatí. Aquesta és la traducció de la part de la lletra en italià:

 

Les nostres legions avancen per terres ignotes,
per fundar una colònia a imatge de Roma.
“Cal anihilar Carthago”.
Amb els dits pintats de henna en triclinis de patricis
s’assaboreixen carns especiades amb aromes d’Orient.
En calzes finament jaspejats murmuren els vins,
les roses, la mel.
Als circs i als estadis
s’amunteguen turbes trastornades
que celebren rituals de sang

lupa.gif Ara ve la vostra feina: Aquesta és el tram de la cançó en llatí:

 

 

 

Conferendis pecuniis

La construcció de participi d’aquest primer vers prové d’una cita dels Annals de Tàcit (llibre 15, capítol 45). Aquest és el seu context: Interea conferendis pecuniis pervastata Italia, provinciae eversae sociique populi et quae civitatium liberae vocantur.

ergo sollicitae tu causa, pecunia, vitae!
per te immaturum mortis adimus iter;
tu vitiis hominum crudelia pabula praebes,
semina curarum de capite orta tuo.

 

El fragment correspon a l’inici d’una de les Elegies de Properci (SEXTUS PROPERTIUS, Elegiae) . Concretament, és la setena del tercer llibre. Ara us toca a vosaltres trobar l’enllaç del text llatí i la traducció del fragment. Quan siguem a classe treballarem sobre les vostres recerques.

 

Bona feina!

Per als batxillerats (i els ESO inquiets): Juli Cèsar

Us proposo que aquests dies de festa escolteu el programa de ràdio En guàrdia del 09 /05 /04 dedicat a Juli Cèsar i la guerra de les Gàl·lies. Sobre el que escolteu us demano que us prepareu tres preguntes sobre el que no hàgiu entès. Aniria bé que me les enviéssiu al bloc abans del 10 de desembre.

vercingetorix

Participarà algú més que en Lluís? Gràcies.

lupa Per als investigadors inquiets: títol del quadre, autor, època de creació i museu que allotja l’obra d’art (amb enllaç directe, of course…)