La toponímia és la disciplina que estudia els noms propis de lloc.
L’anàlisi etimològica dels topònims ens permet saber que alguns descriuen les característiques d’un lloc (p ex, SOPEIRA < SUB PETRAM, “al peu de la pedra”); altres ens recorden un nom de persona vinculada amb el territori (p ex, LLANÇÀ < LANCIUS) i d’altres simplement tenen un origen desconegut.
Aquest any, per celebrar el Dia de les Llengües d’Europa els alumnes de 4t ESO ens endinsem en la toponímia de la nostra comarca per esbrinar l’origen dels noms dels municipis del Vallès Occidental. Aquest n’és el resultat. Ens hi acompanyes?
Com cada any, iniciem el curs amb la celebració del Dia Internacional de les llengüesd’Europa i aprofitem l’avinentesa per sensibilitzar-nos amb la diversitat de llengües que hi ha al nostre voltant.
Aprofitarem per exposar alguns treballs realitzats en cursos anteriors:
El curs 2012-13 els alumnes de l’àrea de clàssiques de l’institut vam participar al concurs de Fotografia de Patrimoni que anualment convoca la Generalitat de Catalunya. L’excursió al jaciment arqueològic d’Empúries ens va permetre dur a terme aquesta experiència, i com a resultat vam rebre un guardó, amb la següent fotografia de l’Àngel Ruiz:
El guardó va consistir en la participació d’una jornada de formació de fotografia de patrimoni a les instal·lacions de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu de Barcelona. A continuació podeu gaudir d’algunes imatges preses pel nostre company guardonat:
Enhorabona, Àngel
Demà dilluns a segon de batxillerat començarem a treballar la poesia d’Horaci. I per fer boca, atacarem amb el poema onzè del seu primer llibre d’Odes, que conclou amb el famós vers:
carpe diem quam minimum credula postero
“viu l’avui, no et refiïs gens del demà”
El carpe diem és un principi poètic amb arrels humanes profundes, que la tradició lírica ha repetit insistentment des de l’època clàssica fins a l’actualitat. Horaci ha sabut transcriure de manera sintètica amb aquesta locució la invitació a viure el temps present, a aprofitar tot allò que la vida, capriciosa, ens posa a l’abast, a fer coses importants.
A l’actualitat carpe diem és una locució que la gent ha fet seva: la trobem a les vostres agendes, als rètols de bars musicals, als posavasos d’algunes discoteques… Penso que el ressorgiment d’aquesta locució el trobem a la pel·lícula El club dels poetes morts (1989), de Peter Weir. Potser us agradarà veure el moment del film on es fa present el tòpic d’Horaci.
Acabarem amb el text llatí de l’oda i la traducció de Nona Arola, Magda Rovira i Pep Julià:
Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Vt melius quicquid erit pati!
Seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.
No vulguis esbrinar –saber-ho és sacríleg-
la fi que a tu i a mi, Leucònoe,
ens han assignat els déus,
ni consultis els càlculs babilònics.
Val més que acceptis el futur, sigui quin sigui.
Tant si Júpiter et concedeix molts hiverns
com si és l’últim aquest que amb els esculls
apaivaga la mar Tirrena,
tingues seny, filtra els teus vins
i, perquè la vida és breu, no esperis llargament.
Mentre parlem haurà fugit el temps envejós:
viu avui i no et refiïs gens de demà
Avui dimecres un grup de 26 alumnes del centre hem participat en un taller de cuina romana al Mercat de la Boqueria de Barcelona. Primer de tot hem fet un rastreig fotogràfic dels productes de mercat i dels mètodes de conservació d’aliments que ja empraven els romans. A continuació hem pujat a la cuina de la Boqueria i allí l’Eulàlia Fargas i l’Àngels ens han assessorat en els rudiments de cuina romana que properament haurem de practicar a casa. A més, hem cuinat -i menjat!- un deliciós aperitiu de cargols bollits amb herbes, acompanyats d’un succedani de gàrum. Com a prima mensa hem elaborat uns cigrons amb ous, gàrum i vi dolç, seguint les receptes d’Apici. Finalment, hem acabat l’àpat amb uns dàtils farcits de nous i fregits amb mel, molt apreciats pels romans.
Ben aviat podrem penjar els resultats de la nostra tasca. Mentretant podem gaudir d’una selecció de fotografies del taller:
Per recordar un dels plats cuinats, us convido a veure la presentació que van elaborar Lorena Bonilla i Yolanda Enríquez dels dàtils amb nous i mel:
El professor Boris Mir al seu blog La mirada pedagògica ens proposa unes interessants reflexions sobre la manera de millorar les nostres exposicions. Treballarem a classe sobre aquest document i la presentació resum que ens fa la biblioteca de l’escola Sant Jordi de Lleida.
Aprofito per recomanar-vos que mireu la brillant exposició del professor Hans Rosling , que ofereix una mirada clarivident sobre el món que hem viscut, el que vivim i el que podem viure en el futur:
Després d’un munt de temps sense escriure, reprenem el bloc. Avui per penjar el vídeo que els companys de primer de batxillerat han preparat per uns companys francesos, per si ens venen a visitar aquesta primavera.
Ana, Cristina, Dani, Marta, Noèlia, Raquel, Tamara, Jèssica: gràcies per la vostra col·laboració.
