Author Archives: mespuna

About mespuna

professora de clàssiques de l'IES Polinyà

DE PAULINIANUM A SABATELLUM PER LA VIA AUGUSTA

Els alumnes de clàssiques de l’institut fa anys que vivim a Polinyà. Alguns, fins i tot, hi hem nascut.  La majoria ja sabíem  que el nom de Polinyà deriva de PAULINIANUM, un antropònim llatí que significa “propi de Paulí“. El que ja no sabíem és que el nom de Paulí ja apareix en dues inscripcions de l‘ager de Barcino (veg. article Oriol Olesti, pp 182-183) i que un tram de la via Augusta passava pel fundus d’aquest llinatge de propietaris rurals.

FullSizeRender (2)Així doncs, fa un parell de setmanes, ens vam calçar unes vambes i vam decidir seguir les traces d’aquesta via des de Polinyà fins a Sabadell, tot recordant que en època romana cap dels dos pobles existia. La nostra primera sorpresa: el camí apareix assenyalat als rètols dels senders del poble, i el primer el trobem a l’esglèsia de Sant Salvador!  Uns plafons informatius ens recorden que les restes més antigues localitzades al subsòl de l’esglèsia són de l’antiguitat tardana (ss. VI-VIII) i correspondrien a un magatzem.

esglesia sanefa

Creuem la carretera BV-1421 i anem a trobar la Font de la Mare de Déu. Des d’allí enfilem el camí en direcció a Torre Romeu, però abans passarem per l’hípica Morera, pels controvertits horts de can Alzina i creuarem la riera de Canyameres. Arribats a Torre Romeu, anem a trobar l’ermita romànica de Sant Nicolau, des d’on gaudirem d’una interessant panoràmica de la llera del riu Ripoll:FullSizeRender (4)

 

 

Baixem per un corriol que ens condueix a la passarel·la de ferro que creua el riu. Ens apropem al passeig de la revolució, deixant a la nostra dreta el Vapor dels Nois Boixons. L’FullSizeRender (5)enfilem fins arribar al carrer Quevedo i el seguim quan es transforma en carrer de la Creueta i carrer Palanca, que ens haurà portat al centre de Sabadell.

Hem fet uns 6km de recorregut a peu en unes 2h, havent esmorzat. Ara ens espera la Roser Enrich al Museu d’Història de Sabadell per parlar-nos de les excavacions que ara fa 100 anys van descobrir restes romanes a La Salut i els seus rodals.

TOPONÍMIA DEL VALLÈS AMB 4T ESO

La toponímia és la disciplina que estudia els noms propis de lloc.

L’anàlisi etimològica dels topònims ens permet saber que alguns descriuen les característiques d’un lloc (p ex, SOPEIRA < SUB PETRAM, “al peu de la pedra”); altres ens recorden un nom de persona vinculada amb el territori (p ex, LLANÇÀ < LANCIUS) i d’altres simplement tenen un origen desconegut.

Aquest any, per celebrar el Dia de les Llengües d’Europa els alumnes de 4t ESO ens endinsem en la toponímia de la nostra comarca per esbrinar l’origen dels noms dels municipis del Vallès Occidental. Aquest n’és el resultat. Ens hi acompanyes?

EXPERIÈNCIA EFIM DE FOTOGRAFIA DE PATRIMONI 2013

El curs 2012-13 els alumnes de l’àrea de clàssiques de l’institut vam participar al concurs de Fotografia de Patrimoni que anualment convoca la Generalitat de Catalunya. L’excursió al jaciment arqueològic d’Empúries ens va permetre dur a terme aquesta experiència, i com a resultat vam rebre un guardó, amb la següent fotografia de l’Àngel Ruiz:

 INS Polinyà_Empúries_Àngel_Ruiz_Rubio_17_1

El guardó va consistir en la participació d’una jornada de formació de fotografia de patrimoni a les instal·lacions de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu de Barcelona. A continuació podeu gaudir d’algunes imatges preses pel nostre company guardonat:
IMG_5734 (1)
Enhorabona, Àngel

CARPE DIEM QUAM MINIMUM CREDULA POSTERO

Demà dilluns a segon de batxillerat començarem a treballar la poesia d’Horaci. I per fer boca, atacarem amb el poema onzè del seu primer llibre d’Odes, que conclou amb el famós vers:

carpe diem quam minimum credula postero

viu l’avui, no et refiïs gens del demà”

El carpe diem és un principi poètic amb arrels humanes profundes, que la tradició lírica ha repetit insistentment des de l’època clàssica fins a l’actualitat.  Horaci ha sabut transcriure de manera sintètica amb aquesta locució la invitació a viure el temps present, a aprofitar tot allò que la vida, capriciosa, ens posa a l’abast, a fer coses importants.

A l’actualitat carpe diem és una locució que la gent ha fet seva: la trobem a les vostres agendes, als rètols de bars musicals, als posavasos d’algunes discoteques…  Penso que el ressorgiment d’aquesta locució el trobem a la pel·lícula El club dels poetes morts (1989), de Peter Weir. Potser us agradarà veure el moment del film on es fa present el tòpic d’Horaci.

Acabarem amb el text llatí de l’oda i la traducció de Nona Arola, Magda Rovira i Pep Julià:

Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Vt melius quicquid erit pati!
Seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.

No vulguis esbrinar –saber-ho és sacríleg-
la fi que a tu i a mi, Leucònoe,
ens han assignat els déus,
ni consultis els càlculs babilònics.
Val més que acceptis el futur, sigui quin sigui.
Tant si Júpiter et concedeix molts hiverns
com si és l’últim aquest que amb els esculls
apaivaga la mar Tirrena,
tingues seny, filtra els teus vins
i, perquè la vida és breu, no esperis llargament.
Mentre parlem haurà fugit el temps envejós:
viu avui i no et refiïs gens de demà

Cuina romana al mercat de la boqueria

Avui dimecres un grup de 26 alumnes del centre hem participat en un taller de cuina romana al Mercat de la Boqueria de Barcelona. Primer de tot hem fet un rastreig fotogràfic dels productes de mercat i dels mètodes de conservació d’aliments que ja empraven els romans. A continuació hem pujat a la cuina de la Boqueria i allí l’Eulàlia Fargas i l’Àngels ens han assessorat en els rudiments de cuina romana que properament haurem de practicar a casa. A més, hem cuinat -i menjat!- un deliciós aperitiu de cargols bollits amb herbes, acompanyats d’un succedani de gàrum. Com a prima mensa hem elaborat uns cigrons amb ous, gàrum i vi dolç, seguint les receptes d’Apici. Finalment, hem acabat l’àpat amb uns dàtils farcits de nous i fregits amb mel, molt apreciats pels romans.

Ben aviat podrem penjar els resultats de la nostra tasca. Mentretant podem gaudir d’una selecció de fotografies del taller:

Per recordar un dels plats cuinats, us convido a veure la presentació que van elaborar Lorena Bonilla i Yolanda Enríquez dels dàtils amb nous i mel:

També podeu visitar una presentació sobre sistemes de conservació d’aliments, elaborada per alumnes de l’Institut Cristòfol Ferrer, així com la presentació que ens va fer l’alumna Noèlia Romero, sobre les factories de salaó a Empúries. Ah!, Anna, des del bloc Allons-y! ha fet una entrada parlant de la nostra sortida -gràcies-.

Com podem millorar les nostres exposicions?

El professor Boris Mir al seu blog La mirada pedagògica ens proposa unes interessants reflexions sobre  la manera de millorar les nostres exposicions.  Treballarem a classe sobre aquest document i la presentació resum que ens fa la biblioteca de l’escola Sant Jordi de Lleida.

Aprofito per recomanar-vos que mireu la brillant exposició del professor Hans Rosling , que ofereix una mirada clarivident sobre el món que hem viscut, el que vivim i el que podem viure en el futur:

Les factories de salaó a Empúries

Arran de la darrera sortida a Empúries, la Noèlia ens va obsequiar amb aquesta presentació sobre les factories de salaó a la cultura grecoromana.

Com que no va ser penjat a la fi del curs, que us serveixi de vídeo d’acollida del nou curs 2009-10.

La benvinguda a totes i a tots!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Bf_so95LhOI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Coneixeu el mite de Faetont i el Pollancre? L’explica la Yolanda Enríquez

Darrerament hem treballat el lèxic de la botànica i hem conegut mites clàssics que justifiquen l’aparició d’espècies vegetals.

Yolanda ens ha explicat els trets bàsics del pollancre i el mite clàssic que en justifica la seva aparició. El voleu conèixer?

[slideshare id=1192812&doc=elpollancreilamortdefaetontpptminimizer-090324170916-phpapp01]