Els alumnes de clàssiques de l’institut fa anys que vivim a Polinyà. Alguns, fins i tot, hi hem nascut. La majoria ja sabíem que el nom de Polinyà deriva de PAULINIANUM, un antropònim llatí que significa “propi de Paulí“. El que ja no sabíem és que el nom de Paulí ja apareix en dues inscripcions de l‘ager de Barcino (veg. article Oriol Olesti, pp 182-183) i que un tram de la via Augusta passava pel fundus d’aquest llinatge de propietaris rurals.
Així doncs, fa un parell de setmanes, ens vam calçar unes vambes i vam decidir seguir les traces d’aquesta via des de Polinyà fins a Sabadell, tot recordant que en època romana cap dels dos pobles existia. La nostra primera sorpresa: el camí apareix assenyalat als rètols dels senders del poble, i el primer el trobem a l’esglèsia de Sant Salvador! Uns plafons informatius ens recorden que les restes més antigues localitzades al subsòl de l’esglèsia són de l’antiguitat tardana (ss. VI-VIII) i correspondrien a un magatzem.
Creuem la carretera BV-1421 i anem a trobar la Font de la Mare de Déu. Des d’allí enfilem el camí en direcció a Torre Romeu, però abans passarem per l’hípica Morera, pels controvertits horts de can Alzina i creuarem la riera de Canyameres. Arribats a Torre Romeu, anem a trobar l’ermita romànica de Sant Nicolau, des d’on gaudirem d’una interessant panoràmica de la llera del riu Ripoll:
Baixem per un corriol que ens condueix a la passarel·la de ferro que creua el riu. Ens apropem al passeig de la revolució, deixant a la nostra dreta el Vapor dels Nois Boixons. L’
enfilem fins arribar al carrer Quevedo i el seguim quan es transforma en carrer de la Creueta i carrer Palanca, que ens haurà portat al centre de Sabadell.
Hem fet uns 6km de recorregut a peu en unes 2h, havent esmorzat. Ara ens espera la Roser Enrich al Museu d’Història de Sabadell per parlar-nos de les excavacions que ara fa 100 anys van descobrir restes romanes a La Salut i els seus rodals.
