Enguany des de l’àrea de clàssiques commemorarem la Diada Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones amb el treball de traducció de dos epitafis dels segles II-III.
Els epitafis de l’antiguitat tenien una evident funció comunicativa: acompanyaven monuments funeraris pensats per a ser exposats en un espai públic, davant la mirada de tots els vianants que s’aturaven a llegir-los.
Per tant, una inscripció funerària sempre era una bona oportunitat per presentar una imatge ideal del difunt, però també per fer evident quinsfamiliars s’han fet càrrec dels darrers moments de la persona estimada.
2 epitafis excepcionals de l’epigrafia llatina commemoren la mort d’una dona, però també acusen públicament a qui les va matar voluntàriament i violenta. En els dos casos es denuncia un crim de família i els denunciants són parents masculins de les víctimes. En els propers dies treballarem la traducción d’aquestes inscripcions, basant-nos en el treball de MARTA GONZÁLEZ. HERRERO, Epitafios-denuncia del homicidio de dos mujeres romanas.
gulae responen a un tipus d’enterrament d’inhumació molt freqüent a partir del segle III i fins a l’alta edat mitjana, que era utilitzat freqüentment per gent pobra. Consistia a utilitzar les teules de les cobertes de les cases com a receptacle per dipositar-hi el difunt, abans de ser enterrat.
i dia.
s -la Laietània ibèrica- va ser una de les activitats econòmiques més importants, que es van dur a terme en època romana. El vi laietà es preparava i emmagatzemava a les dolia, i era distribuït en àmfores a tots els racons de l’imperi.
