De Albert Cogolludo i Ruben Grande

Quan els Savis se n’ hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:

–Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.
Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte 15 i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D’Egipte he cridat el meu fill. (Mateu, 2, 13 ss)

La fugida a Egipte és un relat contingut a l’Evangeli segons Mateu.  Després de la visita dels Reis d’Orient, un àngel s’apareix en somnis a Josep de Natzaret i li comunica que el rei Herodes el gran vol matar tots els infants per por que aparegui el Messies anunciat a la profecia i li tregui el poder. Llavors la seva parella, Maria, marxa a Egipte amb el seu fill per evitar la massacre dels innocents. Només a la mort del rei tornen a Palestina.

A l’esglesia de Polinyà hi ha una pintura de la majestat de Maria, que conté elements curiosos de la fugida a Egipte que no apareixen a la Bíblia sinó als evangelis apòcrifs. Aquests expliquen que, quan Josep i Maria eren de camí a Egipte amb el seu fill en braços, va començar a fer molta calor. Llavors, les palmeres es van anar inclinant per protegir-los de la calor i oferir-los els seus dàtils per menjar. Aquest relat justifica la presència de palmeres al voltant de la majestat de Maria de l’església del nostre poble.

La pintura de l’església de Polinyà és diferent a la resta, ja que hi ha palmeres al voltant de la verge. Això es perquè el autor d’aquestes pintures no només coneixia el relat Bíblic tradicional sinó també coneixia el relat dels evangelis apòcrifs;  és a dir, era molt culte.

Imatge: GIOTTO, Fugida a Egipte (s.XIV).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fugida_a_Egipte