La Judit i el Gonzalo han triat el mateix experiment per fer a casa seva, aquí teniu les seves imatges. No m’estranya, amb tots a casa tantes hores, saber escriure missatges secrets es una gran sort i si a sobre fas ciència, doncs BINGO. Què han fet? Han fet aparèixer el què han escrit en un paper blanc (en el que sembla que no hi ha pas res d’escrit)  quan l’apropem a una font de calor

Vinga, segur que esteu impacients per saber com escriuen missatges “top secret”  oi? Voleu fer-ho també?

Necessitareu: Bastonet de cotó, full blanc, i una espelma i com a  Reactius:Llet, suc de llimona,aigua, vinagre,suc de ceba,sucre i suc de poma  .

Què has de fer?

1-Agafar un bastonet, suca’l a la llet (o al suc de llimona, vinagre, suc de ceba, solució de sucre, suc de poma, mel diluida…) i escriu  allò que vulguis en el paper.

2-Molt important (abans d’aixecar el full enlaire) el deixes secar

3-Ara ho apropes a una font de calor, en aquest cas una espelma. També ho pots provar sota/sobre  la llum d’estudi, apropet de la porta del forn per fora si a casa estan cuinant, damunt el radiador si el tens encès, i si es un dia molt calurós i tens paciència el pots deixar al sol. Això si si vols anar ràpid com ells han fet i fer-ho amb una espelma, demana a algun adult que t’hi ajudi una mica, ja que s’ha de vigilar de no apropar massa el paper a l’espelma  per evitar que es cremi.

4- I tatxan! Veus com per art de màgia que va apareixent tot allò que has escrit o dibuixat.

Segur que t’estas preguntant el perquè ha passat oi? 

L’ àcid cítric (el que està en els reactius com el vinagre, suc de llimona…)  és el responsable de fer que les lletres invisibles que hem escrit amb suc de llimona, es tornin visibles quan hi apliquem una font de calor. El suc de llimona, que és translúcid i lleugerament groc, conté àcid cítric. L’àcid cítric és un sòlid blanc, que no es distingeix sobre el paper on hem escrit amb suc de llimona. Ara bé, quan escalfem el paper que conté aquest àcid cítric, l’àcid cítric es descompon mitjançant una reacció química i es transforma en uns altres compostos que ja no són blancs (són més aviat de color marró) i per tant, els veiem sobre el paper.

UNA CURIOSITAT: Ells no son els únics que han volgut provar aquest experiment. La tinta invisible és el terme aplicat a un nombre de líquids que segueixen sent invisibles a l’ull després de ser escrits en el paper fins que s’utilitzen alguns mitjans per fer l’escriptura visible. Alguns de vosaltres m’heu ensenyat a vegades uns rotuladors que semblen transparents…doncs, ara sabeu quin compost porten dins (àcid cítric).

Aquest tipus de tintes invisibles es van utilitzar durant la Primera Guerra Mundial per passar missatges sense que l’enemic se n’assabentés. Diuen però, pels més romàntics que  també es  feien servir entre enamorats…