JOSEP M. FUSTÉ BLANCH

El dia 13 de juny de 2019 l’alumnat de CS van tenir el plaer d’entrevistar una persona il·lustre del nostre poble. Aquest senyor es diu Josep Maria Fusté i Blanch. Josep M. Fusté va néixer a Linyola el 15 d’abril de 1941. L’any 1960 va fitxar pel FC Barcelona. Fou cedit a l’Osasuna per retornar al Barça el 1962. Jugava de migcampista i al club blaugrana va jugar durant deu temporades, entre 1962 i 1972Amb un total de 407 partits va arribar a ser el capità del Barça. Guanyà un total de quatre títols al club. Fou vuit cops internacional amb la selecció espanyola entre 1964 i 1969. Un cop retirat ha seguit vinculat al món de l’esport blaugrana, ja sigui dins de l’Agrupació de Veterans o bé com a comentarista esportiu.

Enllaç a l’álbum  Ens visita Josep M. Fusté

Des d’aquí li volem agrair el seu interès per haver-nos visitat i contestat a totes les preguntes que li vam fer i que ara us detallem tot seguit:

  1. Va seguir estudiant mentre jugava a futbol?

Sí, ens obligaven. Vaig fer el batxiller però llavors em vaig dedicar al futbol com a professional. Amb 12 anys fins que vaig acabar el batxiller als matins anava a l’escola i teníem una escola concertada i a la tarda anàvem a entrenament.

  1. S’ho passava bé jugant als partits?

Molt, perquè m’agradava molt. Si fas una professió, t’ha d’agradar i si t’agrada i t’ho passes bé i millor.

  1. Tenia moltes amistats al futbol?

Sí, en vaig fer moltes i també enemistats. Hi ha moltes enveges al món del futbol.

  1. Amb quina cama xuta?

Xutava amb les dues, ambidextre. M’era igual, però jo era dretà, no de dretes. (riu) Un cop se’m va carregar l’engonal, l’entrenador em va dir de xutar amb l’esquerra i llavors vaig començar a utilitzar l’esquerra i m’hi vaig acostumar.  Tothom es pensa que sóc esquerrà. Les faltes les tirava amb l’esquerra, els penals amb la dreta; tothom es pensava que era esquerrà i tot ve d’aquesta lesió.

  1. Què el va inspirar a jugar al futbol?

L’única cosa que hi havia en aquells temps era el futbol al poble. A la meva època només hi havia un esport, el futbol i al Planell ens agradava molt jugar-hi. No hi havia cap més esport, havies de jugar al futbol, perquè no hi havia bàsquet, handball…

  1. Li va impressionar que li demanessin jugar amb el Barça?

A tots els nanos sempre  els fa il·lusió, sempre n’hi ha de periquitos, però normalment fa il·lusió.

  1. Si li demanessin tornar a jugar amb el Barça als veterans, diria que sí?

He jugat més partits de veterans que amb el 1r equip. Amb el 1r equip vaig jugar 400 partits. Amb els veterans 1200. Com que em vaig retirar jove, en vaig jugar molts.

  1. Quants anys tenia quan va començar a jugar i amb quants anys va acabar?

Amb 12 anys em van venir a buscar. A l’escola actual, aquí, hi havia un camp de futbol. Va venir una festa major d’agost i em van venir a veure. Ens van veure a 5 que els van fitxar: Vallés, Camarasa, Batlle, Carbonell i jo. Només em vaig quedar jo. Tots ens enyoràvem i als 12 anys ja vaig arribar al Barça. Allí em vaig quedar fins als 31, que és quan vaig acabar.

  1. El va animar la seva família quan va jugar al Barça?

Mon pare era molt futboler, li agradava molt, però la mare no massa. Jo tenia germans que em portaven 22 anys, 20 i 18 anys. Vaig ser fruit d’un descuit. Quan vaig marxar deien: el nen marxa, el nen, el nen…Me’n vaig anar i m’ho vaig passar bé i m’ho segueixo passant bé.

  1. Alguna vegada havia pensat que el fitxaria el Barça?

Realment no, perquè ningú s’imagina arribar tan amunt. Però m’ho vaig passar molt bé.

  1. Quan era molt petit li agradava el futbol?

A tots ens agrada. Almenys a la meva època, només hi havia el futbol, no existia cap més esport que el futbol. Ni bàsquet, ni hoquei…

  1. Quantes targetes li van treure al FC Barcelona?

Una i merescuda.

Va ser vermella?

Llavors no existia, amb una targeta te n’anaves al carrer. Li vaig pegar una puntada a un i és gros perquè li vaig fer a un company meu. Aquest noi el van fitxar per l’Osasuna. Ve l’Osasuna i em va fer una mala passada i per això amb una puntada el vaig fer fora del camp.

  1. Quantes medalles i trofeus ha aconseguit?

Jo, medalles? No ho sé. Trofeus en tinc algun, campió de lliga, copa, copa d’Europa, però medalles no ho recordo. Del Gamper sí que en tinc molts a casa, me’n sobren.

  1. Quin és el seu rècord de gols en una temporada aproximadament?

No era golejador, perquè jugava al mig del camp. Mai vaig ser un golejador destacat.

  1. Quan creu que s’acabarà de construir el nou camp del Barça?

Crec que ara estan demanant la llicència per acabar-lo d’una vegada i per mi serà el camp més bonic del món quan estigui acabat. Hi haurà més localitats? No, per seients no, hi haurà més quantitat d’atraccions, restaurants, coses dins del complex… Seients n’hi haurà 105000 i no n’hi haurà més. Ja n’hi ha prou.

  1. De petit volia ser futbolista?

Jo vaig viure amb una família que tenia un germà (el gran) que ja era futbolista i els avis i besavis sempre diuen que el bo és el gran. Doncs no, jo era el petit. Tot i això , el meu germà gran deien que era més bo que jo.

  1. Quina va ser la seva reacció quan va arribar a la Masia?

Plorava tot el dia perquè m’enyorava. Ets un nen de 12 anys només estudiant, només esperaves el dissabte i diumenge pel partit de futbol. Però durant les hores que no tenies entrenament  i que no estaves a l’escola, ho passaves molt malament. N’hi va haver un que per a mi el millor jugador: era Paco Carbonell. Jugava molt bé a futbol. Va venir amb mi però se’n va tornar al poble a fer de pagès.

  1. Està orgullós del que ha fet?

Sí, molt, per ser futbolista i tenir la sort de jugar al Barça has d’estar content. O sinó ets un desagraït.

  1. Hi havia Champions en aquella època…Si és així, quantes n’ha jugat al llarg de la seva vida futbolística?

No existia encara. Hi havia la copa de la UEFA, l’Eurocopa, la Recopa. D’aquestes sí que en vam jugar i les vàrem guanyar, però la Champions no existia encara.

  1. Alguna vegada ha fet un amic de l’equip rival?

Sí, molts. Si ets una persona normal has de ser amic de les bones persones. Vagin de color blanc o negre, és igual… L’amistat no s’ha de perdre per res. Tinc molts bons amics de gent que jugant ens havíem pegat una puntada i tot i així, som amics igual.

  1. Li hauria agradat jugar en un altre equip diferent?

No, vaig tenir la sort de jugar al Barcelona. Vaig jugar a l’equip que volia jugar des de petit. I, de fet, hi vaig jugar fins que vaig plegar.

  1. Vostè s’ha lesionat algunes vegades?

Molt poques, només em vaig lesionar un cop de l’engonal. És l’única vegada que em vaig lesionar fort. Mai més, jo sempre jugava tots els partits . I si no jugava, em treien perquè era dolent.

Hi ha qui té un quàdriceps molt fort, és molt fàcil que es trenqui. Jo tenia les cames perfectes per a jugar a futbol. I és curiós perquè un dia, un doctor molt bo va dir-me si podria posar les meves cames a la medicina esportiva, perquè es veu que tenia unes cames perfectes per ser futbolista. Jo no ho sabia. Les tenia llargues, molt llargues; llavors  per aquest motiu em va dir que no tindria gaires lesions, sempre i quan em dediqués a l’esport. Fins als 36 anys que ja havia plegat, vaig tenir una lesió de menisc  i em vaig haver d’operar. Però jugant a futbol, des dels 17 fins als 32 mai vaig tenir cap lesió.

  1. A part del futbol, quin esport li agrada més?

L’atletisme per les qualitats que jo tenia. Jo físicament era molt fort. Aquí al poble havia fet curses a peu i amb bicicleta i guanyava a tota la meva generació. Quan era al Barça també fèiem coses de resistència (perquè ara no es fa), curses d’atletisme i jo era dels que entrenava. Era molt fort.

  1. Quants equips li van demanar fitxar-lo?

Tres. Quan vaig plegar em van venir a buscar el Madrid, el Sevilla i el València. Com que era jove, tenia 32 anys i podia jugar 2 u 3 anys més, em van venir a buscar. I vaig dir que no, que ja havia plegat. Vaig plegar perquè a la família on estava jo feia falta i vaig plegar per tornar a casa. Sinó hagués pogut jugar 3 anys més. I de tots aquests me n’hagués anat a Sevilla, perquè era un equip que em transmetia simpatia, eren més alegres.

  1. Ha deixat alguna cosa important pel futbol?

No, perquè m’ha omplert molt el futbol. M’ho he passat molt bé. I encara m’ho estic passant bé. No jugant, perquè no puc, però veient-lo. Fa 2 anys que encara vaig jugar a futbol… Bé, vaig sortir, més que jugar.

  1. Què li sembla la temporada que ha fet el Barça aquest any?

Una mica irregular. Tot i que s’hagi guanyat la cosa més bona que és la lliga, això implica regularitat, que vol dir que ets el millor equip. Però s’ha fallat amb coses amb una temporada que hagués pogut ser grandiosa. Imagina’t si te’n recordes de les últimes coses de la temporada, però si anem a mirar el que és una temporada sencera, guanyar la lliga és lo màxim. A les altres competicions només tens 6 partits que pots fer-ne de dolents i perdre. Però la lliga és regularitat. La temporada no és que hagi sigut molt bona, però…

  1. Creu que s’hauria de destituir a algun jugador, a l’entrenador o a la directiva?

I qui portaria aquest club llavors? De cop i volta no pots treure jugadors, entrenador i directiva. Això no vol dir que les tres coses que tu dius es puguin fer a poc a poc… Quasi estic d’acord amb el que has dit tu, però fent-ho a poc a poc.

  1. Com pot ser que tenint un jugador com el Messi es pot desaprofitar tant com ara per exemple el dia del Liverpool?

Jo per mi el Messi ha de jugar fins i tot coix. I el dia del Liverpool va ser en general que no es va ser valent. L’equip no va ser valent. El Messi és l’únic jugador que, tot i que a vegades sembla que diguis que no hi és, a vegades, s’aparca una estona. Però quan toca la pilota, sempre crea perill, dóna idees. A més li agrada guanyar. Als entrenaments es baralla per guanyar. És d’aquesta manera. El dia del Liverpool jo vaig tenir la decepció, com quasi tots, però jo crec que va ser l’actitud general de l’equip.

  1. Potser el Puyol no era tan tècnic, però fa falta un líder?

Sí, no n’hi ha cap d’aquests i fan falta. El Busquets ho podria tenir això, però és  el típic que va a la seva. És molt bo, el  millor jugador a la seva posició. És una persona que si tingués caràcter, seria el líder ideal. Ara mateix no n’hi ha cap. Hi ha un noi que es diu Rosell que juga al juvenil que té un caràcter molt semblant al Busquets. Aquest si el conserven, pot ser bo.

  1. Com pot ser que un jugador com el Rakitić no veu perillar la seva posició davant la incorporació davant De Jong?

Són diferents, el Rakitić és molt bo per un equip, s’ha de tenir un jugador com ell. De Jong és més creatiu. Però el Rakitic té coses molt bones: xuta bé, és valent… Jo crec que De Jong és dels millors fitxatges que han fet al Barcelona des de fa molt de temps.

  1. Com va poder guanyar el Sr. Bartomeu a la presidència quan a priori no coincideix amb la filosofia Barça? ( cantera) No creu que ha destrossat bastant el model Barça?

Això no és culpa d’ell. És culpa de la secretaria tècnica. Si em parles d’un relleu, ara se’n presenta un que es diu Font. A més, aquest pensa com jo, pensa amb el Guardiola.

El Bartomeu jo el conec molt com a persona i és un empresari. A més, ell era jugador de bàsquet. Però és molt bona persona. Té una empresa amb 3.800 treballadors. Ara, de futbol, no hi entén gaire.

El Charlie i jo som els seus assessors, fem una entrevista sovint però no ens fa cas. A secretaria tècnica n’han agafat 4 o 5 que els conec a tots. Però n’hi ha 2 que no en saben res de futbol. Un es lleidatà ; després n’hi ha un altre que jugava a futbol sala. No en sap res tampoc. Sembla que ho facin expressament.

  1. A vostè li agrada la nova equipació del Barça, la de quadrats?

Les equipacions al començament no agraden mai, però després les vas veient i dius          veus que no estan malament. La groga, al començament era una cosa rara i ara tothom        vol aquest color. Ara tenim els quadres, com de Croàcia, i ens hi acostumarem. Al cap d’un mes direm que la samarreta és bonica.

  1. Que sentia vostè quan sortia a jugar al camp?

Era una persona molt rara. No m’afectava per res; n’hi ha que sortien espantats, tots      estaven tremolant. Jo, en canvi, era una persona molt fresca, no m’afectava res. Ja em           podien xiular, que m’era igual. Jugava bé o malament, però m’era igual que em cridessin.

  1. I a ells i elles que ara tenen el somni de ser futbolistes? Quin consell els dona?

Primer tenir qualitats, si tens una mica de sentit comú, el que la toca bé que s’hi       dediqui. No perquè digui un jo vull ser futbolista, ho ha de ser; si no tens qualitat, dedica’t als estudis, i després practica l’esport que sigui. No vulguis ser futbolista si no tens qualitat. Primer són els estudis i després l’esport.

N’hi ha que despunten molt i als 14, 15 anys sigui per una lesió, sigui per una noia es      deixen perdre. Jo he tingut companys que eren molt millors que jo i no s’hi han dedicat        perquè van deixar l’esport. El primer és tenir qualitats. Si tens qualitats i afició sí,  però si tens qualitats i no t’agrada qualsevol esport, no t’hi dediquis. T’ha d’agradar. Que tu          vegis que tens qualitats per desenvolupar aquell esport. Dedica-t’hi, si no            professionalment, per distreure’t.

  1. A vostè a part li agrada el futbol femení?

Mira, fins fa poc no m’agradava gaire. I encara veig que, tot i que juguen bé a futbol,      només li veig una cosa: que quan li tiren una pilota a l’aire i la vol parar amb el pit, (sense semblar masclista) fan coses rares per a què no els faci mal. Hi ha dones que segur que són bones, que juguen millor, almenys des  de que vaig plegar. Quan ho vaig fer, llavors van començar el futbol sala. I em van dir si volia entrenar, però vaig dir que no.

I ara també, ja ho sé que juguen bé, però pateixo per aquesta cosa. Quan veig una pilota alta penso en com es posaran. Fixeu-vos-hi: si ve una pilota alta, fan postures             estranyes. Una falta a 9 metres, per exemple, fa mal a qualsevol (home i dona); a un       home clar que li fa mal, però la dona s’ho hauria de pensar abans de posar-s’hi.

  1. Quin consell els dona a tots en general perquè moltes vegades a les hores del pati juguen a futbol i és el dia que sempre sorgeixen els problemes perquè hi ha molta competitivitat entre ells i no hi ha la figura de l’àrbitre. A diferència de quan juguen als clubs, quin consell els pot donar?

Primer ser educat i ser respectuós. El que no es pot fer és donar una puntada per guanyar un partit o un entrenament al pati. Això no es permet a ningú. Qui ho faci, s’ho ha de fer mirar. Aquí s’ha de ser persones educades, bons estudiants i a la vegada bons amics. D’aquesta manera veuràs la cordialitat que hi haurà entre la colla. En canvi, si us discutiu per res, per guanyar un partit o un entrenament, és igual, queda en un entrenament al pati. Si es perd no passa res, seguiu entrant a classe, seguiu estudiant i aneu a dinar i a passar-vos-ho bé. Això és el que heu de fer.

  1. Algunes nenes es queixen que moltes vegades els nens no els passen la pilota.

Això és una cosa de companyerisme, no és perquè sigui noia, és companyerisme. Tant si jugues amb una noia com amb un noi el futbol és una cosa d’associació. S’ha de donar la pilota a qui millor estigui situat. Qui tingui la pilota i no en sap, que també pot ser, i no veu el que ha de fer i vol fer la seva jugada, aquí hi ha molta gent que no té el sentit d’allò que és el futbol i el futbol és jugar entre tots i aquell que abaixa el cap i només veu la pilota, sense passar-li a ningú, no és que no trobi a ningú, és que no et veu… Doncs aquest no en sap de jugar a futbol. Aquest fins que no xocarà, no donarà la pilota.

MOLTES GRÀCIES PER HAVER-NOS CONCEDIT AQUESTA ENTREVISTA I MOLTA SORT,

SR. FUSTÉ!