Quan volem articular els patis de les escoles de forma diferent al patró habitual, hem de tenir en compte que són àrees de joc infantil i que es regeixen per la mateixa normativa vigent per als espais públics on juguen els infants dels nostres pobles i ciutats.
La documentació de referència per a tota la Unió Europea es troba recollida principalment en la Norma UNE-EN 1176 que es desglosa en diferents capítols. Ens interessa especialment el primer, UNE-EN 1176-1, on trobem els requisits generals de seguretat per a l’equipament de les àrees de joc i superfícies que tracta sobre la majoria d’aspectes que hem de tenir en compte per a les propostes relacionades amb el disseny general de l’espai i els materials. La resta de capítols es dediquen cada un a un element del mobiliari exterior: gronxadors, tirolines, etc.
És una bona normativa molt ben pensada i elaborada que ens ajuda a acompanyar el sentit comú amb propostes senzilles evitant sempre qualsevol perill.
En la seva introducció exposa literalment:
Asumir riscos és una característica esencial del joc en tots els entorns en els que els infants passen un temps jugant. El joc pretén oferir als infants la possibilitat de trobar uns riscos acceptables com a part d’un entorn d’aprenentatge estimulant, desafiant i controlat. El joc s’hauria de dirigir a la gestió de l’equilibri entre la necessitat d’oferir uns riscos i la necessitat de mantenir els infants lluny de danys seriosos.
En referència al que dictamina el Departament d’Ensenyament, sobre els espais exteriors:
Els espais exteriors són entorns d’aprenentatge i agents educatius de primer ordre per als alumnes. Es tracta de moments i situacions que cal planificar acuradament per tal que esdevinguin realment educatius. Aquest espai proposa temes de reflexió, exemples i altres materials d’utilitat per a les escoles que volen anar més enllà en el disseny i en els criteris que inspiren el funcionament dels seus espais exteriors.
Més informació en la següent pàgina web: Espais exteriors. Departament d’Ensenyament