Es convida als membres del Nousafareig (Carme Cols i Pitu Fernández), amb l’objectiu d’explicar el disseny viu del projecte i que ells ens facin la seva valoració amb la intenció de millorar el projecte, enriquint-lo o si cal, modificant el plantejament.
Observacions realitzades:
. Sanejar tema formigues de la façana nord de l’escola.
. El procés de transformació, adequar l’espai a les necessitats de la comunitat educativa.
. En el seu blog, han introduït una entrada sobre normativa.
. Tenir en compte: formació, naturalesa protagonista, espais sensorials, continuïtat dins – fora i comunitat educativa.
. Inici d’un procés
Necessitem aturar-nos, observar i emprendre un procés, un camí acompanyats per la formació per trencar les barreres d’una escola encallada en el temps.
Recuperar la memòria dels vells edificis o de les escoles rurals i la gran riquesa dels seus espais naturals.
Aturar-nos per donar valor al potencial d’espais que tenim, que són del poble i que l’administració local ha de repensar com un membre més de la COMUNITAT EDUCATIVA.
Pensar el que significa retrobar espais on els materials són la pròpia naturalesa.
Espais més pensats com a zones enjardinades que provoquen el plaer de crear situacions imprevistes i molt previstes: música, teatre, passejos, converses, construccions de projectes, hort. Espais sensorials en els quals sempre hi ha canvis i sempre són referents per les històries que poden passar.
Sabem de les dificultats que suposen els canvis d’entendre l’aprenentatge des d’una globalitat, amb estructures flexibles, de respecte per als processos individuals i col·lectius que evidencien una forma de replantejar i de viure els espais dins i fora d’una altra manera.