Seduïdes per Barcelona (2)

Les seduïdes amb Paco Camarasa a la llibreria Negra i Criminal

El dia escollit per fer el recorregut per la Barceloneta va ser el dissabte 29 de setembre. No podia ser el diumenge perquè els llocs on volíem anar estarien tancats.

Plovia a bots i barrals, dubtàvem, però al final vam decidir no ajornar la passejada; ens feia il·lusió trepitjar el barri.
Quan ens dirigíem a la llibreria Negra i Criminal, caminant pel carrer de la Sal convertida en un veritable riu, vaig sentir que la Mª Jesús comentava que tot plegat era molt romàntic.
Havíem parlat abans per telèfon amb Paco Camarasa per informar-lo de la visita. La portàvem en secret perquè volíem que fos una sorpresa per l’ Adelina que és una entusiasta lectora de novel·la negra.

Mullades fins al moll de l’os vam entrar a la llibreria. La impressió va ser gran. Allò era un museu! Fotografies, records, regals dels lectors, s’encavalcaven sobre les parets, la taula, les cadires, el paravent … i a les prestatgeries un munt de novel·les policíaques, negres, criminals i fins i tot de sang i fetge. Al bell mig del sostre un rètol amb una pregunta acaparava l’atenció de les seduïdes. “¿el móvil?”

De seguida Paco Camarasa, el llibreter, va iniciar una conversa molt interessant sobre la seva especialitat. Mentre ens explicava anècdotes i experiències va entrar la Montse Clavé, la seva dona, que es va afegir al grup. Ella ha fet un recull de receptes de cuina que ha trobat en els novel·les i ha editat el llibre Manual práctico de cocina negra y criminal.
No vam trigar gaire en fer-li la pregunta tòpica “podem trobar alguna recepta per desfer-nos del marit?” Per no rebaixar el grau de morbositat a la situació vam decidir no  aclarir  que cap de les seduïdes té marit.

De la conversa puc destacar les següents frases:

• En aquest món o tens diners o tens imaginació
• Jo sóc llibreter perquè sóc lector
• Una llibreria així només pot existir si deixem de ser consumidors  per convertir-nos en ciutadans. El consumidor pot comprar  qualsevol cosa a qualsevol lloc. El ciutadà necessita una llibreria que se la pugui fer seva.

Abans del comiat les seduïdes es van comprometre a participar en el 9è festival BCNegra que es celebrarà durant la primera setmana del mes de febrer i del qual el Paco i la Montse en són el cor

_______________________________________________________________

Porta del darrera de la Parròquia

Al darrera de l’altar de l’església de Sant Miquel del Port,  existeix una porta que la comunica amb la plaça del Poeta Boscà, seguint estrictament el cànon de l’urbanisme barroc.
La porta, que encara és transitable, proporcionava  als militars un camí més directe des de les seves casernes, ubicades en aquesta zona.

Dues casernes dintre de la Barceloneta, una de cavalleria i l’altra d’infanteria, eren exemples d’arquitectura militar barroca. Construïdes entre el 1764 i el 1779, tenien capacitat per a 1.200 homes cadascuna.
Les façanes repetien els elements estructurals i decoratius de tots els edificis del barri.

La caserna de cavalleria, que ocupava l’espai de la plaça del Poeta Boscà, fou enderrocada  el 1930 aproximadament.
La caserna d’infanteria romangué fins després de la guerra civil de 1936-39;  sobre el seu solar, actualment plaça del Llagut, es va edificar el bloc d’habitatges per a pescadors.

Aquest conjunt d’habitatges  construït el 1951, representa un dels exemples  més interessants d’habitatge obrer en la Barcelona del segle XX. Per a l’arquitecte José Antonio Coderch significa, per diverses raons,  una peça clau en la seva trajectòria.

Monument a Juan Boscán

La plaça del Poeta Boscà està situada al darrera del mercat.  Va ser remodelada juntament amb el mercat per l’arquitecte Josep Miàs.
En ella podem trobar una gran varietat de mobiliari urbà i també art públic.
Ubicat a l’entrada de l’aparcament subterrani  veiem un monument dedicat a Juan Boscán.
La biblioteca La Fraternitat ens ha facilitat un escrit de l’arquitecte Josep Miàs on diu:
“Aquesta actuació pretén mostrar que darrera del fred nom de la plaça hi ha una persona i un poeta i donar-lo a conèixer als veïns. Que la gent s’apropi als seus escrits, a la seva manera de pensar, etc.
La proposta és molt senzilla, recollir dos  texts (poemes) del poeta Boscán, amb la tipografia adient per situar-nos a l’època de l’autor (s. XVI).
La forma de presentar-los aprofita la peanya de formigó en forma de tronc de piràmide existent per sustentar un dels bàculs d’enllumenat de la plaça.
Es tracta com si fos un llibret d’apunts obert, situant en les dues cares més planes i enfrontades els poemes. Les altres dues cares laterals visualment actuen com el gruix de fulls de la llibreta que encara resten per omplir.”

Si mirem al terra veiem el Paviment del Peix. I les paraules de l’arquitecte Josep Miàs són:
” Ja en el concurs per al mercat vam fer un collage amb uns peixos fantàstics de César Manrique, uns dibuixos per a nens que podien contenir i explicar l’alegria d’aquesta gent, la seva vitalitat, la seva energia, la seva il·lusió, malgrat les moltes dificultats.
En realitat el mercat sempre ha estat un element de cohesió social del barri, un referent, de vegades secret i solament visible per als seus habitants.
Aquesta havia de ser una condició del projecte, de manera que l’edifici i el seu entorn més immediat realment  esdevingueren punt de referència clar d’aquesta part de la ciutat de Barcelona.”

_____________________________________________________________

Més informació:

Versos del poeta Juan Boscán

La reproducció del fragment de l’obra del Poeta Juan Boscán. Publicada a Barcelona el 1543. Títol: Las Obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega.
El document ha estat facilitat per la biblioteca La Fraternitat.
El fragment es va escriure sobre el monument al poeta i en l’actualitat està quasi esborrat.

Joan Boscà i Almogàver o Juan Boscán Almogaver (Barcelona, 1490? – Perpinyà, 21 de setembre de 1542)), fou un poeta català del Renaixement, que va  optar per escriure en llengua castellana. Boscà és famós per haver introduït el vers hendecasíl·lab al castellà.
De família noble, va rebre una excel·lent formació humanística i va servir en la Cort dels Reis Catòlics i després a la de l’emperador Carles V. Va ser preceptor del Duc d’Alba.

César Manrique, nascut a Lanzarote el 1919 i mort en accident de tràfic al mateix lloc el 1992. Era pintor, escultor, arquitecte, conservador de monuments, conseller de construcció, feia projectes de complexos urbanístics, configurador de paisatges i jardins. És imposible imaginar-se Lanzarote sense César Manrique.

” Cuando regresé de New York, vine con la intención de convertir mi isla natal en uno de los lugares más hermosos del planeta, dadas las infinitas posibilidades que Lanzarote ofrecía “.

El mercat de la Barceloneta

El mercat de la Barceloneta  fou inaugurat el 1884, obra de l’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias. És el  primer de la xarxa de 40 mercats de Barcelona anomenats “mercats metalitos” construïts en el segle XIX. L’estructura és de ferro i són fruit de la revolució industrial.
El mercat de la Barceloneta, ric en història,  ha tingut des dels seus orígens un marcat caràcter mariner i pescador. Plenament identificat amb el barri actua com a element dinamitzador de la seva  vida social i comercial.
Els bombardejos de la Guerra Civil el van afectar de forma destacada i el 1939 es va reconstruir la coberta.

L’edifici actual és el resultat de la remodelació integral realitzada entre el 2005  i el 2007 per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, seguint un projecte  de l’arquitecte Josep Miàs, estret col·laborador d’Enric Miralles.
Es va preservar l’estructura original i es van  instal·lar plaques solars a la coberta que generen el 40% de la despesa energètica del mercat.

Fins fa poc era el primer d’Europa que gaudia del prestigi de tenir un  cuiner guardonat amb una estrella Michelin, Àngel Pasqual, pel restaurant Lluçanès; malauradament va haver de tancar el 31 de juliol de 2011, desprès de 20 anys de dedicació.

La biblioteca pública

Els conflictes polítics, la industrialització, l’augment de la classe obrera i els malestars socials de mitjans del segle XIX van facilitar el desenvolupament de l’ideal cooperatiu.
A la Barceloneta, un grup d’amics liderats per Josep Torrelles, l’1 de desembre de 1879 van aprovar els estatuts de La Cooperativa Obrera – La Fraternitat.
L’aiguardent, la canya, el paper de fumar i els llumins van ser els primers productes que s’hi van vendre.
La Fraternitat va patir diversos trasllats fins al seu establiment definitiu, en una casa de planta baixa i pis situada a la cantonada dels carrers Comte de Santa Clara, Sant Carles i Pescadors.
Al 1917 el fort creixement de l’entitat va permetre la reforma higiènica i estètica de l’edifici social, adquirit el 1910.
Les obres es van encarregar a l’arquitecte Francesc Guàrdia i Vial, gendre de Lluís Domènech i Montaner, molt influenciat pel vienès Otto Wagner.
La data d’acabament de les obres va ser 1918.  Les característiques principals són:

• La distribució de l’edifici segueix el model de la Casa del Pueblo ideat per Lerroux.
• La incorporació del totxo vist a la façana, recurs utilitzat en la construcció de l’Arc del Triomf en 1888.
• Un grup escultòric fa la unió dels dos pisos superiors.
• Enfinestrament de gra per tancar la part alta.
• Balcó corregut per unificar les tres façanes
• Dues façanes laterals idèntiques per aconseguir una escala més gran de l’edifici.
• Dos escuts a les cantonades per unir les façanes laterals a la principal.

Malgrat les dificultats, La Fraternitat aconsegueix tirar endavant i seguir present en la vida quotidiana del barri fins que deixa d’existir cap al 1974. La infrautilització de l’espai accelerà la seva degradació.
Al 2001 l’arquitecte Josep Mª Rovira va rehabilitar i transformar l’antiga cooperativa en biblioteca pública pel barri.

______________________________________________________________

Biblioteca La Fraternitat

Al llibre “Passejades per la Barcelona maçònica” editat per l’Ajuntament de Barcelona, llegim el següent:

“El maig del 2001 la Barceloneta inaugurava una biblioteca a l’antiga seu de la cooperativa obrera La Fraternitat.
Tot i que en el cas de La Fraternitat no existeix constància que les coses haguessin anat així, moltes de les cooperatives constituïdes al final del segle XIX tenien una estreta relació amb les lògies maçòniques.
La idea del cooperativisme encaixava perfectament dins dels principis maçònics. El mateix nom de fraternitat remet a un dels pilars en què es sostè la institució junt amb els de llibertat i igualtat, coincidents d’altra banda amb els de la Revolució Francesa. Recordeu que una de les tendències de la Maçoneria especulativa o moderna és la que neix del Gran Orient de França, coneguda com a Maçoneria Liberal o Adogmàtica.
Hi hagués o no relació entre la cooperativa La Fraternitat i alguna de les lògies que operaven en aquell temps a Barcelona, la veritat és que la façana que dóna al carrer de Sant Carles hi ha un evident símbol maçònic, concretament al grup escultòric que l’adorna. En mig de dues figures femenines es pot veure clarament dues mans entrellaçades dins d’un triangle.
Tot i que fa remetre al·legòricament a la idea de fraternitat, la manera com les dues mans es troben l’una amb l’altra coincideix amb la salutació maçònica en el primer grau d’aprenent, és a dir, el polze de la mà dreta prem l’artell corresponent al dit índex de l’altra mà.
Aquesta salutació, juntament amb altres signes i paraules secretes, es transmet al maçó en la seva iniciació. És la manera com aquest nou membre es podrà fer reconèixer arreu. Cada grau té una salutació pròpia.
Cal dir que en el projecte original de l’arquitecte Guàrdia hi havia dos lleons en lloc de les figures femenines, i que en els anys del franquisme el triangle i les mans estaven tapats amb morter. Aquest fet avalaria l’origen maçònic de l’escultura, perquè esborrar qualsevol referència a la societat secreta d’edificis i monuments va ser una tasca preferent de les autoritats franquistes en el marc de la repressió que va exercir contra la institució.”

La Casa del Porró

Mercè Tatjer, catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, explica que la casa de la Barceloneta “és important perquè es l’única casa original del moment de construcció de la Barceloneta del segle XVIII que resta en peu al barri”.

Evolució de les cases de la Barceloneta

L’any 1753, data de la inauguració, les cases arribaven fins a la riba i tenien planta baixa i un pis seguint un model establert.
Aviat, la Barceloneta, habitada per gent d’oficis del mar, va començar a transformar-se. Primer s’hi van afegir noves illes i a partir del segle XIX va començar un procés que va permetre als propietaris aixecar cada cop més plantes damunt els edificis originals, fins a una alçada de sis pisos. El barri es va fer cada cop més dens i se’n va multiplicar la població. En molts casos, les remuntes en van canviar la fesomia.

L’única casa supervivent amb façana a tres carrers, coneguda per la casa del porró, estava degradada i en perill. Historiadors i entitats del barri van protagonitzar una llarga lluita per salvar un valuós patrimoni no protegit. El programa d’equipament comunitari del Pla de Barris de la Barceloneta va permetre que l’Ajuntament de Barcelona adquirís l’edifici i en fes una acurada rehabilitació que li ha restituït la imatge originària. Ara, amb el nom de la casa de la Barceloneta 1761, aquest edifici, situat al carrer de Sant Carles número 6, es convertirà en un equipament cultural que servirà per descobrir la història del barri i la seva evolució i posar-la en el context de l’urbanisme barroc.
En els darrers anys de la casa, l’habitatge es va segregar i es va instal·lar als baixos un establiment de restauració. En les reixes de les finestres van col·locar un porró de ferro que li va donar el sobrenom.

______________________________________________________________________________________

El dia que les seduïdes vam visitar la Casa de 1761 vam trobar una noia molt amable  nascuda a la Barceloneta i enamorada de la Barceloneta. Amb una companya ha fet un estudi fotogràfic de tots els detalls arquitectònics del barri; han trobat més de 3.000 i amb la selecció editaran un llibre. Va ser molt amable amb nosaltres i ens va explicar  algunes anècdotes del barri que anirem explicant en els diversos articles. També ens va deixar veure i tocar l’històric “porró”.

La Guerra Civil

La pintada trobada a la façana de la finca del número 45 del carrer de Sant Miquel de Barcelona és l’únic vestigi que es conserva de l’antic nomenclàtor dels carrers de Barcelona durant la Guerra Civil juntament amb la pintada de la plaça de Sant Josep Oriol (plaça del milicià desconegut).

Miquel Pedrola va ser un notable dirigent de la Joventut Comunista Ibèrica, detingut el 30 de gener de l’any 1936 per protestar contra la repressió posterior als fets revolucionaris d’octubre del 1934.
Esclatada la Guerra Civil va marxar com a comandant de milícies al front d’Osca amb les dues primeres columnes que van sortir de Barcelona, on va morir . La seva mort va causar un gran impacte a causa de la seva popularitat, i el seu va ser un funeral multitudinari on es van ofrenar més de 140 corones de flors.

_____________________________________________________________________________

Informació consultada a:
Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida

La plaça de la Barceloneta és la més important del barri, en ella està situada la parròquia de Sant Miquel del Port  que és l’edifici més emblemàtic.
No podem oblidar, però, altres detalls anecdòtics.

En primer lloc a l’accedir a la plaça des del passeig de Joan de Borbó, ens sorprèn una rèplica de la Font de Canaletes al bell mig de l’espai.

Al costat dret de la parròquia de Sant Miquel del Port, trobem la casa que va ocupar Fernando Lesseps, promotor del canal de Panamà, entre els anys 1842 y 1848, com a diplomàtic de carrera.
La casa d’estil neoclàsic, segueix el model establert per a totes les cases del barri: consta d’un pis i planta baixa (l’altra planta es va construir posteriorment), les portes i finestres són d’arcs rebaixats i la façana és decorada amb uns grans panells de terracota, molt habituals a la Barcelona de la primera meitat del segle XIX. Manté bastant bé l’estructura, un pati interior i les baranes de ferro forjat originals en el balcó del primer pis.

Casa on va viure Lesseps

Ferdinand Marie, vescomte de Lesseps, conegut per Fernando de Lesseps va néixer a Versalles el 19 de novembre de 1805 i va morir a La Chênaie, Indre, el 7 de desembre de 1894.

A la cantonada del carrer del Mar hi ha una placa conmemorativa d’un concert dels cors de Clavé.
ANSELM CLAVÉ dirigí el 2 de febrer de 1850 a la Barceloneta la seva primera Massa Coral, La Fraternidad, que seria la primera a l’Estat.
En aquella època, la vida de la classe treballadora  es reduïa a treballar moltes hores en dures condicions i sense oportunitat de gaudir d’activitats extralaborals de cap mena, ni oci, ni sanitat ni educació.
Per mitjà de La Fratenidad, Clavé que era maçó, va proposar-se d’acord amb la seva ideologia progressista i filantròpica, l’objectiu d’apropar la música i la cultura als treballadors: una autèntica revolució social.

La Barceloneta recorda Anselm Clavé

Clavé amb el seu grup coral La Fraternidad, organitzà a Barcelona unes sessions de ball anomenades “balls fraternals”. Acudien persones de totes les classes socials i ballaven plegades en una època on les activitats col·lectives eren molt segregades per classes.

___________________________________________________________