La Virgen de la Cabeza

Virgen de la Cabeza

A la parròquia de Sant Isidre Llaurador ens trobem la perla de la passejada.
És tracta del cambril de la Virgen de la Cabeza que està ubicat en el cor de la parròquia.
Parlem amb el presidente i el prioste de la Cofradía Virgen de la Cabeza en Cataluña de la Archidiócesis de Barcelona. L’any 1912 van celebrar el 25è aniversari.
El prior del Santuario de la Virgen de la Cabeza de Andújar (Jaén), pare Saturnino Gómez, donó a la Cofradía Virgen de la Cabeza en Cataluña, el dia 1 d’abril de 1990, una talla, rèplica de la imatge de l’esmentat Santuario.
La verge en un principi va ser acollida provisionalment a l’ermita de Sant Julià d’Altura de Sabadell i posteriorment a la parròquia de Sant Isidre Llaurador.
La confraria es reuneix tots els últims dissabtes del mes, abans de la misa vespertina, a les instal:lacions de la parròquia.
La Virgen de la Cabeza està condecorada amb la Rosa d’Or, màxim guardó concedit per l’Església Catòlica.
És una verge morena i els seus devots i devotes l’anomenen “la Morenita”.

Penó que encapçala la romeria

 

El darrer diumenge d’abril la confraria convoca a una romeria que surt de la parròquia de Sant Isidre Llaurador i passant per Sabadell i Matadepera arriba a l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans, un petit temple, exemple d’art preromànic, de finals del segle X, situat entre Sant Quirze del Vallès i Rubí.

Mantó 25è aniversari brodat amb fil d'or per dones d'Andújar

Publicat dins de Gener | Deixa un comentari

La parròquia

Quan el grup de seduïdes estàvem observant la masia de Can Colom un repicar de campanes ens va embolcar. Eren les campanes de la parròquia de Sant Isidre Llaurador.

Ens vam deixar portar per la crida  i vam entrar a l’església.
El petit temple estava net i polit com una patena. Els capitells de les columnes d’un daurat espectacular. Els murals de Joan Torras com acabats de pintar.

Parròquia

Vam parlar amb unes senyores que resaven i ens van fer cinc cèntims sobre la història d’aquesta parròquia singular.

  • 1946. 1 de juliol, el bisbe de Barcelona Gregorio Modrego promulgà un decret pel qual es creaven a la diòcesi 34 noves parròquies. La número 22 dedicada a Sant Isidre Llaurador, s’havia de situar entre els barris de Sants-La Bordeta (Barcelona) i Santa Eulàlia (L’Hospitalet de Llobregat)
  • 1946. 27 de novembre, es signa el contracte de compra de la masia de Can Gelonch.
  • 1947. A principis d’any es troba un local al carrer Santa Eulàlia 42 i s’obre l’església provisional. La feligresia va col·laborar activament en el procés.
  • 1947. Març. S’encarrega a l’arquitecte municipal Manuel Puig i Janer els plànols del temple. L’església serà molt similar a la Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida , situada a la plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet.
  • 1947. El dia 9 de novembre el doctor Modrego col·locava la primera pedra.
  • 1948. En el mes de juliol s’han d’aturar les obres per manca de fons. Es demana a la feligresia un esforç económic.
  • 1950. Abril, es reprenen les obres.
  • 1951. 23 de desembre, s’inaugura el temple.
  • 2006. El pintor Joan Torras Viver, nascut a Sant Feliu de Llobregat (1929) pinta les imatges que embelleixen les parets de l’església. Representen diverses escenes de la vida de Sant isidre Llaurador, de la seva esposa, Santa Maria de la Cabeza i de Sant Illan, el fill d’ambdós.

Retaule pintat per Torras Viver

Les millores a la parròquia són  constants. Les bastides dins l’església s’han col·locat en diverses ocasions.

http://parroquiasantisidre.org/Historia.html

Publicat dins de Gener | Deixa un comentari

Can Colom

Can Colom és una masia situada al carrer de Martí Codolar 2-4,  està catalogada en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de L’Hospitalet (PEPPA).
La casa pairal data del segle XVII i és una construcció típica de les zones agrícoles on vivien els pagesos de l’època. Ha estat  rehabilitada  al ser inclosa dins del projecte de la Ciutat de la Justícia .
La masia de Can Colom acull les instal·lacions del Centre d’Atenció i Informació a les Dones, CAID.

Can Colom

L’arquitecta barcelonina Meritxell Inaraja i Genís ha estat la responsable del projecte de rehabilitació de Can Colom (2010).
També ho és de la restauració de l’antiga fàbrica de la moneda “La Seca”, per  ubicar l’Espai Brossa de Barcelona (2011).

Publicat dins de Gener | Deixa un comentari

La Ciutat de la Justícia

Ciutat de la Justícia

La Ciutat de la Justícia és el projecte de major dimensió i complexitat del Pla d’infraestructures judicials, que ha dut a terme el Departament de Justícia.
El projecte arquitectònic, liderat pel prestigiós arquitecte londinenc David Chipperfield i l’estudi d’arquitectura b720, s’ha construït en els terrenys de l’antiga caserna de Lepant, entre els termes municipals de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.
Es basa en una col·lecció d’edificis que, amb les seves disposicions, volums i colors, atorguen singularitat i contribueixen a enriquir el skyline  de les dues ciutats

El programa es divideix en vuit blocs prismàtics separats, però connexos entorn d’una plaça pública.
La seva composició espacial trenca amb la imatge rígida i monolítica de la justícia, establint un
equilibri entre els diferents volums, espais i altures.

Edificis i atri

Els blocs I, P, C i F, que alberguen jutjats en les seves primeres plantes, se situen entorn del perímetre d’un edifici de quatre altures que en facilita la connexió: l‘atri.
El gran atri envidrat de connexió presenta una planta visualment més lliure. Permet un accés directe a cadascun dels blocs. Actua com a filtre i reuneix els treballadors i visitants del complex, tant a l’inici com al final de la seva visita, al voltant d’un vestíbul central i públic que domina la plaça exterior.
Les façanes dels vuit blocs, de formigó estructural, presenten vuit tons diferents obtinguts mitjançant  pigments d’òxid de ferro i  d’òxid de crom.

Maqueta

Codi cromàtic dels edificis:

  • VERD, edifici I (Jutjats d’instrucció, Jutjats de Violència sobre la dona, Jutjats de Vigilància Penitenciària i Deganat de Barcelona)
  • FUM, edifici P (Jutjats Penals)
  • TEULA, edifici C (Jutjats de Primera Instància i Jutjats Mercantils)
  • TERRA, edifici F (Jutjats de menors i Fiscalia)
  • NEGRE, edifici G ( Institut de Medicina Legal de Catalunya)
  • OCRE, edifici H (Jutjats de l’Hospitalet de Llobregat)
  • TARONJA, edifici D (oficines i locals d’ús comercial relacionat amb la Justícia a la planta baixa)
  • GROC, edifici J (oficines i locals d’ús comercial relacionat amb la Justícia a la planta baixa)

El visitant s’estranya davant d’un novè edifici amb unes finestres diferents de la resta. Situat  a l’avinguda de la Gran Via, té 128 habitatges amb protecció oficial de lloguer per a joves de l’Hospitalet. Es troben distribuïts en dues escales.

El bloc l’ha construït l’empresa GISA per encàrrec de l’Institut Català del Sòl i s’ha tingut en compte el criteri d’harmonitzar i ser respectuós amb l’entorn arquitectònic del complex de la Ciutat de la Justícia. L’arquitecte és també  David Chipperfield en col·laboració amb  b720.

______________________________________________________________

David Chipperfield (Londres, 1953) és un dels arquitectes actuals més prestigiosos i valorats internacionalment. És professor de la Universitat de Stuttgart i ha treballat amb Norman Foster i Richard Rogers, entre d’altres.
Entre els seus projectes més reconeguts, destaquen la Galeria Limitin (Berlín), el Neues Museum (Berlín), el Cementiri Sant Michele (Venècia), el Palau de la Justícia de Salern, el Museu Davenport de Iowa (EUA), la seu de Toyota (Tòquio) i la Ciutat de les Cultures (Milà).
Per la seva banda, l’estudi b-720, participa com a soci espanyol de l’arquitecte Jean Nouvel.

Publicat dins de Gener | Deixa un comentari

Hotel Santos Porta Fira i Torre Realia

Mural a l'interior de l'hotel

La senyora Marta Faixat del departament de vendes de l‘Hotel Santos Porta Fira ens va fer una visita guiada per l’edifici. Amb infinita amabilitat ens va deixar fer fotografies i ens va explicar detalls de l’arquitectura de Toyo Ito.

Torre Hotel

La torre en forma de tija, va rotant a la vegada que creix i en la seva part superior s’obre com una flor de lotus. Canvia depenent des d’on s’observi i es caracteritza pel seu acabat exterior format per una gelosia de tubs d’alumini de color vermell intens, entre sang i terra. “Vam trigar molt en decidir quina tonalitat de vermell era la millor” -va comentar Toyo Ito als estudiants d’arquitectura de Barcelona-
La relació entre ròtules, tubs d’alumini i estructura possibilita
que el projecte s’adapti de forma contínua i reglada en tota la façana expressant rotació, translació i creixement a mesura que va pujant en alçària. Durant aquest moviment saluda a la ciutat, a l’aeroport, a la plaça Europa i al recinte ferial essent la seva percepció canviant mentre se la rodeja.

Jardí japonès

La decoració interior i el jardí japonès de la primera planta són també producte de la imaginació de Toyo Ito.

Torres

La senyora Faixat s’acomiada de nosaltres amb un regal que ens deixa agradablement sorpreses. Li agraïm molt les explicacions que ens ha donat durant la visita i el regal.

Us recomanem veure aquests videos per saber més coses sobre l’Hotel Santos Porta Fira

http://youtu.be/R1TWlP3_zT8

http://youtu.be/hAjutA6FDRU

Torre Realia des de l'Hotel Santos Porta Fira

 

 

La segona torre, la torre Realia, és un volum a primera vista pur, de geometria ortogonal, proveït d’un mur cortina de vidre subtilment reculat. El seu nucli vertical vermell (entre sang i terra) té una forma orgànica que també gira sobre sí mateixa; es converteix en reflex de la torre de l’hotel.

La seva funcionalitat està enfocada a utilitzar-se com a oficines.

_____________________________________________________________

Notícia:

Toyo Ito amb la maqueta de la torre Hotel Santos Porta Fira

 

Los Ángeles (EE.UU.).- El japonés Toyo Ito ha sido galardonado con el Premio Pritzker de Arquitectura 2013 por una obra “que combina innovación conceptual con edificios soberbiamente ejecutados”, por una arquitectura “excepcional” y por “la dimensión espiritual y poética que transciende de todas sus obras”.

http://www.lavanguardia.com/cultura/20130317/54369375036/toyo-ito-premio-pritzker.html

Publicat dins de Gener | Deixa un comentari

Toyo Ito

Torres Toyo Ito

Les torres de Toyo Ito, inspirades en les torres venecianes de Fira Montjuïc, donen la benvinguda al visitant que arriba a la Fira Gran Via per  l’accés sud, des de la plaça Europa d’Hospitalet de Llobregat.
El recinte Fira Gran Via es va iniciar l’any 1992 i es va acabar el 2012.

Heliports

Disposa de:

  • 39 ha d’ocupació
  • 551.830 m2 construïts.
  • 8 pavellons i 5 centres de convencions.
  • 203.106 m2 d’exposició i 16.350 m2 d’exposició exterior.
  • 6 pàrquings amb 4.579 places.
  • 2 heliports
  • 45 locals de restauració (cafeteries, cerveseries, take away, fast foods, cuina de mercat, mediterrània, ètnica, i d’autor.
  • Zones de relax i de descans.
  • Mini golfs

Toyo Ito és l’arquitecte d’aquesta extraordinaria estratègia expansiva de Fira de Barcelona.
L’art, la funcionalitat i la sostenibilitat es donen cita en el conjunt de formes orgàniques inspirades en la naturalesa.

Plànol

Protagonistes són:

  • El riu, actua de nexe d’unió de tot el projecte.
    Tots els pavellons estan units per aquesta rambla central que connecta com un riu l’accés sud (hall Europa) amb l’accés nord (hall nord, Zona Franca).
    És un passeig d’un kilòmetre amb vistes aèries de les zones d’exposició i permet l’accés a cadascun dels pavellons.
  • L’acurada il·luminació dels espais interiors.
  • L’aigua recurrent perpètua en tots els racons.

Font a l'entrada Sud (Plaça Europa)

Font ornamental:
Consta de 100 surtidors il·luminats per halògens blancs, cadascún controlat per un compressor d’aire independent que permet que l’aigua balli al ritme de la música.

Hall Sud

Hall Europa:
Amb forma de medusa. En el seu interior ens trobem el videowall lluminós circular de 100 m de perímetre i 30 m. Permet emetre continguts de forma dinàmica per a cada saló i millorar la comunicació corporativa i institucional. També es poden visionar tot tipus de videos publicitaris.
Per resoldre la dificultat de la forma d’anell es va utilitzar la tecnologia “mistrip”. Dos mil cinc-cents quinze mistrips o tires verticals de 100 led’s cadascuna separades en intervals d’un cm.
Fira de Barcelona és pionera en l’ús d’aquesta tecnologia a nivell mundial: fins ara no s’havia utilitzat mai en espais indoor amb un angle de 3600.

Video Wall

Hall Nord:
Dotat de servei d’acreditació i accessos.
Aquí trobem el pavelló 8. És un centre de convencions dotat de 1.400 panells de diferents formats que es desplacen per un sistema de guies i permeten el muntatge de múltiples configuracions de sales de conferències de diferents capacitat (entre 100 i 3.500 persones).

Hall Nord

En aquest enllaç podeu llegir una entrevista  a Toyo Ito publicada per La Vanguardia.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2009/03/18/pagina-29/77171926/pdf.html

Toyo Ito. Torre Realia

________________________________________________________________

Agraïm tota la informació facilitada pel Departament Tècnic de Fira de Barcelona

Àlbum de fotografies de la Conxita Puigarnau

https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=101893248946612020773&target=ALBUM&id=5819303312634978689&authkey=Gv1sRgCLS_6pz3_qaTcQ&feat=email

Publicat dins de Gener | Deixa un comentari

La perla de la passejada pel Carmel

cantant sol

Si ho s’hi fixeu en la fotografia, a la part de dalt veureu un cantant sol amb la seva guitarra.

L’anècdota és la següent:
El diumenge dia 16 de desembre amb la Conxita Puigarnau vam tornar al Carmel per cercar informació sobre el pintor Jordi Bas, “Gorka”, autor de la sèrie Benaurances que es troba a l’ermita de la Mare de Déu del Mont Carmel.
Vam marxar cap a casa passant pel pont de Mühlberg i baixant per les escales situades a la falda est del Turó de la Rovira, que creuen una part de Can Baró.
Mentre baixàvem sentíem llunyana una veu que cantava. Baixàvem més i la veu es feia més propera i més intel·ligible. Va haver un moment que el vent la va empènyer, la veu, i la Conxita va voler reconèixer una cançó de Manu Chao. Quina?
Des del carrer Tenerife estant vam veure i vam fotografiar el cantant, sol.

Manu Chao té una cançó que es titula “Llámame solo …” ¿és aquesta la que cantava el nostre solitari cantant”?
Llámame Solo de ManuChao

 

Publicat dins de Novembre | Deixa un comentari

Epíleg

Avui,  diumenge 16 de desembre, amb la Conxita Puigarnau  hem tornat al Carmel. Ella volia passejar una altra vegada pels seus carrers. Jo havia de cercar informació sobre uns quadres molt interessants que vaig veure a l’ermita de la Mare de Déu del Mont Carmel.
En principi, la visita, no pintava bé. Davant de la porta de l’ermita hi havia col·locada una bastida que barrava totalment el pas: obres de rehabilitació!

Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel

Hem entrat a l’església  del Santuari i la providència ha fet que ens trobéssim  amb el senyor Paco; un senyor  enamorat de la Mare de Déu del Carmel. Amb una amabilitat portada a l’extrem ens ha acompanyat a través de la sagristia fins a l’ermita.
El senyor Paco també admira els quadres de les benaurances de Jordi Bas, “Gorka” i ens ha donat tota la informació que necessitàvem.

“Les quatre benaurances de Jordi Bas “Gorka” (Igualada 1941) és una sèrie de quatre quadres relativament abstractes, amb pinzellades i formes expressionistes, realitzada els anys 2008/2009. Quadres expressament creats per a la capella de la Mare de Déu del Mont Carmel.

Si és difícil crear una obra de lliure temàtica, més complicat és crear una obra per encàrrec, amb uns condicionants molt determinats. Malgrat tot, Gorka ha aconseguit unificar les quatre obres de caire religiós i, al mateix temps, fer aflorar el bo i millor de la seva autèntica pintura.
Ha aconseguit unir l’espiritualitat mística pròpia del fet, i  l’impacte visual directe. La tècnica emprada incorpora magníficament la ceràmica el ferro i la fusta, entre d’altres materials.

Les quatre benaurances, decoren  aquest petit santuari barcelonès, envoltat per sempre d’essències gorkianes,  magní­fic embolcall pels feligresos que visitin aquesta íntima capella.”
De la crítica escrita per Evarist Rovira (Vari).  Barcelona, juliol del 2009

L’àlbum de la Conxita Puigarnau
https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=101893248946612020773&target=ALBUM&id=5823424036849698977&authkey=Gv1sRgCIT236DcooyE9QE&feat=email

Publicat dins de Novembre | Deixa un comentari

Metro L5

El primer dia que vaig pujar al Carmel per preparar la passejada del dia 25 de novembre ho vaig fer en metro. Volia veure les tres últimes estacions de la L5: El Carmel, La Teixonera-El Coll i La Vall d’Hebron.

Evidentment havia sentit i llegit molt sobre la fondària on es situaven els túnels.
Les estacions de El Carmel i La Teixonera em van impressionar. Les escales mecàniques baixaven i baixaven i les passarel·les mecàniques lliscaven amb monotonia; la sensació que no arribaries en lloc t’embolcallava.
Al costat d’aquests enginys del moviment, també del ascensors, en una cinta estàtica de color groc llegies: pren-te un minut de reflexió, pren-te un minut de tolerància, pren-te un minut de solidaritat … Donant a entendre que la paciència és una bona companya en aquest viatge. De fet, els usuaris d’aquestes estacions no van tan estressats com els de la resta de la línia.

Metro L5, Estacio Vall d'Hebron

Quan vaig arribar a l’estació de la Vall D’Hebron, final del trajecte, i em vaig posar a les escales de sortida cap al carrer, em vaig sentir en un altre món. Les llums tènues, el metall blanc i brunyit arreu, les escales interminables amunt i avall, les persones reals palplantades a l’escales, les persones reflexades en l’acer de les parets, en moviment continuo …

Feia  pocs dies que la Conxita Puigarnau i jo havíem anat plegades a veure l’exposició de Piranesi a CaixaFórum. Ens havien sorprés molt els gravats de les presons imaginàries. Havíem comentat molt el redactat del cartell que anunciava la col·lecció dels gravats.

Presó imaginària de Piranesi

“Piranesi (1720-1778) dibuixa espais imaginaris que resulten creïbles gràcies a l’aplicació dels seus coneixements d’arquitectura i el seu domini de la perspectiva.
Amb l’ús de llum dramàtica crea efectes de clarobscur i aconsegueix donar la sensació de profunditat.
L’espai es torna laberíntic gràcies a les múltiples fugues de perspectiva.
En les disset planxes dedicades a les presons, Piranesi ens obliga a recórrer amb la mirada escales, passarel·les, ponts … atrapant-nos en una espècie de laberint infinit.
La seva formació d’escenògraf li possibilita crear, per mitjà del gravat, un espai laberíntic fictici amb un total domini de la perspectiva”

Vaig explicar a la Conxita les meves emocions al comparar l’estació de la Valld’Hebrón amb una presó de Piranesi. Va voler anar-hi amb mi. Les fotografies del seu àlbum parlen per si meteixes.

_________________________________________________

Els àlbums de la Conxita Puigarnau

https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=101893248946612020773&target=ALBUM&id=5817423985251352961&authkey=Gv1sRgCPHI_rWVgoWGoAE&feat=email

https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=101893248946612020773&target=ALBUM&id=5823427276469579745&authkey=Gv1sRgCNK519z6j8m8Ig&feat=email

Publicat dins de Novembre | Deixa un comentari

La lluita veïnal

banner AA VV EL CARMEL

La història del Carmel dels darrers 30 anys del segle XX no es podria entendre sense la tasca de l’Associació de Veïns i Veïnes del Carmel.
Des de la seva legalització, ara fa 40 anys, les manifestacions i les accions de  protesta es van arribar a convertir en una forma de vida, en un leitmotiv, gràcies als quals s’han aconseguit unes millores substancials que han transformat la barriada i han foragitat el fantasma ancestral de la marginalitat.
Això no vol dir, però, que al Carmel ja estigui tot solucionat; encara queden moltes coses per fer.

Del llibre “El Carmel ignorat” editat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de promoció del Carmel i entorns, sa.

Lloc web de l’AAVV EL CARMEL

_____________________________________________________________________________

L’àlbum de la Conxita Puigarnau

https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=101893248946612020773&target=ALBUM&id=5817422756584902977&authkey=Gv1sRgCOi819CbptLNCA&feat=email

Publicat dins de Novembre | Deixa un comentari