Segur que alguna vegada us han explicat el conte del Patufet, però per si de cas, aquí us enllaço una versió del programa Una mà de contes. Espero que us agradi!
I ara que ja us el sabeu molt bé i que ja canteu molt bé la cançó podem posar instruments per acompanyar-la i fer una sonorització. Fixeu-vos molt bé en aquesta partitura d’intensitats i pulsacions…
Doncs ja ho sabeu, agafeu panderos, claves i caixes xines i interpreteu la cançó tan bé com pugueu!
I ja que estem tan animats, un grup pot continuar tocant els panderos i un altre grup pot crear una petita coreografia per acompanyar la cançó.
Ja teniu les titelles a punt? Doncs ensenyeu-les ben amunt que estem a punt de començar!
Segur que teniu putxinel·lis ben diversos: de pal, de guant, de dit, de mitjó, de corda, de cullera …
Les titelles ens van molt bé per cantar la cançó fent servir diferents caràcters (com canta la vaca, i la granota,…?), variant el tempo (segur que alguna té pressa, i potser una altra té molta son o està cansada…), canviant el color de la veu: el timbre (quin so fa l’ànec: com cantem la cançó com un ànec?…), També ens permet cantar les cançons més fort o més fluix: intensitat (si està lluny o a prop, o si és gran o petit, o molt alt i molt baix…) i per últim també ens permet jugar amb l’altura del so: podem cantar-la ben aguda o ben greu depenent del personatge que triem.
Ens repartim per l’espai de la classe i ens transformem en titelles. Com ens podem moure?
I si juguem fent parelles i un mou a la seva parella com si fos de plastilina?
Què passaria si la titella es mirés al mirall? Com ens hauríem de moure?
Titella pop up, de pal o de con
També podem aprofitar per cantar la cançó fent diàlegs o bé fent audició interior, és a dir, que si s’amaga la titella no podem cantar la cançó en veu alta, la cantem per dins, i quan torna a sortir el titella cantem per on vagi la cançó. És molt divertit!
I encara podem fer més coses amb aquesta cançó. Sabeu que els músics poden escriure la melodia de la cançó? Ho voleu veure?
Els músics en diem Partitura.
Ara et toca a tu, segueix la pulsació mentre cantes la cançó, per això només cal que vagis assenyalant els dits que hi ha dibuixats a la partitura.
Jaume Sisa va escriure aquesta cançó enigmàtica de L’home dibuixati Pascal Comelade va fer la seva pròpia versió amb la seva banda d’instruments de joguina. Si, si, ho heu llegit bé, amb instruments de joguina. La voleu escoltar?
Agafeu els mocadors i ja podem començar a ballar.
De quantes maneres podem moure’l?
Asseguts i fent-lo rodar al voltant de la cintura, drets movent el mocador amb la punta del peu fent moviments circulars, drets amb el mocador a la mà voleiant-lo, …
Podem acabar rodant sobre si mateix com si fóssim molinets.
I per si us ve de gust escoltar-la en clau jamaicana us proposo la versió de The Penguins Ska Band, que proposa una atractiva proposta plàstica per fer amb els vostres infants mentre dura la cançó.
Cantem, toquem i ballem la dansa: Volta cap aquí.s tracta d’una cançó i dansa Tradicional catalana que la mainada de Collbató dansava com a ball rodó a l’entorn de la foguera de Sant Joan.
Cada vegada que digui PICA tocarem un instrument. Entre tots decidirem quin i quan ha de sonar per crear la nostra composició.
Demanem als nens i nenes que suggereixin amb quina part del cos poden fer el Volta cap aquí (girar el cap a un costat i a l’altre, una cama, la panxa, el genoll, fer rodar les mans); Quan piquem també podem investigar de quina manera ens agrada més: si piquem de mans, de peus, una pandereta, …
Us imagineu com sonaria aquesta dansa si la toquessin TUBS i TUBES? Doncs ara en teniu la oportunitat, escoltareu el Saxo de regadiu que és l’encarregat de fer la melodia, un Tubòfon i un Contratubòfon. Esteu a punt? Fixa’t en el dibuix i descobreix on s’han amagat aquests instruments tan especials.
1.Recitar amb veu expressiva.
2.Acompanyar la dita amb instruments.
3.Buscar sons a partir del text i de les imatges.
4.Treballar la direccionalitat del so seguint camins.
5.Per parelles, un recita la dita i l’altre canta la cançó.
6.Fer petites composicions musicals: un grup fa una introducció i un final, un altre grup recita la dita, un altre canta la cançó i un altre acompanya fent sons de pujar i baixar.
7.Dibuixar la música que han composat.
En MIC té un amic que és un cargol a qui li agrada molt jugar i cantar.
Canta la cançó imitant el moviment del cargol, dibuixant cargols a la pissarra o en un paper o bé gaudeix fent passejar els cargols pujant i baixant per les muntanyes…
Quin so pots fer quan puja el cargol? I quan baixa?
Saps quins són els instruments que acompanyen la cançó del MIC? Anem-los a trobar per la classe!!
Modest Mussorgski, compositor rus del segle XIX va composar una suite anomenada Quadres d’una exposició per a piano basant-se en unes pintures que havia fet el seu amic, artista i arquitecte: Víktor Hartmann.
Un d’aquests quadres s’anomenava: Ball dels pollets a la seva closca.
Voleu saber com sona?
Maurice Ravel va fer un arranjament per a orquestra i és la versió que més èxit ha tingut!
Què us sembla si la representem? Agafem un mocador i ens tapem per sortir de la closca, com ho farem?
Teniu curiositat per saber quins són els instruments que fa servir Ravel a l’obra?
Però Ravel no és l’únic que va fer una instrumentació; Isao Tomita també ha fet una versió amb instruments electrònics… com deu sonar?
T’agradaria fer una petita composició amb sons fets amb la veu, amb instruments o amb objectes sonors diversos?
