Segur que alguna vegada us han explicat el conte del Patufet, però per si de cas, aquí us enllaço una versió del programa Una mà de contes. Espero que us agradi!
I ara que ja us el sabeu molt bé i que ja canteu molt bé la cançó podem posar instruments per acompanyar-la i fer una sonorització. Fixeu-vos molt bé en aquesta partitura d’intensitats i pulsacions…
Doncs ja ho sabeu, agafeu panderos, claves i caixes xines i interpreteu la cançó tan bé com pugueu!
I ja que estem tan animats, un grup pot continuar tocant els panderos i un altre grup pot crear una petita coreografia per acompanyar la cançó.
Ja teniu les titelles a punt? Doncs ensenyeu-les ben amunt que estem a punt de començar!
Segur que teniu putxinel·lis ben diversos: de pal, de guant, de dit, de mitjó, de corda, de cullera …
Les titelles ens van molt bé per cantar la cançó fent servir diferents caràcters (com canta la vaca, i la granota,…?), variant el tempo (segur que alguna té pressa, i potser una altra té molta son o està cansada…), canviant el color de la veu: el timbre (quin so fa l’ànec: com cantem la cançó com un ànec?…), També ens permet cantar les cançons més fort o més fluix: intensitat (si està lluny o a prop, o si és gran o petit, o molt alt i molt baix…) i per últim també ens permet jugar amb l’altura del so: podem cantar-la ben aguda o ben greu depenent del personatge que triem.
Ens repartim per l’espai de la classe i ens transformem en titelles. Com ens podem moure?
I si juguem fent parelles i un mou a la seva parella com si fos de plastilina?
Què passaria si la titella es mirés al mirall? Com ens hauríem de moure?
Titella pop up, de pal o de con
També podem aprofitar per cantar la cançó fent diàlegs o bé fent audició interior, és a dir, que si s’amaga la titella no podem cantar la cançó en veu alta, la cantem per dins, i quan torna a sortir el titella cantem per on vagi la cançó. És molt divertit!
I encara podem fer més coses amb aquesta cançó. Sabeu que els músics poden escriure la melodia de la cançó? Ho voleu veure?
Els músics en diem Partitura.
Ara et toca a tu, segueix la pulsació mentre cantes la cançó, per això només cal que vagis assenyalant els dits que hi ha dibuixats a la partitura.
Jaume Sisa va escriure aquesta cançó enigmàtica de L’home dibuixati Pascal Comelade va fer la seva pròpia versió amb la seva banda d’instruments de joguina. Si, si, ho heu llegit bé, amb instruments de joguina. La voleu escoltar?
Agafeu els mocadors i ja podem començar a ballar.
De quantes maneres podem moure’l?
Asseguts i fent-lo rodar al voltant de la cintura, drets movent el mocador amb la punta del peu fent moviments circulars, drets amb el mocador a la mà voleiant-lo, …
Podem acabar rodant sobre si mateix com si fóssim molinets.
I per si us ve de gust escoltar-la en clau jamaicana us proposo la versió de The Penguins Ska Band, que proposa una atractiva proposta plàstica per fer amb els vostres infants mentre dura la cançó.
