SISÈ Escola M.D. de Montserrat de Malgrat

REPORTATGE DE LA SORTIDA ESCRIT PELS ALUMNES DE CINQUÈ. FEBRER DE 2017.

El dia 17 de febrer les classes de cinquè i sisè vam anar a Terrassa a visitar al mNACTEC (Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya). Ens ho vam passar molt bé, primer ens van explicar la importància de la màquina de vapor en aquella època d’inicis del segle XX. Ens vam transportar al passat industrial de Catalunya, ens vam adonar que les condicions dels obrers eren molt dures, i que només hi havia electricitat al despatx de l’amo de la fàbrica. Quan vam acabar aquesta activitat vam anar a visitar el museu, hi havia diverses coses: ordinadors, tecnologia, vehicles, espais manipulatius, maquetes, …

També vam pujar a la terrassa del museu per observar la teulada que tenia una forma d’onades. Finalment vam anar a un parc a dinar.

VA SER UNA SORTIDA MOLT DIVERTIDA !!!

L’edifici modernista: de fàbrica a museu

L’edifici que actualment allotja al Museu de la Ciència i de la Tecnica de Catalunya era una antiga fàbrica tèxtil i va ser construÏt entre 1907 i 1908. Quan la fàbrica va tancar, la Generalitat de Catalunya va comprar l’edifici i el va convertir en el mNACTEC, que va obrir les portes l’any 1990. L’edifici va ser obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i és considerat l’edifici modernista industrial més important de Catalunya. La denominació de vapor prové de la utilització de la maquina de vapor com a força motriu. El complex industrial està format per una gran nau de producció de d’11.000m² i un edifici annex de tres cossos destinat a allotjar la sala de la màquina de vapor, el taller d’electricitat i un pati amb la xemeniea de 42 m d’alçada i la part de les oficines. Arquitectònicament, en destaca la coberta, que està formada per 161 voltes de maó pla, que es combinen amb claraboies adoptant el sistema de dents de serra, i sosté sobre 300 columnes de ferro colat. Aquesta coberta donava molta llum a tota la nau de la fàbrica.

LA FÀBRICA TÈXTIL

La Revolució Industrial a l’Edat Contemporània

A partir del segle XIX es va produir a Europa l’anomenada Revolució Industrial. A finals del s. XIX es van instalar les primeres fàbriques industrials a Catalunya, la majoría eren tèxtils o relacionades en el ferrocarril.

Terrassa va ser una de les ciutats industrials més importants, així molta gent de diferents llocs rurals d’Espanya venia a les ciutats, també a Terrassa, a treballar a les fàbriques per no haver de dependre només del treball al camp, ho preferien perquè d’aquesta manera no depenien de les collites sino que a la fàbrica tenien un sou fixe. A Terrassa es poden trobar encara actualment xemeneies enormes de les antigues fàbriques de vapor.

Història de l’antiga fàbrica tèxtil Aymerich, Amat i Jover

Els senyors Josep Aymerich, Pau Amat i Francesc Jover van contractar a l’arquitecte modernista Lluís Muncunill per a què construís la fàbrica. L’any 1908 va obrir la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, al principi funcionava amb vapor va seguir fins l’ any 1914. A partir de llavors va començar a funcionar amb electricitat, que era més barata que el carbó. La fabrica va tancar a l’any 1970. Pocs anya abans havia patit danys greus en ser afectada per unes grans riuades, l’any 1962. Aquesta fàbrica tèxtil juntament amb les altres de l’època van ser molt importants perquè van fer augmentar la població a Terrassa, ja que moltes persones venien de diferents llocs d’Espanya per poder treballar-hi com a obrers.

L’energia de la fàbrica

Era una fàbrica de vapor i el combustible era el carbó. Compraven el carbó a Gal·les perquè el carbó d’Espanya era molt més car. El carbó venia amb vaixell, després amb tren i quan arribava a Terrassa el trasdallaven amb carro fins la fàbrica. Guardaven el carbó a les carboneres, l’anaven posant a la caldera i aquesta escalfava molt l’aigua. Llavors es produïa vapor amb molta pressió, aquest vapor passava per unes tuberies i feia funcionar la màquina de vapor, que era una gran roda molt gran amb una cinta que feia rodar moltes politges(rodes), que feien funcionar tots els telers. El fum de la caldera anava per unes tuberies fins arribar a la gran xemeneia de 41 metres, per on sortia a l’exterior.

El procés de fabricació: de la llana a la tela

Aquesta fàbrica era especial perquè feia tot el procés de convertir la llana a la tela, això feia que aquesta fàbrica fos molt important. Quan la llana arribava a la fàbrica la rentaven i la separaven. Després la traslladaven a la carda ordidora per fer fil. A continuació, ajuntant molt fils feien un fil molt més gruixut i també hi havia màquines que teixien la tela i d’altres que la tenyien Al laboratori investigaven per poder crear més tipus de tela. Finalment feien una exposició dels rotlles tela a la sala on anaven els compradors per fer les comandes.

Les condicions dels obrers dels inicis del segle XX

Els treballadors de fa més de cent anys tenien unes condicions de treball molt diferents de l’actualitat, més dures i difícils. Treballaven 12 hores al dia (de set a set) i cobraven molt poc. Van arribar a treballar a la fàbrica 400 persones. Si els treballadors no anaven a la fàbrica 3 dies els feien fora. Si no anaven a treballar el dissabte no cobraven. Amb la mateixa feina, homes i dones no cobraven el mateix. Els homes cobraven 40 pessetes a la setmana (que a la actualitat són 24 cèntims), les dones cobraven 20 pessetes, els nens cobraven 10 pessetes i les nenes cobraven 5 pessetes. Cal tenir en compte que tot valia menys que ara.

Les dones i nenes portaven un mocador al cabell perquè sinó les màquines podrien enganxar el seu cabell llarg. Els nens i nenes sovint no podien anar a l’escola, treballaven als telers o netejant a la xemeneia per dins, aquesta era una feina molt dura i perillosa.

Degut a aquestes condicions difícils i injustes, els treballadors s’ajudaven i s’unien per fer protestes i vagues, gràcies a les quals al llarg del temps van anar millorant les condicions de treball.

FOTOS A LA FÀBRICA

https://www.slideshare.net/secret/H9gaZgCQamLxqw

EL MUSEU

Un espai interactiu

Al museu, hi havia moltes màquines antigues, unes altres més noves; en moltes d’elles podíem manipular, activar funcions amb botons, comprovar forces, etc. Vam trobar també videojocs en els que podiem jugar. Vam poder fer funcionar i tocar moltes coses com: sacs de 40 kg que podiem aixecar de diferents maneres (amb una corda, amb una palanca, …), rodes amb aigua que feiem girar amb una manivela i molts aparells més. Va ser molt interessant i divertit poder experimentar amb elements del museu i no només mirar.

Les maquetes

Vam veure una gran maqueta ferroviària en funcionament, constava de 400 metres lineals de via amb 100 canvis d’agulla. A la maqueta hi havia trens, un llac, un pont, muntanyes, cases, fàbriques, metros, vies de tren…

També hi havia una maqueta de la fàbrica i un altra de la construcció del sostre de volta catalana de la nau de producció. La maqueta de la fàbrica tenia la gran xemeneia i també es podia veure molt bé la teulada de la fàbrica en forma esglaonada, amb finestres grans que donaven llum a l’interior.

L’exposició de vehicles

Quan vam acabar de veure les maquetes vam anar a l’exposició de vehicles. En aquell lloc hi havia molta varietat de cotxes, motos i avions des de més vells a més moderns. Alguns vehicles eren de diferents marques com: Renault, Impala, Montesa, Derbi…

Entre aquests vehicles n’hi havia de bombers, motos, cotxes, un avió de guerra i fins i tot el primer avió que va volar. El primer avió que va volar era fet de fusta i enorme. Aquest avió es va anar aixecant poc a poc cada vegada més.

L’evolució de la tecnologia

En l’espai tecnològic del museu es mostra com ha anat evolucionant la tecnologia. El primer ordinador ocupava mitja classe, en canvi actualment tot el funcionament d’un ordinador pot estar en un rellotge normal.També hi podíem veure objectes antics que mai havíem vist, com un telefon de sobretaula, un rellotge de pianola,etc. D’altra banda, hi havia aparells moderns com un segway, beebots, drons…etc. Al final hi havia una sala de videojocs, que creiem que és la que ens va agradar més!

FOTOS AL MUSEU

https://www.slideshare.net/secret/x21VdapHKw6FlL

L’HORA DE DINAR I D’ESBARJO

El parc de Sant Jordi de Terrassa

Quan vam sortir del museu vam anar caminant per La Rambla de Terrassa, la Rambla d’Egara, fins al parc de Sant Jordi. Al parc hi havia moltes coses, gronxadors i ens vam adonar que havia un arbre molt curiós que podies agafar llibres. Al costat hi havia una casa en obres era força bonica perquè era d’estil moderrnista. Despres de dinar vam anar a jugar a una construccio de cordes molt alta, ens vam pujar tots!. Finalment vam pujar al autocar i mentre l’esperàvem vam jugar a un joc de mans.

FOTOS AL PARC

https://www.slideshare.net/secret/H9gaZgCQamLxqw