Eduard Montesinos Ciuró

Abans de tot vull comentar-vos com veig jo la situació a la qual us enfronteu una vegada ja l’he passada, i crec que amb èxit. Què fer després de l’institut segur que és la decisió més important que heu hagut de prendre fins al moment. Això és cert, però no vol dir que la decisió que preneu marcarà la resta de les vostres vides (per sort o per desgràcia, això no es pot resoldre amb una única decisió) ni que sigui una decisió irrevocable. Vaig a classe cada dia amb gent que va començar una cosa i es va adonar que no era el que volia fer i ara ha trobat una carrera que el satisfà més. I al revés, gent que va començar la meva carrera i ara està fent altres coses. Des del meu punt de vista, la lectura que n’heu d’extreure és que si penseu que uns estudis encaixen en el que us agradaria fer, comproveu per vosaltres mateixos si són el que de veritat voleu fer. Si la resposta és afirmativa, perfecte, ja esteu encarats. Si és negativa no passa res, torneu a buscar i trobareu una cosa millor. Haureu gastat 1 o 2 anys de la vostra vida, però no els haureu perdut, perquè de ben segur que durant aquest temps haureu après moltes coses valuoses a tots els nivells que us serviran pel futur. Un altre incís que volia fer és que més amunt hauria d’haver substituït el verb «pensar» pel verb «sentir».

Estic convençut de que moltes de les nostres decisions acaben sent errònies perquè ens fixem massa en els arguments de la raó i poc en els de la intuïció. Si voleu fer-me cas, quan dubteu decidiu-vos per l’opció que us mana el cor. Això que us dic va lligat amb el que ja us han explicat de què per sobre de tot heu de triar el que us agrada.
Dit això, ara us faré 5 cèntims del grau en Geografia. M’he adonat que hi ha molt poca gent que sàpiga què estudiem realment els geògrafs. De fet, quan jo vaig decidir que volia estudiar Geografia em va costar molt trobar informació útil, així que si algú de vosaltres ha valorat dedicar-se a la Geografia espero que les meves explicacions li resultin valuoses. A més, sempre podreu contestar amb coneixement de causa una pregunta que ens fa molta ràbia: però… per què serveix la Geografia? Per començar us he de dir que té poc a veure amb la Geografia que s’estudia a les escoles o instituts. Allò és una base cultural adreçada a tota la societat, i nosaltres hem d’acabar sent professionals del territori, és a dir, amb capacitat de gestionar-lo i solucionar els problemes que s’hi generin. D’aquesta manera, segur que enteneu que no en tenim prou amb saber-nos de memòria tots els rius i capitals del món, per desgràcia una visió molt estesa dels geògrafs. I contestant a la pregunta, la Geografia serveix per a moltes coses, i encara més en el context global en el qual vivim. La gent que coneix el territori és clau en situacions molt diverses: afrontar un desastre natural, gestionar els recursos hídrics, planejar el turisme, assessorar decisions geopolítiques, etc. Per posar un exemple d’actualitat, segur que els polítics europeus han estat aconsellats per geògrafs a l’hora de posicionar-se respecte els recents conflictes àrabs. Així, us podran contractar en molts tipus d’empreses públiques o privades, segons els vostres àmbits d’interès, i fins i tot podreu crear vosaltres mateixos la vostra empresa, ja que hi ha molt pocs professionals en aquest sector i no falten les oportunitats. A més, si sou prou bons i us interessa us pot contractar la mateixa Universitat com a investigadors i docents, per a un programa de doctorat, o també teniu la possibilitat de ser professors de ciències socials en un institut. La Geografia és una disciplina que toca molts àmbits del saber: una de les seves característiques fonamentals és que fa una síntesi dels elements físics i humans que interaccionen al territori. Així que trobareu assignatures pròpies de les ciències naturals (climatologia, geomorfologia, etc.) i de les ciències socials (demografia, geografia social, etc.).

Si us va costar decidir-vos entre el Batxillerat de ciències i el de lletres us poden agradar els continguts d’aquesta carrera. Quant al funcionament de les classes, he de dir que amb el Grau han canviat una mica les coses. Ara es pretén que l’estudiant participi del procés d’aprenentatge, que no sigui només un subjecte passiu que rep informació. A part de les classes de tota la vida, fem altres activitats com debats, treballs en grup o exposicions orals. I gràcies a les característiques específiques de la nostra carrera, també sortim sovint al camp, és a dir, que fem excursions. Està clar que això requereix de recursos econòmics i en la situació de crisi en què vivim no es poden fer miracles. Jo pertanyo a la primera generació de l’EEES i us puc dir que moltes coses han estat preparades pèssimament. Però vosaltres teniu la sort que quan arribeu els professors ja tindran pel cap baix un parell d’anys d’experiència i segur que són capaços de rectificar algunes coses.
Acabaré amb alguns comentaris sobre això que en diuen «vida universitària». És una etapa molt maca, perquè per primera vegada tens una llibertat d’acció gairebé total. No només t’organitzes tu la feina, sinó que t’has d’espavilar per tractar amb tothom: els pares ja no hi són per fer d’intermediari amb ningú. Això pot semblar fantàstic per algú que no ho ha viscut mai, com nosaltres, però també pot ser molt perillós. El meu consell és que gaudiu de les possibilitats que aquesta situació us ofereix: que aneu al bar amb els companys, que feu campana si cal algun cop, que sortiu de festa, etc. però no convertiu això en el centre de la vostra vida universitària perquè els cursos no es passen sols i no arribaríeu a bon port.

Finalment, potser teniu dubtes sobre quina és la millor Universitat on anar. En el meu cas, jo vaig estar dubtant entre la UB i la UAB, que són les més properes a Manresa. Em vaig acabar decidint per la UB, entre d’altres raons, perquè té la Facultat just al centre de Barcelona i això em semblava molt més atractiu que anar a un Campus. De totes formes, crec que hi ha la mateixa nota de tall i m’imagino que no hi ha gaire diferència en el tipus de classes i en el nivell que assoleixen els graduats (com pot passar amb altres carreres) així que no patiu en excés per aquesta qüestió.
Si voleu fer-me algun comentari o voleu que us expliqui algun detall més sobre qualsevol tema contacteu amb mi i estaré encantat de conversar amb vosaltres!

Publicat dins de Universitat | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Eduard Mas Claret

Hola nois!

Sóc l’Edu, tinc vint anys i estic estudiant tercer de Llicenciatura Química a l’IQS.
Segurament no haureu sentit mai a parlar d’aquesta universitat (jo tampoc fins fa tres anys); és l’Institut Químic de Sarrià, i està dins de la Ramon Llull.

Intentaré resumir com m’han anat aquests anys i donar-vos alguns consells que m’hauria agradat tenir quan era allà on ara us trobeu!

Jo vaig cursar el batxillerat científic i ja tenia clar que em volia dedicar a alguna cosa relacionada amb la química o la biología des de primer de batxillerat. No patiu si no ho teniu gens clar, perquè la pregunta “què vull fer després de l’institut?” costa bastant de respondre, i més després de la saturació de conferències-xerrades-visites a universitats que es fa a segon de batxillerat. Sempre hi ha diversos casos, des del que ho té claríssim (pocs) fins als que s’acaben decidint a l’hora d’omplir la butlleta de la sele.

Sigui com sigui, no espereu tenir-ho 100% clar, simplement perquè és impossible. El dubte sempre us acompanyarà i aquesta decisió que ara prendreu potser és la més important però no deixa de ser la primera de moltes que vindran “En què m’especialitzo? Faig un doctorat? Marxo un temps a l’estranger?”.
Com decidir-se és la qüestió. Potser el millor és preguntar-vos què us agrada més a partir de veure amb quines assignatures us sentiu més còmodes, què us resulta més fàcil d’estudiar…i a partir d’aquí anar eliminant opcions. No deixa de ser una decisió molt i molt personal.

Sigui com sigui, el fet que us agradi el que voleu estudiar és bàsic. No us deixeu enganyar pels típics comentaris “els que fan tal carrera es guanyen bé la vida” o “els d’aquesta carrera van molt buscats” simplement perquè el mercat laboral és dinàmic i perquè, ja que s’ha de treballar, què millor que fer-ho treballant del que t’apassiona?

Tot i intentar encertar-la a l’hora de triar, el risc d’equivocar-se hi és (i tant!). No tingueu por de deixar una carrera que no us agrada o que no és com havíeu pensat que seria, perquè al final és el mateix acabar la carrera amb 22 anys o amb 23, i segurament serà la millor decisió que podeu prendre.
D’altra banda, en carreres de ciències i sobretot en enginyeries el primer any de carrera no sol ser agradable perquè cal una base de matèries com física i càlcul (entre altres) necessària abans de poder assolir coneixements més especialitzats propis de cada carrera. Paciència i a no desanimar-se, que un cop passes primer la cosa millora!

Ara em referiré als futurs químics/enginyers químics (si és que n’hi ha algun que està llegint això):
Jo vaig escollir estudiar a l’IQS bàsicament per dos motius:
–    Laboratoris: a l’IQS som relativament pocs, de manera que tenim la possibilitat de fer tres hores de laboratori cada dia. Això és un gran avantatge ja que et permet arribar al final de la carrera amb una experiència pràctica important.
–    Borsa de treball: l’IQS està patrocinat per diverses empreses del sector i en teoria hauria de ser més fàcil per un graduat a IQS trobar-hi feina (això ja us ho diré d’aquí uns anys quan comenci a tirar currículums)
El gran inconvenient que té és el preu. La decisió és vostra, jo només us puc dir que no ho tenia gens clar, de fet ja estava matriculat a la UB i va ser una cosa d’última hora. M’alegra poder dir que crec que vaig encertar! Si decidiu venir contacteu amb mi i ens veiem al bar.

Dit això, suposo que ja deveu estar farts que tothom us parli la selectivitat. Només vull dir que la selectivitat és l’últim obstacle, un tràmit abans de poder estudiar allò que t’agrada. Seria una pena no arribar a la nota necessària per fer-ho, de manera que intenteu fer un últim (gran) esforç!

Finalment dir-vos que la vida universitària està molt i molt bé. És evident que s’ha d’estudiar i fer moltíssima feina, però d’altra banda descobreixes què és sortir un dijous i també passes moltes hores al bar (ara no us penseu que us animo a fer NOMÉS aquestes últimes coses, que no anirem bé).

Una abraçada i molta sort!!

Publicat dins de Universitat | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Mireia Pesarrodona Roches

LLICENCIATURA EN BIOTECNOLOGIA – UNIVERSITAT DE LLEIDA

Aquest és un clar exemple d’una estudiant que no tenia les idees clares fins pràcticament omplir la llista de preferències per la selectivitat. Per aquells que us trobeu en un cas d’incertesa absoluta com el meu, el principal consell és: no us atabaleu, disfrutareu sigui l’opció que sigui. Sent sincera, em vaig decidir per biotecnologia per una conferència sobre clonació per una de les primeres biotecnologues graduades a la UAB en la que vam assistir els alumnes de biologia. N’estava tant segura que les meves opcions es van reduir a totes les universitats catalanes on s’impartia aquesta carrera, que aleshores eren: la UAB, la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Vic. He de dir que no me’n penedeixo de res. Des del meu punt de vista, no es un problema no tenir clar el camí que voleu seguir sempre i quan el que escolliu us l’agafeu seriosament i amb motivació. ES UNA DESICIÓ MOLT IMPORTANT PER VOSALTRES AIXI QUE ES NORMAL TENIR DUBTES! Tenir-ho molt clar no significa estar escollint la millor opció.  Son dotzenes els casos de companys que han canviat de carrera al primer any i molts d’ells n’estaven segurs des del principi.  Poca es l’experiència que es té quan s’ha fet batxillerat fent difícil saber cap on anar; a hores d’ara tot i haver acabat la carrera no tinc clar cap on especialitzar-me! Per tant, la incertesa o el dubte és una cosa que sempre us acompanyarà.
Això sí, un dels principals problemes em els que em vaig trobar degut a la meva tardana decisió fou la nota de tall. Per entrar a biotecnologia, sobretot a la UAB, es requereix una de les notes de tall més elevades (8,6 al curs 07-08). Si et trobes a finals de batxillerat i la teva nota no arriba…és difícil fer-la pujar en poc temps. És per això que vaig anar a parar a Universitat de Lleida. Ràbia és el que vaig sentir quan van sortir els resultats de la selectivitat…no me n’havia fet la idea de viure fora de casa. Aquesta opinió, però, ha canviat: crec que és una de les millors experiències durant la universitat; que et fa madurar molt com a persona (sent sincers, de vegades també et fa desviar dels estudis).
Per aquells/es que esteu pensant en cursar biotecnologia, ara us comentaré algunes coses que no sempre et comenten a la fira de l’estudiant. És una carrera força nova (es va implantar per primer lloc a la UAB fa uns 13 anys) que abarca molts camps de coneixement però no s’especialitza en cap concretament fins el màster (és una carrera que requereix estudis de postgrau per obtenir un bon currículum). És a dir, durant la carrera estudiareu des de química fins a immunologia passant per informàtica, economia i física. Es requereixen tots aquest coneixements bàsics per qualsevol de les branques que té la biotecnologia. Doncs podríem definir la biotecnologia com aquella ciència que utilitza el material biològic amb fins humans com millorar la sanitat, el medi ambient, l’alimentació, etc. Perquè us feu una idea, trobem tres tipus principals de biotecnologia: biotecnologia vermella, biotecnologia verda i biotecnologia blanca.
  • Biotecnologia vermella: és la que té mes èxit pels estudiant. És aquella que té aplicacions en el mon mèdic o sanitari. Podem trobar creació de fàrmacs, biosensors per diagnòstic de malalties, recerca de proteïnes diana en diverses malalties, cèl•lules mare i clonació.
  • Biotecnologia verda: s’aplica en el mon agrícola. Parlem de transgènics, millora de plantacions agrícoles, estudi i tractament d’infeccions víriques de plantes, etc.
  • Biotecnologia blanca: S’aplica en el món industrial. Utilització, estudi i millora d’enzims per la producció de diversos productes d’interès humà com cervesa, pa, embotits, detergents, paper; producció de biodiesel o bioetanol; etc.
Bàsicament la biotecnologia és una ciència que aporta els coneixements i les tècniques o mètodes que es requereixen en totes aquestes aplicacions; d’aquí el nom BIO-TECNOLOGIA, utilitza les eines que ens ofereix la natura per fins humans. Val a dir que és una carrera de ciències biològiques amb molt contingut en tècniques moleculars. La biotecnologia treballa bàsicament amb cèl•lules i microorganismes: els enzims, les proteïnes, els gens i les tècniques per maximitzar la utilització d’aquest components per diverses produccions.
Si us agrada la biologia, la genètica, la proteòmica i teniu ambicions per produir, aquesta és la vostra carrera. És difícil descriure la biotecnologia, de fet, fins que no vaig començar no ho vaig saber. Però s’ha de dir que és una ciència que està en expansió. Empreses biotecnològiques estan emergent cada dia més. Per tant, no és una carrera sense futur professional; ans el contrari, cada cop es demanen més biotecnòlegs doncs tenen coneixements de mols camps com biologia, química, medicina, etc. Els biotecnòlegs són els tècnics que saben treballar amb material biològic i obtenir-ne productes que són més cars, més difícils o impossibles d’obtenir a partir de mètodes tradicionals—un dels principals objectius d’una empresa.
Respecte les universitats que imparteixen biotecnologia, alguna informació us serà interessant. Hi ha petites diferències en el pla d’estudi de llicenciatura en biotecnologia en les diferents universitats catalanes. No són diferències molt grans però, si sabeu en quina branca de la biotecnologia us voleu especialitzar, potser us fa servei:
UAB –  Està més encarada a la biotecnologia sanitària
UdL – s’especialitza més en la biotecnologia verda
URV –  enfoquen la biotecnologia en un ambit més químic, biotecnologia blanca
UVic –  s’especialitzen en bioinformàtica…si la vostra nota de tall us permet entrar en alguna de les altres universitats, no escolliu voluntàriament la de Vic (apunt personal).
Segons tinc entès també l’han implantat a la universitat de Girona però no n’he sentit comentaris. Segurament recomanaria alguna de les altres només pel fet de que quan una universitat ofereix una carrera nova té menys experiència i recursos en el camp. Es fan molts canvis en els primers anys i les ofertes de pràctiques i recursos de la universitat pels alumnes són més escassos.
La universitat de valència com la UAB, són universitats on els alumnes surten molt ben preparats. Tot i així, puc dir de primera mà que a la universitat de Lleida hi ha molt bons professors, molt especialitzats i molt competents. A més, en ser una universitat més petita hi ha menys competència entre alumnes, cosa que dóna més oportunitats alhora de buscar feina a la universitat, d’anar d’Erasmus o fer pràctiques en el teu camp d’interès. El tracte amb els professors és més estret. Això és un gran avantatge!
Durant aquesta nova etapa que us espera s’aprenen mil coses…moltes d’elles, per molt que us donin consell o recomanacions, us sorprendran. No ho afronteu amb por! Sempre hi haurà algú que estarà ajudant-vos (encara que la responsabilitat cada cop és més vostra). Per qualsevol dubte, informació concreta o bàsica sobre tot el què s’ha dit i també del què no, podeu contactar al correu electrònic que he hi ha al final. S’intentarà resoldre dubtes professionals com també ajuda més concreta en el cas de la universitat de Lleida (contactes, residència..etc).

Ànims!!

Contacte: mireia_p14@hotmail.com

Publicat dins de Universitat | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Cristina Segovia

HI HA VIDA DESPRÉS DEL PIUS

Arribes a la ESO que vas fent xino-xano, passes a BATX i no saps quin triar… i es que en realitat res et desagrada. Doncs bé, triarem el Tecnològic: física, mates, dibuix tècnic, tecnologia… No, tecnologia no! En aquells temps anava al conservatori i convalidava l’assignatura.

Amb més o menys dificultat intercanvies hores de son per estudi i acabes a la sele! Miraculosa sele que tots en parlen i tants n’exageren la seva existència. Mals de caps buscant mitjanes i dècimes per a poder arribar a estudiar quelcom significatiu. Portes 12 anys de colzes (uns més que uns altres) i ara per zero i coma no arribaràs allò que desitges?

Superat!

Prioritat de selecció:

1. A què em vull dedicar a la meva vida?

2. Què té sortida?

3. M’arriba la nota?

4. M’agrada?

Respostes:

1. Surt la més pura vessant artística: CAP A MAGISTERI MUSICAL HI FALTA GENT!!!

2. De nens sempre n’hi haurà no?

3. Segurament hauré de marxar a terres llunyanes

4. He fet el tecnològic per acabar a magisteri? Sí, m’agrada.

Crec que la decisió que es pren a l’hora de fer cabuda a Batxillerat se’ns queda a molts de nosaltres gran. Vaig començar amb una enginyeria al cap i he acabat amb una carrera del social. Així que no us preocupeu massa, que els gustos (per sort) són canviants.

LA CARRERA

Magisteri Musical, una especialitat dins de primària la qual ja no podreu tastar. En efecte, amb tot això dels graus us heu quedat sense. Per a qui li agradi, com a molt ara fareu un any de música (anomenada menció) dins els 4 anys de carrera de magisteri primària. Un professor de música que tant sols hagi fet 365 dies de música pròpiament dit? Un xou…
INFORMO: Magisteri és una carrera vocacional, és a dir, no entreu perquè no us arriba la mitja i voleu fer alguna cosa. Acabareu farts de nens i deixant la carrera. A classe vàrem començar 48 i ara n’hi som 27.
Per acabar:
•    Una persona que vol ser químic, agafarà Batxillerat tecnològic-científic i crearà una base.
•    Una persona que vol ser mestre no té cap tipus de base, donat que a Batxillerat no hi ha res que s’hi assembli. Per tant tot el que he après a la Uni és nou.
•    Per últim, un músic si vol fer una base ha d’estudiar en hores extraescolars que tot sovint no són reconegudes. És una mica frustrant. Per qui està passant per això i ho vol deixar, li recomano que s’ho pensi 2 cops!

Però bé, me n’he sortit. Em queda un quadrimestre per  ser mestra de música, però ja estic exercint. Estudieu el que us agrada encara que invertiu (no perdre) un any en pujar nota. Penseu que estareu més de 40 anys treballant d’allò escollit. Són massa anys com per fer-ho a disgust.

Homopiusdecalnabo

Publicat dins de Universitat | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Què puc fer de gran?

Aquesta pregunta sempre ens ha passat pel cap a tots quan hem posat la vista en el nostre futur, trobar la resposta només és qüestió de temps però dit així, tampoc ens serveix de res.

De consells ens en poden donar molts, n’hi ha un però que és bàsic, primordial, un axioma gairebé, fes allò que realment t’agradi, allò que realment t’ompli, ja posats a compartir la nostra vida amb una feina amb la que haurem d’estar hores i hores, dies i dies, com a mínim que ens agradi no?

Us deixem un article molt bo de l’Eduard Punset al respecte:

http://www.eduardpunset.es/10195/general/de-mayor-sere-lo-que-me-guste

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Presentació

Els testimonis dels i les exalumnes del Pius són una de les millors informacions que des del centre us podem oferir per ajudar-vos a triar el vostre futur acadèmic i en darrera instància professional.

Aquí en trobareu de tota mena, esperem que us siguin d’utilitat i aprofitem per agrair als protagonistes de cadacuna de les entrades del bloc la seva col·laboració.

Publicat dins de General | Deixa un comentari