Judit Serra Ramonet

Diuen que els qui fem medicina estem una mica bojos, i la veritat és que és cert. Medicina és VOCACIONAL, i no hi ha volta de full.
A Medicina jo hi vaig entrar a l’Agost, a la segona convocatòria. Com sabeu la nota està alta i jo, veient que al Juliol encara no tenia uni a on estudiar em vaig desanimar, però els impossibles no existeixen, i finalment vaig entrar.
Medicina a la UAB crec que té un ingredient que la fa especial. L’ingredient és el fet que estàs en un Campus, i això és universitari al 100%. La facultat de Medicina la completem el MIF (Medicina, Infermeria i Fisioteràpia) però de “futurs metges” a la facultat només hi som els de 1r (357 estudiants) i 2n, a partir 3r ja anem a estudiar a l’hospital que es pot triar. Els hospitals a escollir són: Sant Pau, Vall d’Hebron, Can Ruti i Parc Taulí.
No us penseu, però, que 1r i 2n de Medicina ja fas assignatures de “metge”, no pas. Les assignatures són pesades i més d’un cop penses: per què carai estic estudiant això, si quan em vingui un malalat a la consulta no em servirà? Ens han dit que realment té un sentit, però de moment encara no l’he trobat. Esperem que en el segon quadrimestre ens obrin els ulls.
Medicina més que una carrera difícil és una carrera de constància. Si ho portes al dia aprovar és “relativament” fàcil. S’ha d’estudiar, s’han de fer colzes i no sempre l’esforç està recompensat. Hi ha una frase que ens van dir els de 2n que és: “esteu a on volíeu, oi? Doncs ja sabeu el que heu de fer”.
I el que hem de fer és lluitar i no desanimant-se, perquè el desànim és el nostre gran enemic. Un estat anímic baix pot fer molt mal a l’hora de fer els exàmens, i per tant, sempre has d’estar amb una actitud positiva, sino, ja pots plegar. Aquesta actitud positiva també te l’has d’aplicar a l’hora de quan anem a treballar. No només pel fet que la professió de metge és sacrificada, sinó perquè com sabeu, hi ha crisis! I la vida no serà tan fàcil com ara.
Nosaltres, els que hem entrat aquest any hem tingut la sort que els de segon són uns trossos de pa, i van fer una convocatòria de padrins-apadrinats. La idea és que cada alumne de primer se li assigna un alumne de segon per tal que el pugui ajudar amb tot el que pugui (dubtes sobre apunts, llibres, assignatures,…). Era voluntari per tant t’asseguraves que tant padrí com apadrinat estava apuntat amb ganes i iniciativa.
Des de primer ens vam organitzar també via facebook i tenim un grup nostre on plantejem dubtes, queixes, ens auto-animem, etc.
Amb el que heu llegit potser penseu: ostres, aquesta carrera és duríssima, jo no la faig. Però, ei! No us he explicat el millor. Som molts estudiants, que estudiem molt, que som joves, i com és lògic, ens agrada anar de festa, i per això tenim una gran comissió de festes que en prepara vora unes 4 l’any (i això sense oblidar-me de les novetades del primer dia) i allà te’n adones que tot l’esforç val
la pena, perquè coneixes gent maravellosa que té com a objectiu a la vida el mateix que tu, i això uneix.
Només dir-vos que no us desanimeu, que feu el que vosaltres volgueu perquè és la vostra vida, i heu de fer allò que us crida, que us anima, i que sabeu que al dia de demà us farà feliç. Jo he tingut la sort que des de sempre he sapigut que això era per mi, i em puc llevar cada matí i dir: SÓC FELIÇ FENT EL QUE FAIG. I somric.

Publicat dins de Universitat | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Judit Casas

Hola!
Sóc la Judit Casas i estic fent 2n del Grau en Ciència i Salut animal de la Universitat de Lleida. Quan estava fent batxillerat (i des de tota la vida) volia fer veterinària, però al final, la nota de tall no em va arribar i vaig decidir venir a Lleida ja que era el més semblant.

La UdL prometia que 30 estudiants de cada promoció (som 60 aprox.) podrien passar a veterinària després d’acabar la carrera i amb 6-7 anys poder tenir les dues carreres. Així que de seguida ho vaig tenir clar. La carrera està molt bé, al cap i a la fi, era el que sempre havia volgut estudiar. No és una carrera “fàcil” però amb esforç tot es pot fer. Està enfocada totalment a animals de producció, és a dir, porcí, boví, oví i caprí, aus i en una petita part equí. Personalment penso que la carrera s’hauria de dir veterinària de producció (ja que a veterinària, animals de producció en toquen ben pocs).

La gran pregunta de tots els què l’estudiem és: quines sortides tenim? La resposta segons la UdL és que en tenim moltes, que les empreses busca gent com nosaltres. El que veiem nosaltres, és que no podem substituir a un veterinari, i per tant, de sortides ben poques.

El resultat de tot el que prometia la UdL és ben diferent: hi ha un conveni firmat entre la UdL i la UAB sobre passar a veterinària i viceversa, el problema és que el conveni no té data d’aplicació i l’autònoma, de moment, es nega a que puguem passar (o això ens han dit des de la universitat de Lleida). La primera promoció surt aquest curs (2011-2012), i encara no sabem si l’any que ve podran estar fent veterinària. Des de la UdL ens diuen que s’està fent tot el que es pot, però ens ha arribat informació que a l’autònoma no saben res de res de tot aquest problema.

Per empitjorar-ho tot, tampoc podem fer cap dels màsters que fan a l’autònoma relacionats amb “lo nostre” ja que segons ens han dit ells mateixos, estan encarats només per als estudiants que han acabat veterinària, de fet, ens han dit que no sabien ni que existia la nostra carrera… Mentrestant, tots els estudiants de CSA estem recollint firmes i escrivint cartes, i ben aviat, començarem a manifestar-nos i a escriure als mitjans de comunicació per fer ressò del nostre problema.

Tots ens sentim enganyats, ja que la majoria de gent que està fent aquesta carrera vol passar a veterinària, i aquest és el principal motiu pel qual escric tot això aquí. No sé/sabem com acabarà tot això, però de moment la cosa pinta fatal així que he decidit comentar-vos-ho. Si teniu pensat fer veterinària a l’Autònoma i creieu que no us arribarà la nota, no és la millor manera d’arribar-hi fent aquesta carrera. Si podeu aneu primer a Saragossa, Lugo, o on sigui… però Ciència i Salut animal no és una bona opció (sí, la carrera està molt bé… però no serveix absolutament per a res…de fet, molts companys estan plantejant-se, a 2n de carrera, tornar a fer la Sele i intentar entrar a veterinària).

Amb tot això no vull desanimar a ningú, però s’ha de ser realista, i a batxillerat encara hi ha temps de canviar d’opció.

Ja aniré informant de com evoluciona el tema, però de moment està així.

ÀNIMS A TOTS!!!!

Publicat dins de Universitat | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Roger Vinyoli Ubach

Bones !

Sóc el Roger Vinyoli i estic fent primer de grau en enginyeria en tecnologies industrials (l’antiga Enginyeria Industrial Superior) a la ETSEIAT (Escola Tècnica i Superior d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa).

Ara, amb el pla de Bolonya, han dividit el títol superior de 5 anys en 4 anys de grau + 2 anys de màster. Crec que és important no generalitzar les enginyeries industrial, com fa bona part de la gent; ja que fins a l’aplicació pla de Bolonya gran part de les enginyeries tècniques (llavors, de 3 anys) es deien “Enginyeria Tècnica Industrial (Elèctrica, Electrònica, Mecànica, etc..)”; noms semblant al d’Enginyeria Industrial Superior.

Bé, fins aquí no hauré explicat res de nou a qui estigui mínimament informat del tema. A continuació, us explicaré la meva experiència personal una mica orientada a qui tingui pensat fer aquesta carrera:

Si us ha passat pel cap fer aquesta carrera, segurament ho haureu comentat a algú, i el més normal és que us hagin dit que és una carrera difícil. I sí, ho és. Si teniu pensat fer aquesta carrera, us recomano que tingueu una bona formació en matemàtiques, física, química i dibuix, ja que bona part del contingut d’aquestes assignatures de batxillerat el tornareu a veure al primer quadrimestre i encara en fareu més. Si heu passat el batxillerat amb dificultats no recomano que feu la carrera. Per posar un exemple, tota la matèria que he fet en 2 anys a matemàtiques l’he fet en un quadrimestre a l’assignatura de càlcul o me l’han donat per sabuda i n’he fet molta més de nova.
Generalitzant, es pot dir que, quan la carrera encara era de 5 anys, al primer any es feia ciència base (mates, física, etc …); al segon ciència base i alguna assignatura ja més d’aplicació de ciència en enginyeria; el tercer aplicació de ciència base i als dos últims anys realització de projectes. Ara continua més o menys igual.

Pel que fa a la nota de tall, no us enganyeu, que no sigui massa alta no vol dir que la carrera sigui fàcil. La nota de tall ve determinada per moltes altres assignatures que no són matemàtiques, dibuix, física i química; així que no garanteix una bona formació en aquestes matèries. La “selecció” s’encarreguen de fer-la ells mateixos a primer any de carrera, amb l’anomenada “fase selectiva”, segons la qual, si no aproves 2 assignatures al primer any, et fan fora. En cursos més avançats hi ha altres normatives de permanència, però ara no ve a to comentar-les.

Potser tot plegat us sembla molt “apocalíptic”, però si teniu una bona base de batxillerat i sou constants teniu bastant de guanyat. El problema del primer any és més la quantitat de feina que no pas la dificultat de conceptes. Conseqüentment, és més important que sigueu constants que no pas que sigueu molt intel·ligents. Per posar un exemple, sé d’una noia que és superdotada i està repetint bona part de les assignatures del primer quadrimestre.

El fet que sigui una carrera difícil, apart de tenir molts inconvenients, també té un avantatge: si suspens una assignatura del primer quadrimestre la pots tornar a cursar al segon quadrimestre, i vice-versa. Aquesta normativa només s’aplica a les carreres més difícils (enginyeria aeronàutica, industrial, ponts i camins, etc ..).

Si ja us heu matriculat us donaré un consell que crec que és molt important: mireu-vos bé els professors que us poden tocar i l’horari a l’hora d’inscriure-us.

Si voleu més informació i/o consells, contacteu amb mi 😉

Publicat dins de Universitat | Etiquetat com a , , | 4 comentaris

Sergi Morales Martínez

Hola a tots,

Abans que res, m’agradaria felicitar-vos per haver arribat fins aquí, a segon de batxillerat, i per haver triat l’opció de seguir complementant els vostres estudis amb una carrera universitària. La veritat és que crec que és una molt bona elecció i que no us en penedireu escolliu el que escolliu.

Dit això, em dic Sergi i ara estic acabant el tercer de Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Com que l’Aina ja us ha fet una bona descripció de com van les coses tant en aquesta universitat com en aquesta carrera, únicament m’agradaria puntualitzar un parell de qüestions:

La primera es que, segons la meva opinió, qualsevol persona que tingui ganes, interès en saber com funciona el nostre sistema legal i un mínim de memòria és apte per a cursar aquests estudis, és a dir, aquesta no és una carrera que requereixi cap habilitat especial més enllà de la constància i del voler comprendre, des d’un punt de vista jurídic i polític en molts casos, com s’estructura el món en que ens movem. D’aquesta forma, us aconsello que no us deixeu impressionar ni pel volum dels llibres, ni per l’argot pompós i poc entenedor que, en la majoria de les ocasions, s’acostuma a emprar per part d’advocats i magistrats, ni per les típiques pel·lícules nord-americanes sobre justícia que ben poca cosa o res tenen a veure amb els nostres tribunals.

La segona és que hauríeu de ser conscients que, en el cas del Dret com a mínim, la formació necessària per a esdevenir bons professionals no s’acabarà amb els quatre anys de grau. Així, ja us anticipo que de ben segur haureu d’invertir una bona colla d’anys més en especialitzar-vos o en opositar per aquell càrrec o professió que desitgeu. Per exemple, si algú de vosaltres tingués al cap voler arribar a ser jutge, hauria d’assumir que la mitjana d’anys des que es comencen els estudis fins que s’obté la plaça són onze i que, en cas de voler esdevenir magistrats, es requerirà encara més temps. No obstant, això no us ha de desanimar atenent al fet que, a la pràctica, el temps passa ràpid i tot aquest període de ben segur que estarà ple de moltes altres coses a part d’estudiar i fer els treballs que, en qualsevol cas, corresponguin.

Al marge d’això, també us he de dir que escollint Dret estareu fent confiança a uns estudis que ofereixen una gran possibilitat de sortides laborals. Conseqüentment, és evident que tenint el grau podreu ser advocats una vegada hagueu fet el màster en advocacia, però amb la carrera també us serà factible, passades les oposicions o especialitzacions pertinents, ser procuradors, notaris, registradors, secretaris judicials, advocats de l’Estat, jutges, diplomàtics o docents universitaris entre altres. Per tant, i això crec que és important, estudiareu una cosa que després tindrà una aplicació pràctica i que, en general, us permetrà guanyar-vos la vida raonablement bé.

Finalment només dir-vos que us desitjo molta sort en l’elecció dels vostres estudis, en les Proves d’Accés a la Universitat i en la vostra nova vida universitària i professional, on us aconsello que no us poseu límits ni us tanqueu portes a res malgrat poder tenir objectius o aspiracions clares.

Publicat dins de Universitat | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Anna Morros Nuevo

Veterinària és, senzillament, vocacional. Segurament si algú de vosaltres vol fer veterinària no li calgui llegir això per acabar-se d’aclarir, perquè ja ho té claríssim, però de totes maneres explicaré la meva experiència. Bé, sortint del Pius, com us podeu imaginar, vas força preparat per afrontar el món acadèmic, o si més no per afrontar situacions acadèmicament complicades! Jo, com tothom, vaig entrar a la carrera força acollonida, només arribar et diuen que és una carrera que, a més de durar cinc anys, és de matins i de tardes, i que et passaràs els pròxims cinc, sis o set anys anant-hi vuit hores cada dia (bé, a partir del sisè ja no tantes, però més ens val, perquè hi ha a qui se li allarga molt la cosa!). La qüestió és que comences una mica atabalat no pares, et veus atrapat entre un munt d’apunts que, si més no en el meu cas, no s’aguanten per enlloc i, com si no n’hi hagués prou, t’omplen l’horari de pràctiques i més pràctiques. Les classes funcionen una mica diferent que a l’institut, però tots ens en podem fer una idea, ara bé, les pràctiques ja són una altra història perquè al principi semblen una barbaritat però al final resulta que és el pa de cada dia i sense elles no estaries fent veterinària. Això si, si sou aprensius (com és el meu cas) agafeu-vos-ho amb calma.
A primer també sents a dir que hi ha una festa mítica, l’Animalada, i t’expliquen tot un seguit de coses que s’hi fan (que m’estalviaré de dir, perquè sinó no em prendreu en serio) que, per dir-ho d’alguna manera, constituirà una part molt important de la vostra formació acadèmica!
Després arribes a segon. T’adones que has superat primer, que ningú a mort pel camí i que encara n’has sortit més ben parat del que esperaves, però alerta que tothom diu que segon és tant difícil!!! Bé, jo hi estic d’acord, però també l’he sobreviscut, així que no deu ser tant greu! A més, ja comences a conèixer millor a la gent (per força, perquè t’hi passes tot el dia).
Un cop superat segon, arriba tercer. Tercer és un curs més light, tot i que està farcit de casos i treballs, però és el curs ideal per a fer un Erasmus o per sortir de festa com no ho hagueu fet mai, a més, val la pena fer-ho perquè a quart la cosa ja canvia i agafa un aire més seriot. Però no només per això, sinó perquè a quart toca organitzar les festes de la facultat, per tant, s’ha d’estar ben informat.
En definitiva, a veterinària som com una gran família, és una facultat gran, però està apartada de la resta del campus i, a més, t’hi passes el dia sencer, així que, de ben segur, hi fareu grans amics per tota la vida. A més, ja us adverteixo ara als amants dels animals, que seran uns dels millors anys de la vostra vida, per més dur que pugui ser! Així que, no us desaniméssiu pas!!!
Publicat dins de Universitat | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

descobreix el teu talent

Ken Robinson és una de eminències mundials pel que fa a Educació, des de fa temps dóna conferències arreu del món propugnant la necessitat d’un canvi en els models educatius que vagi més enllà d’una evolució dels mateixos, demana una revolució.

Un dels pilars del seu discurs és la creativitat, en aquest vídeo podeu fer-vos una idea de tot plegat, però fixeu-vos en el que diu quan es refereix al què fer el dia de demà. Per què estudiem? Per què ens formem? Quin és l’objectiu de la nostra educació? No té pèrdua.

Ken Ribnson TED 2010

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Aina Teixidó Carrera

Hola a tots!

Sóc l’Aina, faig tercer de Dret a la Universitat Pompeu Fabra i intentaré explicar-vos breument el que m’hagués agradat saber a mi abans de prendre la decisió d’estudiar Dret i de fer-ho, concretament, a la Pompeu.

Primer de tot, si us esteu plantejant estudiar a la Pompeu, sigui la carrera que sigui, m’imagino que teniu una bona nota de batxillerat (i segur que també la tindreu de selectivitat). Si no és així, us animo a estudiar fort tot aquest trimestre per tenir una mitjana que us permeti decidir què voleu estudiar i a quin lloc.

Dit això, us recomano que assistiu, si en teniu l’oportunitat, a les jornades de portes obertes que organitza la Pompeu (la informació la trobareu a la pàgina web de la universitat). Jo ho vaig fer en el seu moment i va ser una primera presa de contacte amb la universitat i l’entorn que considero recomanable. Si ja no hi sou a temps també podeu decidir pel vostre compte baixar un dia a Barcelona i fer-hi una volta vosaltres mateixos. La carrera de Dret es fa al Campus de la Ciutadella, però hi ha altres Campus de la UPF repartits per Barcelona.  En el cas que tinguéssiu la possibilitat d’assistir a una de les sessions de portes obertes, tingueu present que es saben vendre bé, és a dir, els encarregats de fer-vos la xerrada diran que tenen els millors estudiants, les notes de tall més altes, que hi ha un alt índex d’inserció en el mercat de treball..etc. Tot el que us diguin és una veritat a mitges, de manera que si decidiu estudiar a la Pompeu que no sigui perquè us l’han venut molt bé sinó perquè creieu que és la universitat que s’adapta més a la vostra manera de fer.

Així, si us plantegeu la possibilitat d’estudiar Dret a la Pompeu, heu de saber que aquí es funciona per trimestres, com heu fet fins ara. L’avantatge és que a l’examen no s’acumula tanta matèria i el principal inconvenient és que fas tres vegades exàmens finals (a diferència de les altres universitats, que només en tindries dues vegades). Una altra cosa a destacar és l’assistència obligatòria als seminaris (sessions en les que la classe es divideix en grups més reduïts d’estudiants i es resolen pràctiques). De tota aquesta informació n’heu d’extreure que el funcionament de la carrera i en general també de la Pompeu, fa que sigui realment complicat compaginar estudis amb feina i que requereixi una dedicació, no m’atreveixo a dir exclusiva però sí important.

Pel que fa la carrera de Dret, dir-vos que es parteix de zero. Per tant, no cal saber ni què és una llei abans de començar (cosa que em tenia especialment preocupada al principi). És per aquest motiu que des de qualsevol batxillerat, si no han canviat les coses, es pot accedir a la carrera. També dir-vos que no us despertareu un bon dia al matí i tindreu clar que voleu ser advocats mercantilistes o jutges del Tribunal Constitucional, és a dir, n’hi ha prou en tenir un cert interès o curiositat per aquest món per decidir escollir aquesta carrera. És normal que no pugueu afirmar que us “agrada” el Dret sense saber què és. I si comenceu i no us fa el pes, canvieu sense cap problema, no haureu perdut el temps perquè ho havíeu de provar per saber que no és el que us agrada.

Suposo que es podrien dir moltes altres coses però també està bé que les aneu descobrint vosaltres mateixos, perquè forma part d’aquest canvi.

Finalment, animar-vos una mica en el sentit que no tot és estudiar (tot i que sí una bona part, no ens enganyarem) i que també hi ha temps per conèixer gent nova, anar a les Pompeu Farra i descobrir Barcelona.

Molta sort i ànims pel que queda de curs!

Publicat dins de Universitat | Etiquetat com a , | 1 comentari

Andrei Misca

Bé, jo també ajudaré una mica amb la meva poca experiència del CFGS de informàtica. Per què dic poca? Perquè encara estic acabant el primer any del grau ASIX (Administracio de sistemes informàtics en la xarxa), em va bé, m’agrada molt i crec que podré fer-me el futur que desitjava. El meu plà és acabar el grau, trobar feina (per tal de no continuar depenent dels pares i poder pagar-me la universitat) i continuar estudiant, i espero poder anar a fer la carrera de TIC aquí a Manresa. Tinc la selectivitat aprovada, vaig aconseguir plaça a les TIC, però no vaig tindre els diners per anar i per això faig el grau. Segur que més d’un dirà: “si faig el grau vaig a treballar i ja no estudiaré mai més”. Per les persones que somien amb estudiar informàtica o treballar en aquest sector tinc una cosa molt important a dir-los:

“Si us agrada la informàtica, però no us agrada gens ni mica estudiar, anglès o aprendre coses noves o simplement no teniu la força de voluntat per fer-lo, teniu els dies comptats a informàtica. No us estic espantant, només us dic la realitat pura i dura. La informàtica, ara més que mai està evolucionat a una velocitat excepcional, cada dia surten programes i llenguatges de programació nous que s’han d’aprendre per tal de continuar en la informàtica”.

Una cosa més us diré sobre el grau que estic fent i desprès dir alguna cosa sobre el temps que vaig passar al Pius. Un gran canvi que vaig notar, i encara l’estic notant però menys, és el canvi de l’horari. Vaig canviar l’horari de matí (8:00-14:30) al de tarde (15:30-21:45) que em va costar bastant perquè abans pel matí estudiava i a la tarda descansava (anar amb els amics, menys els últims 3-4 mesos abans de la selectivitat). A més a més, apart de les gairebé 12 hores que passo davant de l’ordinador (6 hores a cole, més les que estic a casa per fer els deures i per jugar, ei i descansar! és una part molt important quan estàs estudiant per tal de deixar apart les idees de festa quan estàs estudiant, perquè sinó no podràs estudiar estant amb la ment a la festa de divendres passat que no vas anar o la festa que hi haurà aquest divendres) és el fet de sortir a les 10 de la nit quan ja és fosc afora, que aquest és un canvi brutal d’abans del batxillerat quan sorties quan el sol estava pràcticament cremant. Amb això ja està la part del CFGS, ara la del Pius.

He de dir que jo vaig fer només 4rt d’ESO i el batxillerat tecnològic. Perquè per tots aquells que no em coneixen em dic Andrei, sóc de Romania (per als que no saben on és, segur que els sonarà Transilvània o Dràcula, sí, el vampir) i vaig vindre a Espanya el 2007. He de dir que gràcies als professors, família i companys que vaig tindre no vaig repetir cap curs, i vaig aprendre les dues llengües (castellà i català) al mateix temps, si si sóc molt modest ja ho sé, perquè no sabia res quan vaig arribar. Per mi es “un record personal” i també una experiència que em va demostrar que puc fer allò que em proposo i també ho és el fet que vaig passar la selectivitat.

La selectivitat es difícil, per mi almenys, però no impossible i qualsevol que es posa les piles pot passar. I l’última cosa que vaig experimentar jo mateix es el següent: “Mai aconseguiràs el que desitges sense fer sacrificis, i moltes vegades fas sacrificis grans per aconseguir una cosa molt petita perquè aquest món no és just”.

Publicat dins de CFGS | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Carla Garcia Chavarría

No cal que us torni a parlar de la por i la incertesa previs a la universitat perquè ja ho han fet altres companys, però sí que hi ha un punt que cal repetir perquè és el més important: feu allò que més us agradi. De debò, no és un tòpic qualsevol! No us deixeu enganyar pel comentari “aquesta carrera no té sortides”. Si és la que voleu fer, tard o d’hora l’acabareu fent perquè el vostre lloc estarà allà. Recordeu que per arribar a les famoses sortides, s’ha d’anar aprovant tot durant uns quants anys… Si no us agrada, no ho fareu i no acabareu, amb la qual cosa no només no haureu arribat a les múltiples sortides que t’oferia la carrera, sinó que a més a més haureu perdut més el temps que fent “aquella carrera sense futur” que tant us agradava. Quedeu avisats!

A mi m’agradava la Facultat de Comunicació de la UAB. Estic estudiant segon de Periodisme i sóc l’última generació que fa llicenciatura, ja que els que han començat aquest any s’han trobat amb els graus de Bolonya. De totes maneres, no crec que el plantejament de la carrera hagi canviat gaire, simplement han tret hores de classe. Prepareu-vos per fer de tot i acabar amb la sensació de no estar fent res. Des de sociologia fins a economia, passant per polítiques i història (la de tota la vida, la dels mitjans de comunicació i qualsevol història que us pugueu imaginar!). També aprendreu a redactar i a locutar per a ràdio i televisió, evidentment… I prepareu-vos per una marató de treballs en grup! En aquesta facultat treballareu molt en grups d’unes 5 persones i realment n’aprendreu moltes coses, d’això. De fet, se suposa que quan sortim d’aquí ho haurem de fer, així que aquest plantejament em sembla bo.

I sí, els rumors són certs, tot això ho aprendreu amb el suport de la meravellosa tecnologia de la facultat! I ho dic així perquè la vida és meravellosa quan el programa d’editar vídeos es penja i tothom perd la feina o quan no funcionen les coses al plató… Què hi farem? No som tan moderns com altres universitats i anem 10 anys endarrerits, però no feu cas del que us digui la gent sobre això perquè al final li acabes trobant la gràcia a tot plegat! No us deixeu enganyar per les xerrades de la UAB, que us ho pintaran tot molt maco, però tampoc pels estudiants, que ens agrada molt queixar-nos…
Tornant al plantejament de la carrera, com ja he dit, aprens de tot i no aprens res. No em mal interpreteu, ja sé que dit així sona fatal, però si una cosa tenim clara tots els estudiants de Periodisme –com a mínim a la UAB– és que ens falta una base cultural sòlida que hauríem de tenir si volem ser bons comunicadors. Com la podem aconseguir? Per exemple, fent qualsevol altra carrera complementària de l’àmbit de les ciències socials i les humanitats (sociologia, polítiques, economia, humanitats…). De fet, aquest és un punt que la Pompeu té en compte i que jo desconeixia fins fa poc. La Pompeu ofereix un Grau que barreja Periodisme i Humanitats, de manera que et pots treure les dues carreres en una de sola fent només un parell d’anys més. Sembla interessant, però jo només el conec perquè me n’han parlat, així que si algú vol estudiar Periodisme, li recomano que s’ho miri!

Molta sort a tothom!

Publicat dins de Universitat | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Marta Vidal Barcons

Entrar a la universitat acostuma a fer entre certa por i moltíssima il·lusió, quan no saps ben bé què t’espera. Acostumada al batxillerat, era un altre món completament i emprenia l’experiència amb moltes ganes, i amb uns quants pardals al cap també. A les portes obertes m’ho havien pintat d’allò més bé, tot era molt fàcil, molt accessible i el millor que podies triar. Però si no fos perquè he escollit la carrera que volia fer no tot és tan bonic.
T’has d’espavilar en tot el que vulguis aconseguir, i jo he tingut sort encara que som molt pocs a la classe i estan més per tu, però ningú t’ajuda amb res. Per sort però, si fas pinya amb uns quants de la classe i amb gent d’altres cursos te’n surts d’allò més bé, suposo que a tots ens passava una mica el mateix, i mica en mica vaig passar d’una frustració inicial dels primers cursos en que no fas res del que t’esperes generalment, a la mínima lluita per canviar-ho entre tots i mínimament ens n’anem sortint.
Tot i això ha estat un canvi de conceptes varis i ara mateix orgullosa del que estic estudiant i d’on he anat a parar ho veig ja tot molt més fàcil i dono gràcies dels que en un principi em van avisar del que era el CITM (centre de la imatge i la tecnologia multimèdia)  realment sense fer molt de cas al que se’m va dir a les portes obertes i treure’m els pardalets, intentant treure el millor dels professors que realment valen els diners que paguem i intentant també no frustrar-me gaire amb els que no els valen.
Amb els pardals fora del cap puc dir que malgrat tot, els esforços que costa i l’energia que consumeix és el millor que he pogut fer i que per conèixer realment la carrera el millor és parlar amb cursos superiors per saber què s’hi fa i com es fa i així poder preparar-se, almenys jo ho agraeixo molt.

Publicat dins de Universitat | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari